dissabte, 28 d’abril del 2012

27 abril - (A)Terrados



Divendres 27 d’abril, festa de les Montses, va tenir lloc la presentació de la pel•lícula "Terrados", pel seu autor (n’és director, guionista i intèrpret) Demian Sebini. Podeu veure les fotos de la sessió, fetes per Lola Rodríguez, clicant aquí.

La pel•lícula es va produir l’any 2010, amb la intenció de donar una visió de la crisi: La visió de com afecta la manca de feina a joves que han finalitzat estudis universitaris. En el seu moment l’autor pensava que aquesta crisi seria passatgera i tenia pressa per estrenar la pel•lícula “perquè no perdés actualitat”. Malauradament, sembla que la pel•lícula serà “actual” durant força temps.

La pel•lícula es focalitza sobre un sector social que potser no és el que en el seu moment pugués semblar que patia més: Aquests joves universitaris tenien sovint un “coixí” familiar i el paraigua de l’atur que els permetia “navegar” per la vida, anar trampejant, i fins i tot, en algun moment, passar-se-la bé. Però la crisi s’allarga i acaba passant factura, no tan sols econòmica, sinó, principalment, personal i emocionalment, en les vides d’aquests joves que se senten perduts, i, potser, “aterrats” davant la manca de perspectiva, evadint-se als terrats per trobar-hi aire i companyia.

La crisi exterior pot ser llarga i la reacció social difícil i complexa, però davant la crisi interior que es provoca en cada persona cal també una reacció personal, en la que cadascú ha de trobar el seu camí, per molt que els amics o la parella hi puguin ajudar. La pel•lícula ens ho mostra clarament i ens crida l’atenció i convida a la reflexió sobre el fenomen del patiment personal, emocional i econòmic que sofreixn tantes persones, molt especialment, els joves.

El festival de Valladolid (Seminci) així ho va reconèixer, atorgant-li el premi del públic. Felicitem en Demian per l’èxit obtingut i desitgem que pugui tornar forces vegades al cinefòrum a presentar-nos nous projectes.

Signant llibres



El dia de Sant Jordi, el nostre company Pepe Molina va signar la segona edició del seu llibre "Detrás del muro" a l'estand de la Federació d'Associacions de Veïns, a les Rambles, en el qual es podia també signar per la Iniciativa Legislativa Popular referent a la dació en pagament. Va ser un plaer saludar-lo, demanar-li que signés el llibre i compartir amb ell una estona.

Les Rambles estaven atapeïdes de gom a gom, plenes de gent que passejava ("ramblejava")  amb la rosa a la mà, i xafardejava a les parades, cercant el llibre que els cridava l'atenció, i demanant a l'autor, en els casos que hi era, que el signés.

A mi, a part de saludar en Pepe - el llibre ja el tenia, tot i que vaig aprofitar per demanar-li que el signés - em van cridar l'atenció "La dona veloç", d'Imma Monsó i "El temblor del héroe" d'Álvaro Pombo. A més, em van regalar "Quan érem feliços", de Rafael Nadal. Tinc lectura garantida per alguns dies, tot i que abans he d'acabar de llegir "Secretos de guerra", de Nicolás Valle, periodista especialitzat en conflictes bèl·lics de TV3, que exposa les seves experiències en aquesta trepidant i arriscada professió.

Si voleu tenir una visió gràfica d'aquest dia, podeu veure les fotos que en va fer en Josep Maria Cortina, al seu blog.

dissabte, 21 d’abril del 2012

27 abril - Terrados


Divendres 27 d'abril tindrem l'oportunitat de presentar una  pel. lícula molt interessant del nostre amic Demian Sabini, que ja vam tenir com a convidat l'any passat.

La pel·lícula es titula TERRADOS,  està encapçalada per Demian Sabini,  i és de l'any 2011. Aquest és el resum, que figura a Filmaffinity

"Durant la greu crisi que va afectar Espanya l'any 2010, Leo i els seus amics gaudeixen una situació còmoda, sota el paraigua de l'assegurança de l'atur.

En la terntena i desmotivats per l'ambient de treball, passen els dies voltant per diferents terrats de la ciutat seleccionats a l'atzar, on passen hores sense fer res.

Enmig d'aquest corrent de passotisme i evasió, Leo descobrirà que potser mai abans  s'havia parat a pensar el que realment vol. Les relacions amb la seva nòvia Ana i el seu millor amic  Mario marcaran el ritme de la seva evolució fins al punt que haurà de decidir si segueix la mateixa vida de sempre, o per contra, segueix el seu instint i pren una iniciativa pròpia".

La sessió la presentarà el propi Sabini. Així que, ja sabeu, us esperem,  com sempre, per gaudir d'una gran sessió de cinema , gairebé a la carta.

Una abraçada i fins divendres

Escriptors al cinefòrum

Aquest Sant Jordi hem tingut 2 novetats d'escriptors relacionats amb el cinefòrum:



Ahir hi va haver la presentació del llibre "Miscel·lània poètica", obra col·lectiva de vuit autors entre els que figura en Francesc Tàrrega. La presentació va tenir lloc al Palau Alòs, en la seu del Casal de Joves, i va estar plena de sorpreses, ja que a més de lectures de textos del llibre per part dels actors, l'acte va estar farcit de música, ritme i simpatia.

En Francesc va compartir amb nosaltres records infantils de la pesca al rall, que, junt amb d'altres relats, podem trobar al llibre. Cal dir que es va emocionar amb un punt de tristor quan va recordar com ha canviat la costa de la seva terra natal, fent ja pràcticament impossible aquest tipus de pesca.




D'altra banda, en Pepe Molina signarà exemplars de la segona edició del llibre "Detràs del muro", que en seu moment ens va presentar, el dia de Sant Jordi davant del Liceu. Felicitats a tots 2 autors i bona diada de Sant Jordi, alhora que els desitjo que s'animin a seguir publicant i em pregunto qui serà el següent.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Un domingo en Brazzaville



Un divendres a Barazzaville és el que ens va permetre passar el magnífic documental  "Un domingo en Brazzaville" que Enric Bach i Adrià Monés ens van presentar el passat divendres 13 d'abil a la sessió del cine fòrum. Podeu veure les fotografies del magnífic reportatge que va fer Lola Rodríguez de la sessió, clicant aquí.

En realitat, la pel·lícula ens presenta un cap de setmana sencer en el que ens convida a compartir les vides d'algunes persones molt especials que viuen a Brazzaville,  la capital de la República del Congo (l'ex "Congo Francès").

Els personatges que ens acompanyen tenen trets singulars que ens fan l'estada força interessant i enriquidora:

Carlos da Silva ("Carlos La Menace") és un popular locutor de ràdio, ple de música i ritme a les venes, que comenta l'actualitat amb força, sentiment i humor. La seva veu és el fil conductor que ens acompanyarà en la nostra visita, fent que mai ens sentim sols i entenguem millor les coses que passen.

Ngatsongo Yves François ("Yves Saint Laurent") ens presenta el singular i sorprenent moviment dels "Sapeurs" (Enllaç1, enllaç2, enllaç3) , integrat, a Brazzaville, per un important nombre de persones, que tenen com a trets significatius la voluntat de l'elegància, la dignitat i l'alegria. Una de les seves normes bàsiques és la vestimenta elegant (roba de marca) i la regla dels tres colors (la vestimenta ha d'estar constituïda per tres colors ben conjuntats). Controvertida, aquesta filosofia, que pot derivar en despeses desequilibrades en un context molt pobre, té, però, al darrera un trasfons d'alegria i voluntat de viure que s'encomana.

Bahala Martin Net ("Cheriff Bakala") és músic, raper, i integra una banda de música, els FB Stars, integrada per amics, alguns familiars entre sí. Alguns dels seus instruments, com la bateria feta amb bidons d'aigua, ens mostren que la qualitat i la intensitat emocional de la música no depenen tant de la complexitat tècnica i preu dels instruments com del sentiment dels músics que toquen i posen al nostra abast la seva proposta.

Malanda Jean Brice ("Palmas Yaya") és el millor lluitador de catch de Brazzaville, una varietat sorprenent del catch (el "catch africà"), que barreja la lluita física i elelements "màgics" de la tradició africana amb arrels del vudú. Barreja intrigant i sorprenent, si més no, ens fa constatar que som en un món molt diferent, que intenta integrar en els seus elements de la vida diària les seves arrels més ancestrals (algunes, possiblement controvertides, com passa a totes les cultures), i ens recorda les nostres vetllades al vell "Price",

Amb aquests quatre acompanyants, l'estada a Brazzaville se'ns va fer curta, i ens va deixar ganes de tornar-hi, ja que tots quatre acompanyants ens van mostrar ganes de vida, d'alegria, i de superar les frortes mancances que en cap cas la pel·lícula intenta amagar; cosa que en aquests moments de crisi és ben segur una injecció de força i energia.

També és de destacar com es va fer la pel·lícula. Lluny dels pressupostos habituals dels projectes cnematogràfics habituals, l'Enric i l'Adrià, tots 2 professionals del món audiovisual i del cinema, van dedicar temps lliure i les seves vacances completes a la producció i preparació de la pel·lícula, comptant amb la col·laboració entusiasta, i forces cops desinteressada, d'amics i coneguts.

El resultat, però, ha valgut la pena, no tan sols perquè a nosaltres ens ha fet passar una vetllada inoblidable, sinó perquè el projecte està tenint la sort que mereix, i la pel·lícula es distribuirà amb empenta tant al nostre entorn (la podrem veure a TV3 a la tardor) com internacionalment.

És clar que jo desitjaria que la seva distribució pogués endinsar-se també per una tupida xarxa de cinefòrums, associacions culturals i escoles, en els que els seus missatges ("A l'Àfrica hi ha vida i alegria", "La vida depèn de coses més importants que els euros", "Amb poc, però amb alegria i determinació es pot fer molt") puguin ser coneguts, debatuts i interioritzats.

Enric, Adrià, fins la propera, en la que esperem que torneu a convidar-nos a estar en algun altre lloc interessant.

divendres, 6 d’abril del 2012

Teatre, riure i vida quotidiana


Riure es sà, i el teatre és una magnífica ocasió per fer-ho.

Recentment he tingut ocasió de veure pràcticament seguides dues obres magnífiques, plenes de qualitat ritme i comicitat, basades en situacions de la vida quotidiana.

Primer, La Cubana, amb Campanades de Boda, ens convida a un casament. La meva opinió es resumeix en unes poques paraules. Genial. No us la perdeu. La professionalitat d'aquest grup assoleix en aquest espectacle un gran nivell.




I després del casament, és clar, el naixement, però per això ens hem de dirigir al Teatre Gaudí, on amb Oxigen, riurem amb les peripècies que aquest altre fet quotidià significa per als que el viuen de prop. Un grup menys conegut ens fa aquesta proposta, però la considero un excel·lent complement per veure el que passa després del casament i seguir rient sense parar.

Restablim les nostres bioxines, una mica tocades amb tanta crisi, amb aquestes bones dues dosis d'humor.

Divendres 13 d'abril - Domingo en Brazzaville




Divendres 13 d'abril reprendrem les sessions del cine fòrum, amb la projecció de la pel·lícula documental: "DOMINGO EN BRAZZAVILLE", de l'any 2011, dirigida per ADRIÀ MONES.

Comptarem amb la presència del mateix director, ADRIÀ MONES, que es un home amb un gran currículum en el món del cinema. Actualment és el productor executiu de FILMAX, havent abans desenvolupat càrrecs força importants a Sogecable, Teuve, Canal Plus, etc. En Xavi Perna ens en donarà més detalls el dia 13.

La sinopsi de la pel·lícula és:

Un jove locutor de ràdio, Carlos La Menace, ens convida a compartir el cap de setmana amb tres personatges de Brazzaville, la capital del Congo. El sapeur Yves Saint Laurent, envoltat de pobresa extrema, escull l'elegància com a forma de vida. Chériff Bakala no és un raper qualsevol. Mescla hip hop amb música tradicional, utilitzant bateries fabricades amb bidons d'aigua. I Palmas Yaya, campió vigent de catch de Brazzaville, confia en el vudú per tal de revalidar el seu títol en el moment més complicat de la seva vida.

Adjuntem la Web que explica el projecte http://www.dimancheabrazzaville.com/

Una altra magnífica ocasió per conèixer, d'una banda un món força allunyat del nostre, i, de l'altra, les interioritats del món del cinema.

Fins divendres.