dimarts, 27 de desembre de 2011

Adéu a la universitat – El intelectual melancólico

En el llibre “Adéu a la universitat”, Jordi Llovet, catedràtic
de "Teoria de la Lite- ratura i Literatura Comparada” a la Universitat de Barcelona, exposa les seves vivències de més de 40 anys a la universitat primer com estudiant i després com professor, fins la seva recent jubilació.

Ho fa amb la decepció de qui creu que la universitat actual no està a l’alçada de la seva responsabilitat com a instrument de formació dels joves, ja que s’ha abocat a ensenyaments i sabers molt especialitzats, perdent la visió humanística global necessària per a tota formació humana.

El llibre és molt interessant, ple de vivències i de dades, que justifiquen la visió d’aquest intel·lectual, que, a més de professor ha estat, i continua essent un brillant conferenciant i columnista (la seva col·laboració setmanal els dijous a El País és per a molts, entre els que em compto, font d’enriquiment i gaudi continuat).

La seva visió, però, no ha estat compartida per Jordi Gracia, catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona, que a “El intelectual melancólico. Un panfleto.” ens dóna una visió diferent en la que una multiplicitat de sabers i aportacions són, contràriament, senyal de vida i riquesa. Jordi Gracia considera que, en assolir una certa edat, certs intel·lectuals corren el risc de caure sota el pes de la malenconia i deixar-se portar pel pessimisme.

Possiblement les dues visions tenen raó: En una institució com la universitat hi ha forces coses a millorar, però no podem perdre de vista la feina de molta gent que ha fet i està fent avançar la cultura de forma continuada. Per veureu-ho, entrem a qualsevol llibreria i constatem la quantitat de publicacions de qualitat que podem triar.

Crec que llegir els 2 llibres i veure les raons de l’un i de l’altre és força enriquidor, i permet decantar-se més per una visió o l'altra.

Aprofito per recomanar als que vulguin posar-se al dia de literatura espanyola l’excel·lent “Derrota i restitución de la modernidad”, de Jordi Gracia i Domingo Ródenas (setè volum d’una Historia de la literatura espanyola) que ens dóna una visió molt completa del panorama literari a Espanya entre 1939 i el 2010.

diumenge, 25 de desembre de 2011

The artist - El artista

Una pel·lícula “com les d’abans”. No tan sols perquè és en blanc i negre, és muda i utilitza el llenguatge cinematogràfic dels primers temps del cinema, sinó perquè mostra clarament les emocions dels personatges i te les fa teves des del primer moment.

L’alegria de saber-se triomfador, la por al canvi quan en el nou escenari les coses no són tan fàcils, l’amor, i moltes altres emocions i facetes que uns personatges molt ben interpretats et fan sentir ... sense que sentis la seva veu ... fent-te sentir quan has acabat de veure la pel·lícula, que has vist una gran pel·lícula.


No m’estranya que hagi guanyat forces premis (Millor actor al festival de Cannes, Premi del públic a Sant Sebastià, ...) i que sembla que compti en la carrera pels Òscars.

Bones festes per al cine fòrum


El moment en què celebrem les festes de Nadal i ens disposem a entrar al nou any, és una bona ocasió per recordar com ha estat l’any 2011 per al cine fòrum:
El començament va ser fort: Carme Trilla ens va presentar “La semilla del diablo”, i ens va posar la pell de gallina ...
Per compensar-ho, el febrer vam fer un viatge a les illes: Les magnífiques fotos de Josep Maria Cortina a Menorca i la història d’un treballador alemany en un poble de Menorca a “Yo” – presentada per Gerard Tàrrega, fill d’en Francesc i la Maite -  ens van permetre relaxar-nos una mica.
Ramon Roblas ens va fer seguir reflexionant sobre les debilitats humanes: “Los complejos” ens va fer riure, “La calumnia” ens va fer pensar  i “El guerrero pacífico” ens va mostrar com la filosofia del Tao pot il·luminar-nos en el camí de la vida.
Aquest any hem tingut també la sort de comptar amb la participació de diversos professionals del cinema que ens han mostrat com és el món del cinema per dins : Paco Rodríguez ens va aproximar a "La Vida y Obra de Miguel Hernández”, Christian Molina ens va presentar la polèmica  “De mayor quiero ser soldado”,  Rodolfo Montero de Palacio ens va aproximar a la societat rural de Tudancos i Jorge Grau, en una  sessió final esplendorosa, ens va permetre compartir, a més de la seva visió de l’amor a “Una historia de amor”, tota una vida d’amor i gust pel cinema.
I a tot això afegiu-hi l’esplèndid monòleg amb que ens va obsequiar Pepe Molina.
Però el més important és que el cine-cena fòrum, amb el seu magnífic ambient, l’exquisit  menjar de “las cenas” i el càlid acolliment que sempre ens preparen la Carme i en Joan, ha estat i seguirà essent, junt amb el Barça de Guardiola, un excel·lent antídot per les migranyes de la crisi i una superba ocasió d’enriquiment i punt de trobada i amistat.
 Bones festes i un millor any 2012 per al Cine Fòrum Teià

dissabte, 3 de desembre de 2011

2 desembre ´Una historia de amor


Divendres 2 de desembre va tenir lloc la presentació de la pel•lícula “Una historia de amor”, per part del seu director Jorge Grau.

Va iniciar la presentació Xavier Perna, que ens va presentar a Jorge, ens va esmentar alguna de les seves pel·lícules i ens va fer constatar que Jorge Grau és una part important de la història del nostre cinema.

Tot seguit vam visionar una entrevista enregistrada en el propi DVD de la pel•lícula, en la que Jorge explica alguns aspectes de la pel·lícula, que després ell mateix va comentar i ampliar.

En Jorge ens va remarcar que la pel·lícula comença amb una dedicatòria al seu pare, que va saber portar bé “la pesada càrrega de l’amor”, expressió que en el seu moment va despertar força polèmica.

L’amor és efectivament el gran protagonista de la pel·lícula, que, precisament per això, no perd actualitat.

El sentiment de l’amor és un dels motors de la vida humana, i, com a tal, és etern.

Els personatges concrets de la pel•lícula el poden viure i sentir en unes circumstàncies i formes determinades, però els seus conflictes són universals.

Vam conèixer anècdotes d’un rodatge en el que la implicació i compromís dels participants van ser claus per superar els problemes - com la por de Teresa Gimpera, que va vèncer desfullant carxofes - i asssolir l’èxit final.


Vam saber que molts dels personatges de la pel·lícula, com els dos editors o la monja, són reflex de personatges reals que l’ull de Jorge – que és va definir com contador d’històries – va captar.

Jorge va recordar la seva admiració per alguns directors mítics, especialment Renoir i Rossellini, i la seva amistat amb Fellini, que va durar tota la vida, i sobre qual va escriure un llibre, que tot i estar esgotat, potser es pot trobar amb una cerca insistent i afortunada a Internet.

En un col·loqui farcit d’anècdotes, com la durada de l’escena “històrica” de la Cantudo a La Trastienda (1 segon i mig !) o l'especial personalitat de Sara Montiel, Jorge ens va fer notar que els motors de la seva vida han estat la il·lusió, el treball i l’amistat.

Amistat com la que ha seguit mantenint amb molts personatges que han col·laborat amb ell - va esmentar especialment Núria Espert - i com la que ha deixat entre els integrants del cine fòrum, que esperem que algun dia torni a compartir amb nosaltres la pantalla i la taula.