dissabte, 30 d’abril de 2011

29 abril - La calúmnia

Divendres 29 d'abil, Nomar Salbor, el conegut expert cinematogràfic exiliat al Maresme, ens va presentar una película fantàstica: La Calúmnia.

La Calumnia és una pel·lícula de l'any 1962, produïda i dirigida per William Wyler, sota un guió d'una obra de teatre estrenada l'any 1934 - The children's hour - de Lilliam Hellman. Les actrius principals són Audrey Hepburn i Shirley Maclaine. D'altres actors són James Garner i Miriam Hopkins

El director - William Wyler - ha dirigit una llista interminable de grans pel·lícules - com Mrs Miniver, La loba, Els millors anys de la nostra vida, Ben Hur, Funny Girl, ... - algunes de les quals mereixerien ser l'objecte d'una sessió del cine forum.

Lilliam Hellman es la guionista de pel·lícules como La Loba (també de W. Wyler) i Julia. Està considerada como una heroïna del pensament lliberal nord-americà. Les seves obres tracten, entre d'altres coses, de la doble moral i la condició humana. Es va negar a declarar en el comitè d'activitats antiamericanes durant la caça de bruixes del Maccarthisme, acusada de col·laborar amb els comunistes. La seva vida és en sí mateixa una pel·lícula. Després de divorciar-se va tenir una relació molt especial durant la resta de la seva vida (va morir l'any 1984) amb l'escriptor nord-americà, Dashiel Hammet (Cosecha Roja).

El propi ponent havia avançat les següents notes sobre la pel·lícula:

" La pel·lícula ens mostra un altre cas, sobre el que jo denomino, “Les debilitats humanes”, en aquest cas, i particularment, mitjançant les aparences, substentades a la vegada en “normes no escrites”, inserides dins els costums de la societat, i en un moment, en que encara que fossin certs fets, es veien com un “atentat a la moral establerta”.

És per mi, una reflexió, sobre el fet de jutjar els comportaments, agreujat per les suposicions i els prejudicis que portem a la “nostra motxilla” ".

La pel·lícula va agradar força i va provocar un ample debat. Una direcció i un ritme magnífics, unes interpretacions, especialment les de les 2 protagonistes principals, d'un gran nivell, i una temàtica amb molts matisos no van deixar indiferent ningú.

De forma molt especial, el mal potencial i real que pot fer una calúmnia, i la visió social que en diferents moments en el temps es tenia del tema del lesbianisme, van ser alguns dels tòpics que van enriquir la sessió.

Gràcies Nomar - Ramon - per la teva proposta.

dimarts, 19 d’abril de 2011

Barcelona, abans que el temps ho esborri

Documental força interessant, relat de la història d'unes famílies de la burgesia barcelonina (els Baladia, els Llorach, ...), basat en un relat d'un dels descendents de la família, que ens mostra, uns personatges molt peculiars, que van incidir en diversos aspectes en la vida de Barcelona.


De l'altra, el retrat ens mostra l'evolució imparable d'una Barcelona que, a cavall de 2 exposicions universals, creix física i socialment, estirada per arquitectes, artistes i industrials, que faran que al cap d'uns anys no es reconegui.

La descripció dels personatges, espcialment les dones: Ramona, la dona gasiva; Teresa, la ben Plantada; Isabel, l'emprenedora, i del seu entorn, es constitueix com el nucli d'una història que ens ajuda a entendre una mica més la nostra ciutat.

diumenge, 10 d’abril de 2011

La mujer con la nariz rota

La mujer con la nariz rota: Pel·lícula d'històries entrecreuades, de personatges alguns dels quals anys enrera van viure una guerra, i que porten la tristor i el desencís en els seus cors; i d'altres, més joves, troben massa pedres en el camí.

Però la vida segueix endavant i en el seient de darrera d'un taxi, en mig d'un pont on sempre hi ha embús de cotxes, tot començarà a canviar.


M'ha agradat. És un bon retrat d'uns personatges i unes situacions, que t'atrapa, i et fa passar una bona estona, amb una barreja de tristor i tendresa.

dissabte, 2 d’abril de 2011

Concert Roger Waters

Vull trencar el meu silenci informàtic participant al nostre estimat blog.

Dimecres vaig tenir el privilegi d’anar al concert d'en Roger Waters, un dels integrants del mític grup de Pink Floyd, que va actuar aquest 29 i 30 de març. Tan sols puc dir dues paraules “IM – PRESIONANT

Ha estat el millor concert de Rock simfònic que he vist i crec que veuré mai, sense exagerar el més mínim. “Perdoneu, però algú ho havia de dir“.
Un concert ple de llum, color i imaginació, en definitiva: una música que entrava a través dels 5 sentits.

Roger Waters brillant, rodejat de grans professionals i amb una posada en escena espectacular. 67 anys de professionalitat amb The Wall, editat fa uns quants anys i que ja havia tingut la sort de veure’l en directe a Barcelona, aquest cop però, aprofitant al màxim les noves tecnologies per continuar reivindicant les injustícies d’aquest món carregat de murs i que actulament encara són vigents a l'extrem orient, a l'àfrica... Murs que per desgràcia no són sempre lluny, sovint són davant dels nostres propis ulls i creixen amb la intolerància.

Us adjunto uns vídeos curtets fets amb el mòbil, no tenen massa qualitat i disculpeu la distorsió del so, però el motiu s’ho val.

Miquel Bort