dissabte, 15 de març del 2008

SESSIÓ 15 - 2 - 2008

Com "entrada" de la sessió es van presentar 2 fragments de pel·lícules "That's dancing" i "Si yo tuviera un millón", i com a pel·lícula pròpiament dita, es va presentar "Remordimiento".

Juan González ens va presentar un fragment de That's dancing , musical / documental de 1.985, dirigit per Jack Haley jr. que rememora alguns dels millors moments dels muntatges coreogràfics de la història del cinema musical.

Jordi Castells ens va presentar un skectch de "Si yo tuviera un millón", d'Ernst Lubitsch, de l'any 1.932, igual que la pel·lícula que va seguir (Remordimiento). En aquest sketch, Lubitsch ens mostra que fins i tot l dedicar-li una llufa al “Jefe”, per a manar-lo a pastar fang, pot fer-se amb calma i amb classe. Dos minuts amb el segell Lubittsch.i yo tuviera un millón.


Ponent: Jordi Castells

Pel·lícula: Remordimiento

És en versió original, però està tan ben explicada que el doblatge no fa cap falta. Algun personatge, sobre tot el protagonista, està sobreactuat, però al 1932 la influència del cinema mut és inevitable. Una Església fora de joc i dels problemes reials, fressa de sabres que diuen parlar de pau, un xicot que l’han convertit en homicida bèl·lic que busca la pau interior visitant la família del mort en un ambient rural amb les misèries humanes de tota la vida (tafaneries, discursos bèl·lics de fals patriotisme, intransigències), sempre a cavall entre les pitjors premonicions (segona guerra mundial) i l’aparició d’actituds esperançadores (discurs de pau). Tot amanit amb tocs genials del gran Lubitsch, que ens fan somriure i pensar.

La pel·lícula és de l’any 1932. Obra d’Ernst Lubitsch, nascut a Alemanya. Va iniciar-se com actor de teatre i va acabar dirigint pel·lícules del “nou art”: el cinema. Va agafar prestigi com a director amb una personalitat i estil propi – el “toque Lubitsch” - combinació d’elegància, una visió desenfadada “ma non troppo” de la vida i un “savoir faire” en la direcció i construcció de pel·lícules.

Ens ha deixat grans comèdies, que és recomanable i revifador reveure de tant en tant. Entre d’altres:

La viuda alegre, La 8a mujer de Barba Azul , Ninotchka (“Garbo rie”) El bazar de las sorpresas, Ser o no ser, El diablo dijo no

Remordimiento no és una pel·lícula “típica” de Lubitsch. És un drama amb “missatge”, cosa inusual en Lubitsch, que no acostuma a donar missatges explícits, sinó el missatge implícit de l’alegria de la vida i la sinceritat envers els propis desitjos.

Quan fa “Remordimiento”, Lubitsch ja està afincat als Estats Units, on va anar a treballar com a director i ha assolit un prestigi. En aquest any Alemanya està en un període entre guerres i torna a aflorar el militarisme i el nacionalisme com a reacció contra els forts problemes econòmics. Vol enviar un missatge al seu país per la pau ?. Crec que sí (Lubitsch era humà i deuria sofrir pel seu poble), tot i que no va ser un èxit, ni econòmic – la pel·lícula no va recaptar el seu cost – ni com a missatge ... l’art es va trobar impotent per intentar fer aflorar en la vida real els aspectes més nobles del ser humà.

L’any 1932 és per a Lubitsch un any força intens de feina: Refent-se del pesar pel seu divorci, intensifica la seva tasca i en un mateix any fa Remordimiento, Una hora contigo (comèdia amb direcció compartida amb George Cukor, en la seva “línia més habitual”), Un ladrón en la alcoba i la participació amb un curt genial de 2 minuts en la pel·lícula per episodis “Si yo tuviera un millón”.

A “Remordimiento” notem el començament especialment brillant, la recreació de la vida rural en un poble d’Alemanya l’any 1919, el tema recurrent de les mans (mans que resen, mans que tremolen al cementiri, mans que estimen, mans que maten, mans que toquen el violí), l’escena de la taula (comuna en el teatre jueu), una història d’amor, les relacions entre generacions, i, sobre tot, la disjuntiva entre l’home i la seva ètica personal i la societat que li imposa una càrrega feixuga, impersonal, i, molts cops, contradictòria amb la seva ètica personal.

Crec que “Remordimiento”, tot i no ser un “Lubitsch típic” ... sempre ve de gust de veure.

QUI SOM

El Cine forum Teià , més endavant us explicarem perquè potser ens hauriem de dir millor "Cena forum Teià" , està integrat per un grup de persones que comparteixen el gust pel cinema.