Divendres 13 de juny vam celebrar el desè aniversari del
cinefòrum amb una festassa.
Va obrir la celebració en Pepe Molina, que va recordar els
inicis del cinefòrum, que va nàixer a casa seva l’octubre de 2003, amb la
projecció de la pel·lícula Ikiru (Vivir), i que, per casualitats de la vida, va
traslladar-se ben aviat al que ha estat el seu local habitual, a casa dels
nostres inigualables i generosos amfitrions, en Joan i la Carme, que, dit sigui de pas, estava esplèndida.
En el seu sentit parlament, en Pepe va recordar que, per sobre de la motivació cinematogràfica, el gran leit-motiv del cinefòrum ha estat l’amistat dels seus integrants, que, a més de compartir la seva afició pel cinema, hem compartit tots els altres àmbits de la vida, fent del cinefòrum la casa comuna de tots plegats.
En el seu sentit parlament, en Pepe va recordar que, per sobre de la motivació cinematogràfica, el gran leit-motiv del cinefòrum ha estat l’amistat dels seus integrants, que, a més de compartir la seva afició pel cinema, hem compartit tots els altres àmbits de la vida, fent del cinefòrum la casa comuna de tots plegats.
La Lola, sota la direcció d’en Víctor, ens va obsequiar amb un documental que ens va
emocionar a tots. Utilitzant com eixos de la història les visites d’invitats
il·lustres i l’evolució de l’integrant més jove, en Julio, al que tots hem vist
passar d’infant a jove – ve d’aquí la definició de “calendari julià” ? – la Lola ens va fer reviure els moments més
emotius de la història del cinefòrum, en els que predominen la joia i l’alegria,
tot i que en l’ànim de tots estava l’encara recent record de la marxa de la
Lina.
Engalanats en blanc i negre, com si es tractés d’antigues
pel·lícules, acabada la projecció – va durar 40 minuts !, un treball exuberant
el de la Lola i en Víctor – vam començar el sopar, aquest cop amb una
escenografia diferent de l’habitual: En petites taules com en un cafè – teatre parisenc,
i amb un esplèndid buffet, vam degustar les delicatesses que tots plegats
havíem portat. A la pantalla, de fons, “la roja” no es va voler afegir a la
festa i va caure estrepitosament davant Holanda. A dir veritat, estàvem per d’altres
coses i no en vam fer massa cas.
L’alegria va continuar amb activitats diverses. La
Francisca, la Carme i en Pepe van ser els que van demostrar conèixer millor la
història del cinefòrum, i la Lola, en Víctor i en Pepe van obsequiar-nos amb
una magnífica recreació d’una mítica escena del cinema clàssic.
Converses, cançons, alegria, música i un pastís que quasi no
ens podíem acabar van donar la cloenda a la celebració d’aquests 10 primers
anys, en l’esperança que en podem celebrar molts més. Ah ! I hi va haver
obsequis per a tots plegats perquè durant els propers 10 anys puguem cantar
sota la pluja amb el paraigua del cinefòrum !