dimecres, 24 de desembre del 2014

12 desembre - Vania en la calle 42







Antonio Nuño ens va presentar, per cloure l’any cinematogràfic “Vania en la calle 42”, una obra del prestigiós director francès Louis Malle.

L’obra es pot considerar com una visió de “teatre dins del cinema”. Dins de l’obra assistim a l’assaig de l’obra “El tío Vania”, de Chejov, per part d’un grup d’actors, en un teatre destartalat en el carrer 42 de Nova York.

Una de les coses que xoca és que, malgrat haver estat publicada el 1899, l’obra és totalment actual, perquè dissecciona  l’interior d’un conjunt de persones, i ens mostra les seves conductes, la seva soledat, els seus sentiments, els seus afectes, les seves esperances i les seves frustracions, la  seva ràbia momentània front a les injustícies de qui predica el que no creu, però, sobre tot, la seva conformitat amb el destí,  amb unes vides que es veuen incapaços de reconduir, i que veuen en la mort qui sap si una porta cap el més enllà o un alliberament final.

Pel·lícula de  mirades i converses, que, encara que en siguis espectador,  a vegades et fa sentir que  t’agradaria ser guionista o actor rebel que ho sacseja tot, encara que no sàpigues què en sortiria. En definitiva, una pel·lícula diferent, que va convertir el cine fòrum en un teatre, abans que ens endinsessim dins la cena-fòrum, aquest cop amb gust nadalenc, amb amic invisible inclòs.



Amb aquesta referència desitgem a tots un Bon Nadal i un feliç i cinematogràfic Any Nou 2015, de manera que els Reis o el Pare Noel ens portin moltes bones pel·lícules.

dilluns, 8 de desembre del 2014

21 de novembre - Step Brothers





Fa alguns dies vaig veure una pel·lícula – “Interstellar – en la que els protagonistes viatjaven a galàxies llunyanes utilitzant tècniques de ciència ficció (navegació per forats espai - temporals)  fruit de la gran imaginació dels guionistes, que l’inaturable evolució de la ciència i de la tècnica fa fins i tot creïble.



 
Segur que els que van venir a la darrera sessió del cine fòrum – Step brothers, d’Alan Mackay – presentada per Esteban Navarro, membre del grup humorístic Venga Monjas junt amb Xavier Daura, us preguntareu perquè començo aquest article referenciant una pel·lícula que no té res a veure amb la que va ser presentada en la sessió.

La raó és que tant amb la presentació que va fer Esteban Navarro, com en la visió de la pel·lícula com en la visió del vídeo que després va presentar Esteban com una mostra de les obres del grup Venga Monjas, vaig tenir la sensació de ser transportat per un forat espai – temporal a un altre món on una altra generació (més jove, és clar) crea i gaudeix  amb un humor que és fruit d’una molt diferent percepció de la vida, tant en concepte com en ritme.

Així, la pel·lícula presentada – Step brothers; Hermanos por pelotas  - que algú va percebre  com una obra similar a les de Torrente, alhora que incloure gags que ens van fer riure inevitablement, ens va fer pensar que situacions com les que presenta la pel·lícula es presenten una societat en la que conflueixen uns canvis generacionals molt determinats i unes situacions socials específiques.

Possiblement no sigui fàcil per a la generació dels que assistim al cine fòrum sintonitzar amb l’humor de Step Brothers i amb els treballs de la generació de Venga Monjas. Però no podem negar que vam riure (i alguns força) i que la sessió ens va obrir els ulls cap el món dels nous grups joves  que s’obren la porta  en el món del cinema i de l’audiovisual. Estic convençut que més d’un hem navegat per Internet i gaudit dels treballs d’aquest grup. Potser estan allunyats espai – temporalment de nosaltres, però tenen capacitat de transmetre’ns noves i sorprenents sensacions.