diumenge, 12 d’octubre de 2008

FOTOS I PREMIS CINEFORUM

En aquest reportatge us mostro les fotos de record del dia que vam cloure la temporada passada: La taula ben parada, en Josep Maria cel·lebrant la jubilació, el lliurament de premis de la temporada passada del Cine Forum, en Pepe Martinell parlant-nos de Louis de Funes, i ... moltes coses més.

Per veure el reportatge, cliqueu aquí.

SESSIÓ DIVENDRES 17 OCTUBRE: IL CAPPOTTO













El divendres 17 d'octubre vam disfrutar d'una extraordinària sessió en la que PEPE MARTINELL, PEPE MOLINA i VICTOR APOLHINARIUS van presentar la pel·lícula "Il Cappotto" (Alberto Lattuada, 1952), basada en un conte de Gogol ("L'abric"). En la foto-postal adjunta, elaborada per la nostra reportera - artista, Lola, podeu recordar alguns moments de la sessió.

En primer lloc, en Victor ens va fer una presentació del context històric i artístic de la pel·lícula, centrant-se principalment en el neorealisme italià, moviment del qual en va exposar les principals característiques.

Tot seguit vam veure la película, després del visionat de la qual, en Pepe Martinell ens va donar una magnífica explicació sobre diversos aspectes del film, a la que va seguir una apassionada discussió. De forma molt especial, la discussió es va centrar sobre la pertinència de qualificar la pel·lícula de neorealista, quan conté clarament elements de fantasia, traslladats literalment del conte de Gogol.

Pepe Molina ens va fer alguns apunts finals, especialment el caràcter chaplinesc del personatge principal; i, després, ens van llançar cap el sopar, tan excels i abundós com sempre, en el que vam reiterar la nostra felicitació als feliços nuvis.

Tots aquells que volgueu recordar aquesta magnífica sessió, o saber-ne més, recordeu que teniu a la mà el magnífic dossier que en Pepe Martinell, en nom dels 3 presentadors de la sessió, ens ve fer arribar.

Per accedir-hi, cliqueu aquí: "Dossier Il Cappotto".

dissabte, 11 d’octubre de 2008

LLISTES

A vegades sembla que necessitem o que ens agradi tenir les coses ben ordenades i classificades.

Recentment he vist referenciada una web – Empire - que proporciona la llista de les 500 millors pel·lícules de la història, confegida a partir d’una ampla votació – més de 10.000 vots populars - feta a través d’Internet. Hi he entrat, he xafardejat, i he constatat que la llista estava integrada per:

1. El padrino
2. En busca del arca perdida
3. La guerra de las galaxias: El imperio contraataca
4. Cadena perpetua
5. Tiburón
............
500. Ocean’s eleven

Fer llistes, classificades o no, de pel·lícules, o dels elements que sigui, és tan vell com la humanitat. Només en referència al món del cinema se n’han publicat forces, moltes en format de llibre.

Com exemple, Alianza editorial va publicar el llibre de John Kobal “Las 100 mejores películas”, integrada per:

1. Ciudadano Kane
2. La regla del juego
3. El acorazado Potemkin
4. Fellini, ocho y medio
5. Cantando bajo la lluvia

.........

100. Te querré siempre

Comparant les llistes, veurem que els gustos que recull la llista d’en Kobal, confegida a partir d’una consulta feta a crítics i cinèfils de 22 països, són més clàssics i no coincideixen amb els gustos més populars recollits per Internet.

És clar que tothom té la seva llista personal – tants caps tants barrets – i pretendre coincidències exagerades fins i tot entre crítics o cinèfils, resulta fora de lloc.

D’altra banda, classificar, ordenar, almenys entre coses no mesurables com la qualitat d’una pel·lícula, és, si més no, complex i arbitrari. Per això, d’altres autors prefereixen fer un recull, sense ordenar-lo.

Així, Barry Norman, a “Las 100 mejores películas del siglo” – Libros Cúpula, 1993 – recollia 100 pel·lícules que presentava ordenades alfabèticament:

A vida o muerte
(El) acorazado Potemkin
......
(Las) zapatillas rojas

És clar que hi ha qui alhora de fer llistes no es talla. Així, Grijalbo edita “1001 películas que hay que ver antes de morir”, en aquest cas ordenades cronològicament:

1902 Viaje a la luna
1903 Asalto y robo de un tren
.......
2003 Kill Bill (Vol 1)

De fet, a part que tota llista és arbitrària i esbiaixada – així, per exemple, si l’autor és de cultura anglesa recollirà de forma més preferent elements més propers a aquesta cultura - he calculat que si veiés 2 pel·lícules per setmana sense fallar, necessitaria entre 9 i 10 anys per veure-les totes. Clar que podria aplicar-me més i acabar abans, però és que a la mateixa col·lecció hi ha llibres que em suggereixen “1001 libros que hay que leer ...”, “1001 discos que hay que escuchar ...” ... etc. En fi, que s’imposa la jubilació anticipada per tothom si volem fer bé aquests “deures”.

Bromes a part, les llistes poden agafar-se com un “divertimento” sense més, xafardejar què diuen i trobar-hi alguna “joia” que et cridi l’atenció.

Per cert ... quines són, per vosaltres, les 5 millors pel·lícules de la història ?

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Hace mucho que te quiero

Es tracta d'una pel·licula francesa de Phillippe Claudel,un director potser més conegut fins ara per les seves noveles que pels seus films. Tot i això, "Hace mucho que te quiero" és una magnífica "opera prima". En la línia del cine francés actual, d'estructura senzilla i realista, aconsegueix alhora un alt nivell de dramatisme i emotivitat sense caure mai en el sentimentalisme. Però en tot cas prepareu els mocadors els de llàgrima fàcil.
Les interpretacions de les dos protagonistes, tant la de la més famosa, la Cristine Scott Thomas, com la de la menys coneguda, Elsa Zilberstein, són excepcionals