diumenge, 29 de gener del 2012

El Havre

Vaig veure aquesta pel·lícula perquè vaig rebre un SMS de Mari Villalba que la recomanava. I les recomanacions de la Mari gairebé mai fallen.

Aquesta pel·lícula m’ha agradat a causa de la seva sensibilitat perquè ens acosta a un món on, malgrat les dificultats, percebem valors molt significatius.

La pel·lícula ens situa en un entorn on regnen l’austeritat i les dificultats econòmiques. Vull, però, eludir expressament la paraula “pobresa”: té un significat massa ample, i els personatges de la pel·lícula poden anar escassos de recursos econòmics, però són rics en valors que seria desitjable que estiguessin presents en tots els àmbits de la societat.

La dignitat amb que el personatge principal, a partir d’una professió molt senzilla – enllustrador – i uns ingressos econòmics força ajustats, condueix la seva vida; l’estima, dedicació i cura amb què té lloc la relació de parella; la sensibilitat amb què fa front al drama humà de la immigració sobrevinguda, la valentia amb què s'enfronta a la insensibilitat de la maquinària de l'estat, són valors que contrasten amb la insensibilitat de l’estat – l’estat del benestar ! – i la maquinària que l’acompanya.

Però – font d’esperança – els valors s’encomanen, i la fraternitat sorgeix com un valor comú entre els menys afortunats, que, a partir d’uns valors humans compartits, treuen el millor d’ells mateixos.

Us recomano que la veieu. És una pel·lícula de valors. Sensible i ben feta. Deixa un bon gust de boca.

dilluns, 23 de gener del 2012

EN TUS MANOS

Otra joya nórdica. En este caso es una película de la realizadora danesa Annette K. Olesen que nos presenta un drama de una belleza extraordinaria, alejado de los finales fáciles, pero muy bien resuelto.

En un centro penitenciario de mujeres confluyen diversos personajes; el capellán (una mujer), el carcelero y varias internas, cada cual con su historia. Anna (Ann Eleonora Jørgensen), la capellán, está casada con Frank (Lars Ranthe).

Durante mucho tiempo han intentado, sin éxito, tener hijos. Al poco tiempo de estar trabajando en la cárcel queda embarazada, pero por su edad le aconsejan los médicos que se debería hacer la prueba de la amniocentesis.

Kate (Trine Dyrholm) es una interna misteriosa y reservada que se dice que tiene un extraño poder que sana a la gente con solo tocarla. El carcelero (Nikolas Kopernikus) se siente atraído por ella.

Y más….

La historia está en las antípodas de lo que conocemos como el drama carcelario americano, ya que se centra en los problemas profundamente humanos de cada uno de los personajes, actuando el tema cárcel como un círculo cerrado que delimita un área en la que confluyen las diversas historias

dissabte, 21 de gener del 2012

VIDAS CONTADAS


Inauguro esta sección bajo el título de Perlas Encontradas con el objetivo de traer aquí, aquellos títulos del cine, que en su momento hayan pasado por la cartelera desapercibidos y, sin embargo, merezcan todo nuestro reconocimiento por su gran calidad cinematográfica.

Vidas Contadas (Thirteen Conversations About One Thing ) es una película norteamericana del año 2002 de las hermanas Jill y Karen Sprecher.

He copiado este texto del filmaffinity porque me parece acertadísimo como sinopsis de la película:

El film nos presenta el gran desafío de poder vivir la vida, llena de amor y felicidad, pero también llena de envidias, egoísmos y frustraciones. El film trata sobre cinco personas llena de amores y desamores, presentado en trece situaciones de la vida, en donde las experiencias que viven en un momento dado le darán un giro a su futuro. Troy (Matthew McConaughey) es un exitoso fiscal que celebra su triunfo, pero bajos los efectos del alcohol comete un acto de imprudencia que perturbara su éxito y lo impactara fuertemente en su vida. Gene (Alan Arkin) es un frustrado supervisor de una compañía de seguros, con problemas de actitud hacia sus vecinos y compañeros de empleo. Beatrice (Clea DuVall) es una dulce y sencilla empleada domestica, que luego de sufrir un accidente de tránsito, aprenderá a considerar su prójimo de otra manera. El profesor Walker (John Turturro) y su esposa Patricia (Amy Irving ) son un matrimonio que están pasando por una crisis, el tiene un “affaire” con otra profesora y ella se entera sin él saberlo, de golpe y porrazo lo abandona. Ellos serán victimas de sus sentimientos y frustraciones. El film nos da una agridulce lección, existen hechos incontrolables en nuestras vidas, lo que sí podemos controlar es nuestra actitud y sano juicio. Si del cielo nos caen limones todos los días, aprendamos hacer limonada. Esto nos hará más maduro, paciente, prudente y fuerte para enfrenta las embestidas de la vida. El film presenta excelentes actuaciones de Matthew McConaughey, John Turturro, Amy Irving y Alan Arkin. La película tuvo un presupuesto de $3 millones y generó por la venta de taquillas la cantidad de $4 millones, además recibió 12 nominaciones a diferentes premios en festivales de cine.
No se puede decir más con menos líneas.

Mariana de Marco – José Maria Guelbenzu

Al cine fòrum abunden els advocats, jutges i professionals d’oficis relacionats.

Tots ells tenen un dia a dia complicat i, per relaxar-se els suggereixo que provin de llegir alguna novel•la que tingui com protagonista Mariana de Marco.

Mariana de Marco és una jutgessa de ficció, que va accedir a la carrera judicial per la “tercera via” – és a dir, partint de la pràctica de l’advocacia, i obviant l’oposició general d’entrada a la carrera – que, a la vegada té vocació detectivesca, que practica perquè li imposa la seva pràctica professional o perquè li agrada.

Mariana de Marco inicia les seves actuacions detectivesques a “No acosen al asesino”, novel•la en la que l’assassinat és un altre jutge, ja retirat, en la petita població càntabra de San Pedro de Mar, en la que Mariana exerceix la seva professió. Les seves peripècies són distretes, en la línia de les novel·les políciaques i detectivesques clàssiques, amb la particularitat que el personatge és una jutgessa dels temps presents. Llegida aquesta primera novel•la, si el personatge us ha captivat i teniu temps i interès per seguir-ne les peripècies, les podeu trobar en d’altres novel•les (La muerte viene de lejos, El cadàver arrepentido, Un asesinato piadoso i El hermano pequeño).

L’autor d’aquesta “saga” és l’escriptor José Maria Guelbenzu. Guelbenzu col•labora amb assiduïtat a les seccions d’opinió i cultura a “El País”, on duu a terme també crítica literària al suplement “Babelia”; i ha publicat novel•les d’altres estils, per exemple “El amor verdadero”, on fa una pinzellada de la vida quotidiana entre 1945 i 2005 vista des dels ulls d’una parella que han estat junts al llarg de prop de 60 anys de vida.

dimarts, 17 de gener del 2012

Pilar Prim - Una obra literària per a una pel·lícula

Quan en la darrera sessió del cine fòrum, Guillermo Madjarian demanava suggeriments d’obres literàries catalanes per portar al cinema, em va venir al cap “Pilar Prim”, de Narcís Oller.

Pilar Prim no és un personatge històric, però, per la seva força, forma part – o hauria de formar part , si fóssim un poble més coneixedor de la nostra literatura - de l’imaginari català.

Vídua d’un primer matrimoni fet de la manera usual, per conveniència, objecte de maltractament jurídic, mitjançant un usdefruit condicional, la relació amb els seus propers: filla i cunyats, és plena de tensions.

La troballa de l’amor és per ella una nova font de vida, però alhora una munió de problemes a causa dels interessos dels que l’envolten i la hipocresia social. Només la seva força interior, que l’eleva a la categoria de personatge de la literatura universal, li permetrà sobreviure i ser ella mateixa.

La força amb que es descriu el personatge i la poesia amb la que es descriuen els entorns naturals, especialment els pobles i muntanyes de la Cerdanya, la riquesa i varietat del llenguatge dels personatges, que recull variants dialectals i castellanismes, fan d’aquesta novel·la de Narcís Oller una obra mestra, que portada al cinema faria més palesa la força d’una dona que va haver de lluitar contra els convencionalismes de l’època i contra ella mateixa.

Publicada el 1906, Pilar Prim és la última gran novel·la de Narcís Oller, que abans havia publicat “La papallona”, “L’escanyapobres”, “La febre d’or” i “La bogeria”, constituint-se en el creador de la novel·la catalana moderna.

Les adaptacions literàries catalanes al cinema no han sovintejat. Veieu l’estudi fet per David Madueño el 2003 o el més recent fet per Grup Lumiere. “La febre d’or”, de Narcís Oller, va ser dirigida per Gonzalo Herralde, el 1993. Més recentment podem destacar, entre d’altres, el gran èxit de “Pa negre”, d’Emili Teixidor, dirigida per Agustí Villaronga, el 2010.

Tot i això, hi ha molt per fer, i particularment, m’agradaria veure a la pantalla gran a Pilar Prim:

- Perquè és una gran novel·la, la lectura de la qual recomano a qui vulgui gaudir del plaer de la lectura

- Perquè és una excel·lent ocasió per mostrar els incomparables escenaris de la Cerdanya

- Perquè la història està ben travada i ben portada al cinema pot donar lloc a una gran pel·lícula

- Perquè, ara que grans actrius han fet reviure grans dones a la pantalla, m’encantaria que una de les nostres actrius ens fes gaudir i patir en la persona de Pilar Prim

- Per donar a conèixer millor Narcís Oller, la seva obra i la seva època: Una època en la que la burgesia catalana es troba en ple auge, i de la qual Narcís Oller ens en fa pinzellades genials

dilluns, 16 de gener del 2012

Recepta "Dos gustos" per Ramon Roblas



Quan fem el cine-cena fòrum, la taula parada fa goig de veure, plena de les aportacions fetes pels cuiners i cuineres del grup. Amb aquesta entrada volem iniciar el recull de les receptes d’algunes d’aquestes aportacions per tal que les puguem repetir a casa i no tinguem que esperar fins la següent sessió per tornar-les a tastar.

L’entrada amb la que iniciem aquesta captura de receptes correspon a l’aportació feta pel nostre artista Ramon Roblas, anomenada “Dos gustos”, composada per “Bacallà amb olivada sobre llit de tomàquet japonès” i “Salmó a la llimona amb tàperes, sobre llit d'enciam”, que es van presentar de forma conjunta sobre un mateix platet.

Incloem per tant les 2 receptes:

Bacallà amb olivada sobre llit de tomàquet japonès

Dipositar una rodanxa de tomàquet Japonès, amb un pessic de sal i un pessic d’orenga, esmicolat entre les mans; tirar unes gotetes d'oli, posar-hi a sobre un tallet de llom de bacallà "La Sirena" (prèviament descongelat), escampar una culleradeta d'olivada (oliva negre), més unes gotetes d'oli per sobre i rematar-ho amb un tall d'oliva blanca desossada, culminant amb mitja culleradeta de moca, de melmelada de taronja amarga.

Salmó a la llimona amb tàperes, sobre llit d'enciam

Fer un llitet d'enciam (de l’hort d'en Ramon), posar-hi unes gotetes d'oli, posar-hi a sobre un tall de salmó fresc (prèviament descongelat) i a sobre dues tàperes; tirar-li dues culleradetes de llimona per sobre del salmó, més una altra pel voltant, sobre l'enciam, però tenint molta cura, que la llimona no se'n vagi cap a la degustació del bacallà (es podria fer en dos plats separats).

Finalment cal tirar-li per sobre, unes ratlletes de reducció de vinagre de Mòdena a la taronja.

Desitgem que us agradi.



diumenge, 15 de gener del 2012

13 gener - El frasco



Divendres 13 de gener, acabades ja les festes de Nadal – tret que n’allarguem l’esprit fins la Candelera com manen els cànons – vam veure al cine fòrum la pel•lícula “El Frasco”.

Ens la va presentar el seu productor executiu Guillermo Madjarian, uruguaià establert a Madrid.

“El Frasco” és una coproducció Argentina/Espanyola, de l’any 2008. Dirigida per Alberto Lecchi, i protagonitzada per Dario Grandinetti i Leticia Bredice.

“El Frasco” narra la història d’amor entre un xofer de llarga distància i una mestra rural. “El Frasco” va ser la gran triomfadora de la XV Mostra de Lleida amb els premis a la millor actriu, millor guió i el premi del públic. També ha obtingut l’Espiga de plata i el premi del públic a la “Semana Internacional de Cine de Valladolid” i reconeixements diversos en una multitud de festivals internacionals.

Juan Pérez - Dario Grandinetti – és conductor d’autobús de llarga distància i Romina - Leticia Bredice – és professora a Villa Ana, una de les localitats per les que el vehicle passa diàriament. Ambdós se senten atrets, però cap s’atreveix a donar el primer pas fins que un dia ella li encarrega que lliuri a la clínica un paquet molt especial, un flascó. El flascó es converteix en el fil conductor d’una història romàntica entre dos personatges solitaris amb dificultats per l’amor.

Un dels punts en que es va centrar la discussió va ser la interpretació de Dario Grandinetti –el recordo fa poc més d’un any en una magnífic i divertit paper a “Baraka” al “Teatre Goya” – molt hieràtic durant la major part de la pel•lícula, perquè així ho exigia el guió en un personatge amb forces dificultats d’expressió personal. Guillermo ens va explicar que assolir una interpretació així vol un treball intens del director i de l’equip, per assolir amb naturalitat la “no naturalitat”. Per la seva part, Leticia Bredice, va oferir una interpretació de gran sensibilitat

El paisatge natural i humà d’una Argentina de l’interior – la pel•lícula va rodar-se a la zona de Santa Fe - es constitueix en un magnífic escenari d’una pel•lícula rodada sense excés de recursos, però amb ofici i sensibilitat.

Guillermo Madjarian va compartir amb nosaltres la seva experiència professional i ens va exposar amb detall el rol del “productor executiu”. Ell és qui, a partir d’una idea, que ben sovint ell ajuda a generar, cerca i assegura els mitjans econòmics, tècnics i humans que la fan créixer. Tot i que sovint ell té les seves idees al respecte, es reprimeix i respecta la tasca dels que realment l’han de desplegar: guionista, director, actors. Així, ens va fer veure que una de les situacions que més contradiccions comportaria seria la d’un productor executiu que intenta vendre una pel•lícula ideada de forma completa per ell mateix. Es barrejarien dos sensibilitats diferents – l’artística i la possibilista – empresarial – i el resultat seria possiblement problemàtic.

Una altra discussió que ens va prendre força estona va relacionar-se amb la contradicció que pel•lícules molt ben valorades en festivals, assolint fins i tot el “premi del públic” dins dels mateixos, gaudissin després de distribucions i recaptacions de poca entitat. Va constatar-se que el poder de “la gran indústria” s’imposa i deixa poc marge per als que han de viure al seu marge. Potser tots plegats – festival i públic – ens hauríem de fer valdre més i estar més atents ?.

Guillermo va manifestar el seu interès per conèixer obres de literatura catalana en les que poder basar eventuals pel·lícules o produccions audiovisuals. Pensem-hi i fem-li arribar propostes, però ja ara li proposo Pilar Prim, de Narcís Oller, a la que dedicaré properament una entrada en aquest blog.

En resum, una magnífica sessió, basada en una pel•lícula sensible que va agradar força, un acompanyament molt enriquidor de Guillermo Madjarian, i, com sempre, els magnífics plats dels excel•lents cuiners i cuineres del cine-cena fòrum. Permeteu-me avui destacar que el nostre artista Ramon Roblas ens va obsequiar amb una “tapa d’autor”, de la que us prometo destapar-ne els secrets properament.

Podeu veure les fotografies de la sessió clicant aquí.

dijous, 12 de gener del 2012

Calendari cinefòrum 2012

Les sessions que farem durant els propers mesos seran els següents dies:
  • 10 de Febrer
  • 9 de Març
  • 13 d'abril
  • 11 de Maig
  • 15 de Juny  
com sempre, l'hora de trobada serà a les vuit del vespre.

dissabte, 7 de gener del 2012

Bons desitjos per al 2012 del codice maya


Lola Rodríguez, la nostra genial i infatigable reportera, ens ha fet veure que el 2012 potser non serà tan terrible com diuen.

Ja sabem que els oracles financers i polítics ens auguren el pitjor, però fins i tot els maies profetitzaven molts mals per al 2012 i un estudiós, al que la Lola ha tingut accés, ha desxifrat el codice maya i ens ha fet veure que la interpretació correcta era una altra. Piqueu aquí si la voleu veure.

dimecres, 4 de gener del 2012

Drive

Pel·lícula amb molt ritme i molt voltatge al voltant d’un personatge molt ràpid en l’acció, molt especialment al volant d’un cotxe, però hermètic i cautelós amb les seves emocions.

Cinema en el seu estat més pur. Pel·lícula molt visual, en la que el personatge principal parla menys amb la boca que amb les mans i els gestos.


Els personatges naveguen pel guió com si fessin surf, arrossegats per una història de violència i d’amor.

Una bona manera de començar cinematogràficament l’any, que ens permetrà, però, comprovar que les màfies actuals ja no són el que eren ... han perdut la”classe” que tenien en els temps d’El Padrí. Som, definitivament, en uns altres temps.

SESION CINEFORUM VIERNES 13 DE ENERO DE 2012

Inauguramos el año el próximo viernes 13 de enero con la presentación de la película argentina del año 2008, El Frasco. Una comedia dirigida por Alberto Lecchi y protagonizada por Leticia Bredice y Dario Grandinetti.

Nos acompañará durante la sesión el productor de la película, Guillermo Madjarian, que amablemente ha aceptado nuestra invitación a venir para hablarnos de la misma y de otras muchas cosas del mundo del cine, como suele pasar en estos casos.