Antonio Nuño ens va presentar, per cloure l’any
cinematogràfic “Vania en la calle 42”, una obra del prestigiós director
francès Louis Malle.
L’obra es pot considerar com una visió de “teatre dins del
cinema”. Dins de l’obra assistim a l’assaig de l’obra “El tío Vania”, de
Chejov, per part d’un grup d’actors, en un teatre destartalat en el carrer 42
de Nova York.
Una de les coses que xoca és que, malgrat haver estat publicada
el 1899, l’obra és totalment actual, perquè dissecciona l’interior d’un conjunt de persones, i ens
mostra les seves conductes, la seva soledat, els seus sentiments, els seus
afectes, les seves esperances i les seves frustracions, la seva ràbia momentània front a les injustícies
de qui predica el que no creu, però, sobre tot, la seva conformitat amb el
destí, amb unes vides que es veuen
incapaços de reconduir, i que veuen en la mort qui sap si una porta cap el més
enllà o un alliberament final.
Pel·lícula de mirades
i converses, que, encara que en siguis espectador, a vegades et fa sentir que t’agradaria ser guionista o actor rebel que ho
sacseja tot, encara que no sàpigues què en sortiria. En definitiva, una pel·lícula diferent, que va convertir el cine fòrum en
un teatre, abans que ens endinsessim dins la cena-fòrum, aquest cop amb gust nadalenc, amb amic invisible inclòs.
Amb aquesta referència desitgem a tots un Bon Nadal i un feliç
i cinematogràfic Any Nou 2015, de manera que els Reis o el Pare Noel ens portin moltes bones pel·lícules.