dissabte, 12 de desembre del 2015

11 Desembre - Cabaret



Divendres 11 de desembre van acomiadar cinematogràficament l'any amb la projecció d'un altre gran clàssic: "Cabaret".

Cabaret és una pel·lícula musical americana, de l'any 1972. Va ser dirigida per Bob Fosse, actor, ballarí, coreògraf i director de cinema, que va reflectir a la pel·lícula la seva capacitat musical, i el seu mestratge del tractament de l'erotisme i la sexualitat, que el van portar a guanyar  l'Òscar.

També van guanyar l'Òscar Liza Minelli per la seva esplèndida interpretació de la cantant protagonista de la pel·lícula i Joel Gary, que va guanyar l'Òscar al millor actor secundari per l'extraordinària interpretació del mestre de cerimònies del cabaret.

La pel·lícula ens va fer sentir l'alegria de la música i l'amor, presents a tota la pel·lícula, i, perquè no, la tristesa i dolor de veure com la bogeria del nazisme guanyava força en el cor dels alemanys.


Nosaltres ens vam quedar amb l'alegria de la proximitat de les festes de Nadal, que vam celebrar amb un magnífic sopar i els regals de l'amic invisible, i la felicitat d'haver acomiadat l'any amb una magnífica sessió.

diumenge, 6 de desembre del 2015

20 de novembre - Cinema Paradiso



Divendres 20 de novembre, en Josep Lluís Pérez  va presentar la pel·lícula Cinema Paradiso.

Excel·lent elecció. Perquè la pel·lícula, italiana, dirigida per Giuseppe Tornatore, amb grans interpretacions i música d'Ennio Morricone, és una declaració d'amor al cinema que, com no podia ser d'una altra forma, ens va tocar les fibres sensibles a tots els integrants del cine fòrum.

Ens va tocar la fibra perquè la pel·lícula ens va transportar a una època que tots hem viscut en la que el cinema era pràcticament l'únic entreteniment, i en la que les sales de cinema eren, a la vegada que el lloc on es projectaven les pel·lícules -  primer en blanc i negre, més endavant en color i sovint censurades -  un veritable teatre de la vida.

Tots ens vam sentir retratats en el nen Salvatore, en les seves trapelleries infantils, el seu amor juvenil i la seva passió pel cinema. I tots vam sentir nostàlgia per una època en que el cinema tenia menys mitjans tècnics, però era un vehicle carregat d'emocions. I això que nosaltres tenim la sort de poder seguir duent el cinema als nostres cors, especialment en la nostra trobada mensual al cine fòrum.


Gràcies, Josep Lluís, per haver-nos fet veure i viure una pel·lícula de revisió periòdica obligada per a tots els amants del cinema.