diumenge, 26 de febrer de 2012

La dama de ferro




La pel·lícula “La dama de ferro” és interessant perquè ens permet entendre d’on treia la força - i la duresa - una dona que va governar amb mà de ferro el Regne Unit durant 10 anys.


La mateixa força i duresa que li va permetre entrar i escalar fins el cim en un món d’homes – dins el partit conservador, en el que va elegir ingressar – que miraven la resta del món, i més encara a una dona filla d’un “botiguer” (d’un botiguer força ric, però), amb ulls de superioritat, i, potser, mensypreu.


La pel·lícula permet veure com es prenen – o com Margaret Thatcher prenia – decisions importants, en un món molt complex, ple d’interessos, i de forces que es contraposaven, i davant de les quals la “dona de ferro” va aguantar, impertèrrita, la seva posició de líder solitària. És clar que, a la vegada, ens mostra la vessant humana de la Sra. Thatcher, mostrant de forma molt especial els estralls que la malaltia li ha causat en els darrers anys, i la soledat personal interior que contrasta i alhora compagina amb la seva força i conviccions.


Crec que és una pel·lícula digna de veure’s, independentment de les idees o simpaties polítiques, ja que ajuda a entendre l’entrellat humà i d’interessos que hi ha al món de l’alta política, a més de gaudir d’una gran interpretació de Merrill Streep, sobretot ara que una altra dona forta mana a Europa.

diumenge, 12 de febrer de 2012

10 febrer - El amante bilingüe



Divendres 10 de febrer en la sessió del cine fòrum vam tenir la presència de Vicente Aranda, que va compartir amb nosaltres records i experiències, i va presentar la pel•lícula “El amante bilingüe”, en la que Imanol Arias i Ornella Mutti ens mostren com un amor fracassat poden enfonsar un home i fer-li capgirar la personalitat en l’entorn d’una Barcelona bilingüe i amb forts contrastos socials.


Com a sorpresa per a la recepció a Vicente, el nostre artista Ramon Roblas va pintar un cartell que interpretava de forma molt encertada la figura de Vicente Aranda com la un home sostingut per una dona. No és estrany. En les seves pel•lícules la figura femenina sempre ha tingut un paper molt important, com ho mostren, per exemple, pel•lícules com Carmen o Juana la loca.

Mentre desgranava les seves vivències en les que la seva passió per la seva feina – el cinema – ocupava un lloc molt especial, ens va confessar que l’Escola de Barcelona eren un grup d’amics que s’ajudaven entre sí per tirar endavant en la tasca de fer cinema, es va descobrir com un devot de Valle Inclán, i de Miquel de Pallol, i va dir que moltes de les seves pel•lícules s’han basat en obres literàries, de forma que les pel·lícules  han millorat les obres escrites perquè les limitacions del cinema, amb una durada i pressuposts limitats, obliguen a ser més concís i a centrar-se en els aspectes més essencials de la narració.

Moltes petites i grans vivències, i, sobre tot, una gran humanitat, ens van deixar un molt bon sabor de boca amb la visita d’aquest gran del cinema, Vicente Aranda, que, com de costum, va rebre un obsequi-record del cine fòrum i va signar en el llibre d'honor.

Si voleu tenir un record fotogràfic de la sessió, cliqueu aquí, i veureu el reportatge fet per la nostra fotògrafa-artista Lola Rodríguez.

diumenge, 5 de febrer de 2012

Vicente Aranda


El proper divendres dia 10 tornem a tenir al cine fòrum l’oportunitat de compartir la sessió amb un històric del cinema espanyol.

No puc evitar recordar una sessió semblant, la que vam tenir amb Jorge Grau. No puc evitar-ho perquè d’una o altra manera percebo que tenen vides una mica paral•leles.

Tots dos van néixer a Barcelona en un període proper (Grau el 1930, Aranda el 1926); tots dos van, d’una o altra manera, tenir relació amb l’Escola de Barcelona, i tots dos han acabat vivint a Madrid. Tots dos van començar a dirigir els anys 60, i han demostrat vocació i capacitat de treball per tirar endavant una carrera cinematogràfica en un país que no és prou gran per tenir una indústria pròpia forta en aquest àmbit. Tots dos han tingut – i tenen – una dilatada vida personal i professional (“molta mili al darrera”), i tota dos deixaran al cine fòrum un record fort per haver compartit amb nosaltres el seu cinema i la seva experiència.

En la carrera filmogràfica de Vicente Aranda destaquen alguns eixos:

• L’erotisme: ell mateix s’ha autoqualificat de “viejo verde” (de fet ell diu que algun periodista li va atribuir aquest qualificatiu fent “una mala traducció d’un qualificatiu diferent fet en alemany”), però admet que està interessat pel sexe, com per la vida en general, i que és natural que sigui present a la seva obra).

• Ha cercat sovint guions per les seves pel•lícules en la literatura. En particular, destaca que ha basat quatre pel•lícules en obres de Juan Marsé (Canciones de amor en Lolita's Club (2007), El amante bilingüe (1993), Si te dicen que caí (1989) y La muchacha de las bragas de oro (1980); malgrat la qual cosa la relació entre ells dos és plena de controvèrsia. D’altres literats als que ha passat al cinema són Manuel Vázquez Montalbán (Asesinato en el Comité Central, 1982); Luis Martín Santos (Tiempo de silencio, 1986); Jesús Fernández Santos (la serie de televisión Los jinetes del Alba, 1990); Antonio Gala (La pasión turca, 1994), o, fins i tot el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell.

• Una de les pel·lícules basades en una obra literària (Carmen, de Prospero Merimée), l'he volgut tornar a veure, com a "aperitiu" per a la sessió de divendres. Rodada en ambients propers a la narració (la fàbrica de tabac de Sevilla, la mesquita de Còrdova, i molts altres ambients de Sevilla i la sierra), és plena de sensualitat, amb una Paz Vega impressionant.

• Ha fet incursió en temes històrics (Juana la Loca) o actuals (El Lute II, mañana seré libre (1988), El Lute, camina o revienta (1987)).

• Un dels seus èxits més grans ha estat “Amantes” (1991) que va merèixer el Goya a la millor direcció i a la millor pel•lícula.

• El 1988 va veure reconeguda la seva trajectòria amb el Premi Nacional de Cinematografia.

Però potser l’eix més constant són les ganes de treballar (intenta fer una pel•lícula cada dos anys).

Divendres ens espera una sessió molt especial i intensa, però mentrestant, si voleu conèixer una mica més Vicente Aranda, podeu llegir una entrevista que li van fer.

dijous, 2 de febrer de 2012

CONVOCATORIA SESION VIERNES 10 DE FEBRERO














La sesión del viernes 10 de febrero de 2012 la dedicaremos al gran cineasta Don Vicente Aranda y tenemos el gran honor de contar en la misma con la presencia personal de Don Vicente. Por expreso deseo de él, proyectaremos la película EL AMANTE BILINGÜE del año 1992, cuyo guión, escrito por él, está basado en una novela, del mismo título, de Juan Marsé. La película cuenta con un elenco de actores extraordinario (Imanol Arias, Ornella Mutti, Maribel Verdú, Javier Bardem, etc. etc. ).

dimecres, 1 de febrer de 2012

Los descendientes


Pel•lícula molt rodejada d’expectatives, a causa de les nominacions als Oscar que ha rebut i del fet que el director sigui Alexander Payne i sigui interpretada per George Clooney.

Basada en una novel•la (una de les nominacions als Oscar és al millor guió adaptat), en el moment de veure-la la vaig trobar entretinguda, però, després, en el moment que intento filar més prim en els sentiments que m'ha provocat, em sento desconcertat.

Les situacions que planteja el guió són una mica rebuscades (comprensible en una pel•lícula), però fan referència a situacions complexes, a les que les “solucions” plantejades per la pel•lícula em semblen “superficials” no tant per la solució en sí com per la forma d’arribar-hi, per exemple, amb una adolescent empenyent de forma precipitada el seu pare en un problema delicat i personal.

Crec que s’han volgut tocar massa tecles en el guió, i “arrodonir-ho tot” en un format de tragicomèdia “a la americana”. Potser “menjar” la pel•lícula des de la nostra cultura “més europea” provoqui una “digestió” menys adequada, almenys a mi me l’ha provocada.
Ja em direu que us sembla.