dimecres, 5 de novembre de 2008

SESSIÓ DIVENDRES 7 NOVEMBRE

El divendres 7 de novembre vam veure la pel·lícula Carretera Perdida , de David Lynch. Cineasta amb moltes qualitats, algunes trementament contradictòries: Et costa seguir la història, sofreixes, t'impacientes.... però segueixes enganxat al seient.

En Joan González ens va fer una presentació del director i de la pel·lícula. En la presentació ens va posar la mel a la boca en avançar-nos que ens trobariem amb un llenguatge cinematogràfic poc convencional; i amb un guió que admetia diverses lectures.

Un cop vista la pel·lícula, el debat va ser força interessant, ja que, efectivament, la pel·lícula és plena d'escenes, personatges i situacions fortes i obertes a la interpretació.

Alguns assistents van constatar que la pel·lícula els havia deixat freds o desconcertats, tant pel fet que les situacions presentades semblaven llunyanes com pel fet que el llenguatge complex podia dificultar el seu seguiment. Antonio Nuño va fer una interpretació completa del contingut de la pel·lícula que, a més de destacar-ne la bellesa en molts aspectes, va fer venir a més d'un les ganes de tornar-la a veure. No la vam tornar a veure, però, "per fer boca" vam veure el començament de "Corazón salvaje".

En definitiva ... una sessió controvertida i enriquidora.

ESCAPADA A MADRID

Ja sé que ja en vam fer una ... i que per ara encara no toca tornar-hi.

Però permeteu-me donar-vos alguna excusa per als que hi volgueu tornar.

A la Fundació Thyssen hi ha fins l'11 de gener l'exposició 1914 La Vanguardia y la gran guerra .

És una bona ocasió per veure l'art d'una època que està esplèndidament explicada al llibre "El impacto de lo nuevo", que us vaig recomanar en una intervenció anterior d'aquest mateix blog (24 setembre, "Woody, Robert, Barcelona").

A part de veure una bona selecció de l'art d'una època molt determinada és una ocasió interessant per reflexionar sobre la postura dels intel·lectuals davant la guerra. Llegiu al respecte l'article "Vanguardias bélicas" d'Antonio Muñoz Molina.

Ja em direu què us ha semblat.