dimecres, 29 de maig de 2013

24 de maig - Le père de més enfants

Divendres 24 de maig va tenir lloc la projecció de la pel·lícula “Le père de més enfants”, dirigida per la jove directora francesa Mia Hansen-Løve.


La presentació de la pel·lícula la va fer Paco Poch, productor de cinema, que va tenir part activa en la distribució de la mateixa.

En Paco ens va explicar que si va apostar per la distribució d’aquesta pel·lícula és perquè, a més de valorar la qualitat cinematogràfica de la mateixa, ell personalment es veia reflectit en el personatge principal de la mateixa, Gregoire, un productor de cinema arriscat i hiperactiu, al que els problemes econòmics i professionals sotmeten a una tensió molt forta que afecta de forma profunda la seva vida personal i familiar.

Posar límits a l’espai que la feina - per creativa i gratificant que resulti - agafa de la teva vida personal i familiar o barallar-te amb directors creatius que pensen que l’art no té preu sempre que el diner i el risc l’assumeixi un altre, són situacions que poden no ser gens fàcils, però que si no s’aborden adequadament poden fer pagar un preu molt alt.

Mia Hansen-Løve ho ha sabut explicar bé a “Le père de més enfants”, una pel·lícula dura en la que molts workaholics (no necessàriament del món del cinema) i persones que deixen que tensions poc controlades envaeixin el seu jo més íntim, s’hi poden veure reflectits. Paco Poch, va estar encertat en fer-nos arribar una pel·lícula que, potser, no haguéssim pogut veure sense el seu bon ull clínic, i va contribuir a que tinguéssim una rica discussió a partir de les premises de la pel·lícula.

En definitiva, una bona pel·lícula i una bona sessió. Gràcies, Paco.

dimecres, 8 de maig de 2013

26 d’abril - Barcelona abans que el temps ho esborri

Divendres 26 d’abril vaig presentar la pel·lícula “Barcelona abans que el temps ho esborri”.

Es tracta d’un documental força interessant, relat de la història d'unes famílies de la burgesia barcelonina (els Baladia, els Llorach, ...), basat en les memòries d'un dels descendents de la família, Francesc Xavier Baladia, que ens mostra uns personatges molt peculiars, que van incidir en diversos aspectes en la vida de Barcelona.

La pel·lícula, dirigida per Mireia Ros, es basa en el llibre “Abans que el temps ho esborri”, escrit pel propi Francesc Xavier Baladia.

La pel·lícula posa èmfasi en la descripció de personatges de la família (fins a 5 generacions hi són referenciades), especialment dones: Ramona, la dona activa, però frustrada; Teresa, la ben Plantada; Isabel, musa i plena de vitalitat, que juntament amb la descripció del seu context, dóna lloc a una pintura plena de força i de color.

Les memòries es reforcen amb l’aparició de personatges públics relacionats amb Barcelona i el seu entorn  (Mataró, Argentona, Cadaqués, ...) i amb la família: Ramon Casas, pintor i retratista de la vida social, i molt especialment de la burgesia; Pompeu Fabra, enginyer i lingüista; Puig i Cadafalch, arquitecte i polític, entre d’altres.

En la pel·lícula plana un personatge col·lectiu: La “família”, que per a en Francesc Xavier Baladia, és font de records variats i rics, que desitja conservar i compartir. Un altre personatge col·lectiu significatiu, però, és Barcelona – el nom de la qual apareix al títol de la pel·lícula - de la que la pel·lícula ens mostra l'evolució a gran ritme, i que, a cavall de 2 exposicions universals, creix física i socialment, estirada per arquitectes, artistes i industrials, que faran que al cap d'uns anys no es reconegui.

Els records de Francesc Xavier Baladia, molt ben estructurats en llenguatge fílmic per Mireia Ros, ens van permetre gaudir d’una molt bona i agradable pel·lícula i dur a terme un ric debat que va fer èmfasi en el contrast entre la història passada i un present ple d’incògnites. Incògnites, però, que també van existir per a tots els personatges que la pel·lícula ens mostra i que Francesc Xavier Baladia ha volgut recordar abans que el temps ho esborri.