Divendres 5 de febrer, coincidint amb les
celebracions de Carnestoltes, vam passar la pel·lícula Orfeo Negro, que va
presentar Jordi Castells.
Orfeo negro és una pel·lícula que trasllada
el mite grec clàssic d'Orfeo i Eurydice al Brasil, concretament al carnestoltes
de Rio.
La pel·lícula es va basar en una obra de l'escriptor, poeta i compositor de cançons
brasiler Vinicius de Moraes, que és un
dels originadors de les cançons seminals de bossa nova.
Va dirigir la
pel·lícula Marcel Camus, director
francès especialment interessat en temàtiques relacionades amb cultures no
occidentals.
Els intèrprets
no eren actors professionals occidentals amb experiència sinó artistes locals: Un
futbolista (Breno Mello) va interpretar Orfeo i una actriu - ballarina
americana (Marpessa Down) va interpretar Euridice. "La mort" va ser interpretada per un campió olímpic de triple
salt.
La pel·lícula
va suposar la descoberta i popularització en el món occidental del carnestoltes
i de la música brasilera (bossa nova, samba, macumba), i llançar a la fama els
implicats (director i actors).
En l'aspecte
musical es va fer una selecció de cançons i peces del país, així com de les
millors escoles de samba. Els cants afro brasilers que acompanyen la baixada
als inferns d'Orfeo es van enregistrar en un lloc de culte de la macumba.
Va rebre la
palma d'or a Cannes el 1959, i l'Oscar i Globus d'Or el 1960. A Cannes va
guanyar malgrat una forta competència (Truffaut, Resnais, Buñuel, ...). Truffaut
va considerar la pel·lícula com fundadora de la Nouvelle Vague (tot i que
Goddard en va dir pestes). Possiblement la pel·lícula va seduir els
intel·lectuals europeus per l'elecció d'artistes locals i per fer referència a
un món, música i costums (carnestoltes, ...) exòtics, en un moment on
l'anticolonialisme i l'autenticitat eren valors apreciats.
Anys després
(el 2005) es va passar a Cannes un documental sobre Vinicius de Moraes i el que
va significar la pel·lícula. A Breno Mello i d'altres participants a la
pel·lícula els van convidar a l'acte.
Tres anys
després (2008) Breno Mello va morir pobre al barri Tristeza de Rio el 2008 (el
mateix any que Marpessa Down). Veieu l'obituari
que El País va dedicar-li.
En la sessió
del cinefòrum la pel·lícula va despertar divisió d'opinions. D'una banda es va
reconèixer el color, alegria i exotisme que traspua, però de l'altra es va
trobar que el temps li havia passat factura i que sobretot la part final no
està adequadament resolta.
La sessió va
continuar amb el tradicional i animat sopar, aquest cop amb ambient
carnavalesc.