divendres, 12 de febrer de 2016

Divendres 5 de febrer - Orfeo negro



Divendres 5 de febrer, coincidint amb les celebracions de Carnestoltes, vam passar la pel·lícula Orfeo Negro, que va presentar Jordi Castells.

Orfeo negro és una pel·lícula que trasllada el mite grec clàssic d'Orfeo i Eurydice al Brasil, concretament al carnestoltes de Rio.

La pel·lícula es va basar en una obra de l'escriptor, poeta i compositor de cançons brasiler Vinicius de Moraes, que és un dels originadors de les cançons seminals de bossa nova.

Va dirigir la pel·lícula Marcel Camus, director francès especialment interessat en temàtiques relacionades amb cultures no occidentals.

Els intèrprets no eren actors professionals occidentals amb experiència sinó artistes locals: Un futbolista (Breno Mello) va interpretar Orfeo i una actriu - ballarina americana (Marpessa Down) va interpretar Euridice. "La mort" va ser  interpretada per un campió olímpic de triple salt.

La pel·lícula va suposar la descoberta i popularització en el món occidental del carnestoltes i de la música brasilera (bossa nova, samba, macumba), i llançar a la fama els implicats (director i actors).

En l'aspecte musical es va fer una selecció de cançons i peces del país, així com de les millors escoles de samba. Els cants afro brasilers que acompanyen la baixada als inferns d'Orfeo es van enregistrar en un lloc de culte de la macumba.

Va rebre la palma d'or a Cannes el 1959, i l'Oscar i Globus d'Or el 1960. A Cannes va guanyar malgrat una forta competència (Truffaut, Resnais, Buñuel, ...). Truffaut va considerar la pel·lícula com fundadora de la Nouvelle Vague (tot i que Goddard en va dir pestes). Possiblement la pel·lícula va seduir els intel·lectuals europeus per l'elecció d'artistes locals i per fer referència a un món, música i costums (carnestoltes, ...) exòtics, en un moment on l'anticolonialisme i l'autenticitat eren valors apreciats.

Anys després (el 2005) es va passar a Cannes un documental sobre Vinicius de Moraes i el que va significar la pel·lícula. A Breno Mello i d'altres participants a la pel·lícula els van convidar a l'acte.

Tres anys després (2008) Breno Mello va morir pobre al barri Tristeza de Rio el 2008 (el mateix any que Marpessa Down). Veieu l'obituari que El País va dedicar-li.

En la sessió del cinefòrum la pel·lícula va despertar divisió d'opinions. D'una banda es va reconèixer el color, alegria i exotisme que traspua, però de l'altra es va trobar que el temps li havia passat factura i que sobretot la part final no està adequadament resolta.


La sessió va continuar amb el tradicional i animat sopar, aquest cop amb ambient carnavalesc.