diumenge, 25 de març de 2012

L'enigma de l'ordinador


La nostra generació ha vist, i segueix veient, una explosió de la tecnologia de la informació i la comunicació sense precedents.

Internet, els nous mòbils, les tauletes, la televisió i el cinema digitals són algunes de les manifestacions actuals d’aquesta evolució continuada que ens permet gaudir de més serveis, i, eventualment, enriquir-nos personal i culturalment; però al darrera hi ha hagut una multiplicitat d'etapes i productes anteriors de les màquines i tecnologies de calcular i la informàtica, tots ells fascinants i dignes d'interès.

Una altra qüestió és que, paradoxalment, siguem, com a societat, més pobres i desiguals. El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en la seva seu a Terrassa, a la Rambla, prop de la sortida dels Ferrocarrils de la Generalitat, proposa una exposició, “L’enigma de l’ordinador”, que para una mirada a tota aquesta vertiginosa evolució.

Recomano anar-hi. Constatar que és capaç de fer l’espècie humana quan es posa a pensar i treballar pot, a més de fer-nos passar una estona il•lustrativa, donar-nos una mica de moral per pensar que el mateix esforç pot ajudar-nos a superar d’altres dificultats.

El museu té un restaurant amb terrassa per acabar la visita amb un bon àpat.

dissabte, 10 de març de 2012

Young adult



Una noia bella i intel·ligent (és escriptora de literatura juvenil), no és feliç, i, de forma immadura, cerca la felicitat en el retorn als seus anys adolescents, en els que triomfava entre els companys de l’Institut, i recorda amb enyorança la relació amb el “guaperes” del curs.

Dit i fet ... en lloc de cercar dins seu les causes de la seva infelicitat, trobant-se bé amb si mateixa (recordem els consells d’en Ramon Roblas al col·loqui de “Vidas contadas”) ... surt a la reconquesta del seu antic amor ... malgrat que aquest és casat i tot just acaba de ser pare.

Podria ser una història més a “Vidas contadas”. El que passa és que aquí es té més temps per desenvolupar la història, i tenim davant nostre un personatge alhora dolent i candorós molt ben interpretat per Charlize Theron. No és una pel·lícula sublim però m’ha agradat.

Vidas contadas (o la cerca de la felicitat)


Aquesta sessió ens va presentar uns quants “retalls de vida”, petites incursions en la vida d’un grapat de persones, que ens van transportar a l’interior de les seves emocions i contrastar i debatre les visions que tots nosaltres vam tenir d’aquestes vivències.

Així, la rigidesa del jove fiscal que creu tenir la clau de volta de la vida, i que veu que un fet inesperat li capgira tot el seu univers; el directiu d’empresa que malda per aguantar com pot els cops que li dóna la vida, però no pot resistir veure l’alegria en el rostre dels seus subordinats; la simplicitat – o positivisme ? – del “somriures” – que fins i tot en els moments més complicats no perd la joia del rostre; l’eterna insatisfacció del professor que quan és als braços d’una dona enyora la que ha perdut; ...

Aquests i d’altres retrats ens van portar a preguntar-nos què és la felicitat i a respondre’ns que és més fàcil constatar les tanques que ens impedeixen l’accés als moments de felicitat (la rigidesa, l’enveja, la covardia, la gasiveria, la poca atenció al moment present, ... ) que definir-la i atrapar-la del tot.

I, arribar a la conclusió que la felicitat – que, com va dir el nostre filòsof Ramon, té com a condició prèvia trobar-se a bé amb un mateix – més que un estat permanent són el conjunt de moments en els que gaudim plenament de l'existència, com, per exemple, la pròpia discussió que vàrem tenir o l’agradable i saborós sopar que va seguir.

divendres, 9 de març de 2012

Les croquetes de la Manoli

Avui podem revelar un dels secrets més ben guardats: La recepta del plat més mític del cine - cena forum: "Les croquetes de la Manoli". Una imatge val més que mil paraules ...




Ingredients:


● 4 Botifarres

● 4 cullerades satisfetes de farina (beixamel)

● 1 litre de llet més o menys (beixamel)

● 1 polsim de sal i pebre (al gust)

● 100 g més o menys de pa rallat

● 3 o 4 ous grans

● Oli d'Oliva per fregir

Preparació:

Es posa en una paella amb una mica d'oli, (la carn de porc ja solta greix) la carn de les 4 botifarres (treta la pell) i es fregeixen procurant que la carn quedi solta, si queda endurida passar-la una vegada fregida per la picadora.

Una vegada fregida es posen 4 cullerades de farina damunt de la carn i removent perquè quedi compacte. A continuació es va tirant la llet a poc a poc i removent amb la cullera contínuament a fi d'evitar que es formin grumolls.

Una vegada vegem que l'espessor és consistent traiem de la paella la massa i la deixem refredar en una font. (es pot fer d'un dia per a un altre).

Per fer les croquetes, anem agafant petites porcions i una a una les arrebossem en pa rallat.

Després es baten els ous (convé fer-ho d'un en un i a mesura que s'acaba es bat el següent) i es passen les croquetes per l'ou i després novament per pa rallat.

Una vegada preparades les croquetes, es fregeixen en una paella profunda amb molt oli molt calent fins que quedin daurades

dissabte, 3 de març de 2012

9 Març - Vidas contadas



Divendres 9 de març veurem "Vidas contadas", pel·lícula proposada pel nostre amfitrió Joan González, que en va fer una referència en aquest mateix blog a la secció "Perlas encontradas".

Una bona ocasió per divertir-nos veient una pel·lícula poc coneguda, que, ben segur, ens sorprendrà i farà debatre i compartir idees i sensacions.

divendres, 2 de març de 2012

Katmandú, un espejo en el cielo



Si desitgem viatjar a una societat i un entorn molt diferents (Nepal), acompanyant una noia catalana que, portada per la seva vocació i esperit de lliurament, hi va a iniciar un projecte educatiu, la pel·lícula “Katmandú, un espejo en el cielo”, és un bon mitjà.


És clar que a vegades no sabrem on troba la protagonista la força interior per vèncer les moltes dificultats que troba en el seu camí, moltes de les quals ultrapassen el que una persona sola, per molta força que tingui, pot superar.


Costums ancestrals que separen les persones en castes, dificultats econòmiques, creences religioses portades a l’extrem o una visió esbiaixada del rol de la dona a la societat condicionen la tasca d’una noia que, arrossegada per la seva energia il·lusió, sembla poder amb tot. Fins hi tot l’amor s’hi posa pel mig, acabant-ho d’adobar.


L’amanida pot semblar forçada, però la interpretació de la protagonista, el fet que els ideals, realistes o no, ens han de guiar i uns paisatges naturals i humans molt diferents dels nostres, fan que “Katmandú, un espejo en el cielo”, sigui una pel·lícula molt digna de veure’s.