diumenge, 15 de novembre de 2015

16 d'octubre - Un cuento chino



Després de la duresa - encara tant tristament d'actualitat - de la pel·lícula de la sessió anterior, Daniel Cantero ens va presentar una comèdia - "Un cuento chino" - que ens va permetre riure una mica i relaxar-nos enmig de tants disgustos.

"Un cuento chino" és una coproducció hispano - argentina, en la que es nota l'empremta del cinema argentí, un cinema creatiu amb personatges forts; dirigida per Sebastián Borensztein, i magistralment interpretada per Ricardo Darín, acompanyat pel taiwanès Ignacio Huang i per Muriel Santa Ana; que va guanyar el 2011 el premi Goya a la millor pel·lícula iberoamericana.

Tragicomèdia impregnada de surrealisme, que ens mostra un home tosc i tancat, amb conductes estranyes i quasi còmiques, paralitzat pels traumes viscuts, confrontat per atzar amb un altre home vingut de l'altre extrem del món, que després de perdre qui més estimava i intentant trobar un parent que el rebi, veu que el roben i el deixen sol i perdut en un món molt diferent del seu.

Potser el surrealisme és la única forma de fer front a una vida on les circumstàncies i els traumes t'aboquen a la soledat i a l'atrinxerament. Soledat i atrinxerament, però, no són prou forts com per no ajudar aquell que encara està pitjor que tu i a qui la vida ha posat al teu costat.

Surrealisme per superar la mancança de comprensió de la parla, que és compensada escoltant d'altres parts interiors teves que també parlen.

Història inversemblant, que no mentidera; més amable que agra; busseja en els aspectes emocionals i ens fa palès que és millor que deixem parlar els cors i no les armes, que només escoltant el nostre interior trobem el millor de nosaltres mateixos.


Gràcies, Darín, per una magnífica interpretació. Gràcies, Daniel, per haver-nos fet passar una bona estona.