divendres, 21 de febrer de 2014

7 febrer - Habanastation





Carme de las Heras ens ha fet viatjar a Cuba mitjançant la pel·lícula Habanastation, del director cubà Ion Padron. Va ser una magnífica elecció. El viatge ens va permetre palpar diversos aspectes de la vida de Cuba i ens va provocar una multiplicitat de sensacions.

Cuba és, tots ho sabem, un país en una situació política molt especial. Un règim i una manera de funcionar sorgit de la revolució produïda ara fa més de 50 anys,  conjuntament amb les reaccions del seu entorn, han marcat la seva societat i la seva gent, i han donat lloc a un funcionament social i personal molt condicionat per aquestes circumstàncies. 

La pel·lícula ens acosta a aquesta realitat i ens en mostra diverses pinzellades a partir de l’aventura de dos nois de classes socials força diferents que passen junts el primer de maig.

Un noi ric – el seu pare ha triomfat com a músic, i el seu art l’ha permès accedir a unes possibilitats econòmiques accessibles per a molt pocs cubans – comparteix unes hores amb un noi  de la seva mateixa edat, en l’entorn d’aquest darrer, amb molts menys recursos econòmics, molt diferent del seu.

Davant els conflictes que sorgeixen, el contrast entre realitats tan diferents és vençut pel substrat humà que nia en l’interior dels dos nois.

Després de veure la pel·lícula, però, ens vam quedar amb un regust complex de boca: D’una banda, la pel·lícula escampa que el cor de l’home és positiu i que, especialment en els anys joves, l’alegria i la generositat poden imposar-se a l’avarícia i la gelosia; de l’altra, però, durant el col·loqui vam recordar que la realitat cubana és difícil i complexa, i que a la humanitat, en els seus experiments socials i polítics, li és difícil trobar les claus que permetin compatibilitzar justícia, riquesa, solidaritat, humanitat i alegria.

Si teniu ocasió de veure la pel·lícula, no us la perdeu, us agradarà i us farà reflexionar.