En el llibre “Adéu a la universitat”, Jordi Llovet, catedràticde "Teoria de la Lite- ratura i Literatura Comparada” a la Universitat de Barcelona, exposa les seves vivències de més de 40 anys a la universitat primer com estudiant i després com professor, fins la seva recent jubilació.
Ho fa amb la decepció de qui creu que la universitat actual no està a l’alçada de la seva responsabilitat com a instrument de formació dels joves, ja que s’ha abocat a ensenyaments i sabers molt especialitzats, perdent la visió humanística global necessària per a tota formació humana.
El llibre és molt interessant, ple de vivències i de dades, que justifiquen la visió d’aquest intel·lectual, que, a més de professor ha estat, i continua essent un brillant conferenciant i columnista (la seva col·laboració setmanal els dijous a El País és per a molts, entre els que em compto, font d’enriquiment i gaudi continuat).
La seva visió, però, no ha estat compartida per Jordi Gracia, catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona, que a “El intelectual melancólico. Un panfleto.” ens dóna una visió diferent en la que una multiplicitat de sabers i aportacions són, contràriament, senyal de vida i riquesa. Jordi Gracia considera que, en assolir una certa edat, certs intel·lectuals corren el risc de caure sota el pes de la malenconia i deixar-se portar pel pessimisme.
Possiblement les dues visions tenen raó: En una institució com la universitat hi ha forces coses a millorar, però no podem perdre de vista la feina de molta gent que ha fet i està fent avançar la cultura de forma continuada. Per veureu-ho, entrem a qualsevol llibreria i constatem la quantitat de publicacions de qualitat que podem triar.
Crec que llegir els 2 llibres i veure les raons de l’un i de l’altre és força enriquidor, i permet decantar-se més per una visió o l'altra.
Aprofito per recomanar als que vulguin posar-se al dia de literatura espanyola l’excel·lent “Derrota i restitución de la modernidad”, de Jordi Gracia i Domingo Ródenas (setè volum d’una Historia de la literatura espanyola) que ens dóna una visió molt completa del panorama literari a Espanya entre 1939 i el 2010.
Una pel·lícula “com les d’abans”. No tan sols perquè és en blanc i negre, és muda i utilitza el llenguatge cinematogràfic dels primers temps del cinema, sinó perquè mostra clarament les emocions dels personatges i te les fa teves des del primer moment.
La biografia de Steve Jobs, recentment mort de càncer, escrita per Walter Isaacson, és apassionant de llegir. La biografia va ser escrita a petició i amb la col·laboració del propi Steve, que va voler deixar-nos a tots, i especialment als seus fills, un coneixement profund de la seva personalitat.
He rescatat de la videoteca una altra pel·lícula clàssica, Guerra i pau, basada en la gran novel·la de Tolstoi, que tenia ganes de reveure, des que fa més d'un any vaig veure "La última estación", que ens mostrava els darrers dies d'aquest gran literat rus. 
En Juan González ens ha enviat aquesta nova resenya i recomanació d'un llibre per llegir :
No pretenc descobrir a ningú El Gatopardo. Qui més qui menys l'ha vist, i, molts, més d'una vegada. L'han passada forces vegades per televisió, i als videoclubs i botigues especialitzades és fàcil d'aconseguir.
.jpg){kind=link}