dimarts, 9 de maig de 2017

Diumenge 7 maig - El honor de los Prizzi - Final del cicle de John Huston



Diumenge 7 de maig vam veure El honor de los Prizzi.

Amb aquesta pel·lícula vam cloure el cicle de John Huston que vam iniciar el 13 de novembre amb Vidas rebeldes, vam seguir el 17 de desembre amb La reina de África, el 22 de gener amb Cazador blanco, cazador negro (pel·lícules ja referenciades en anteriors entrades d'aquest blog), el 18 de febrer amb La jungla de asfalto, meravellosa pel·lícula d'atracaments en la que va humanitzar els criminals que  i el 10 de març amb El hombre que pudo reinar, magnífica pel·lícula del gènere d'aventura.

Poden semblar moltes pel·lícules, però hem constatat que John Huston va ser un director molt prolífic, amb una vida i una personalitat molt pròpies.

El documental "John Huston y los 50 años de vidas rebeldes" ens fa un petit resum d'aquesta filmografia i de la persona que hi ha al darrere:

Amb una vida agitada, amb cinc esposes molt diferents entre sí ("una col·legiala, una dama, una actriu de cinema, una ballarina  i un cocodril") més diverses unions; va dirigir desenes de pel·lícules, molt diferents entre sí, sense cap altre nexe que la personalitat i el gust del seu director.

Va treballar amb grans actors i actrius: Va descobrir a Marylin Monroe a La jungla de asfalto, i va rodar la seva darrera pel·lícula, Vidas rebeldes, en la que van participar també Clark Gable i Montgomery Cliff.

Gens convencional, va anar a la guerra cercant l'honor i va trobar l'horror; i no va transigir amb el McCarthisme.

A El honor de los Prizzi reprèn el gènere mafiós que tant bé va tractar El Padrino amb un estil propi. Amb un gran repartiment: Jack Nicholson, Angelina Huston y la torbadora Kathleen Turner, va construir una història d'amors, odis i ambicions, amb un gran ritme sense respir des de l'instant inicial fins el final. Una gran pel·lícula per acabar un gran cicle.

Segur que ens han quedat moltes obres mestres seves per veure, però el cicle ens ha obert la gana i ben segur que tots plegats les trobarem i reveurem en qualsevol dels molts mitjans en els que es poden accedir. 

dijous, 26 de gener de 2017

Diumenge 22 de gener - Cazador blanco corazón negro



Ja passades les festes de Nadal, hem reprès el cicle sobre John Huston, projectant la pel·lícula   Cazador blanco corazón negro.  La pel·lícula,  de l'any 1990,   està basada en la personalitat de John Huston, que va morir el 1987, i està  produïda, dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood. Clint Eastwood la va voler fer, perquè admirava i s'identificava amb Huston.

El guió de la pel·lícula està basat en la novel·la de Peter Viertel, jueu alemany, que va emigrar amb els seus pares a Califòrnia el 1928 amb 8 anys. Viertel reflecteix en la novel·la i el guió les vivències que ell va tenir quan va participar com a guionista en la pel·lícula "La reina de Àfrica". El personatge de Pete Verrill, que és com el "Pepito Grillo" de John Huston, està basat en la seva pròpia personalitat; d'aquí la semblança dels noms. Va casar-se dues vegades; la segona amb Debohra Kerr.

L'altre personatge - a part de John Huston - que és retratat en la pel·lícula és el productor Sam Spiegel, també jueu polonès, emigrat als USA, compromès amb la causa sionista i poc respectuós amb les actrius.

La pel·lícula mostra la personalitat de John Huston, centrada en la dèria que tenia per caçar un elefant, que anteposava - o potser va ser la causa real del seu viatge - al compromís de fer un bon rodatge, i al que presenta com un personatge cínic, irònic, masclista i poc ecologista. Es diu que en la pel·lícula es va atemperar la personalitat de Huston, que en la novel·la és descrita de forma  pitjor. Però la pel·lícula també mostra les seves qualitats ... es polifacètic, creatiu, directe, poc ordinari i s'enfronta amb valentia a les opinions racistes o antisemítiques freqüents en el seu temps.


La pel·lícula mostra l'ambient, els escenaris, els personatges, el món del cinema, els valors de l'època, ... com es va fer una pel·lícula, una bona pel·lícula,  i va permetre submergir-nos en el món del cinema en un  viatge força interessant, convidats per Clint Eastwood. És clarament una pel·lícula de cinema dins del cinema ... que va donar  per molt i ens va permetre conèixer una mica més l'home del qual estem veient unes quantes pel·lícules. La propera ... La jungla del asfalto.

divendres, 13 de gener de 2017

Dissabte 17 de desembre - La reina de África




Dissabte 17 de desembre, ja a les portes de Nadal, vam dur a terme la segona sessió del cicle sobre John Huston : "La reina de África", interpretada per Katharine Hepburn i Humprey Bogart, com intèrprets principals, secundats per Robert Morley, en el paper del reverend Samuel Sayer, germà de Rose, la dona interpretada per Katharine Hepburn.


La pel·lícula ens trasllada a l'època de la segona guerra mundial. Les hostilitats entre anglesos i americans serveixen de marc a una història d'amor en la que dos personatges molt diferents es van acostant a mesura que vencen les dificultats que la natura els interposa i s'embranquen en l'objectiu comú de destruir un vaixell alemany.


Vam gaudir d'una bona estona. Impagables algunes escenes, com la mort del reverend o les escenes finals en els que amb la mort apretant-los el coll, la parella demana de casar-se.



Recuperant per una vegada el format clàssic de sopar (cine-cena fòrum), aquesta vegada amb sopar de nadal i amic invisible, John Huston, Humprey Bogart i Katharine Hepburn van suposar per nosaltres una entrada magnífica en les festes de Nadal, amb el decorat nadalenc molt càlid que ens van preparar la Carme i en Joan.

dimecres, 14 de desembre de 2016

Diumenge 13 de novembre - Vidas rebeldes




Diumenge 13 de novembre vam iniciar el cicle dedicat al director John Huston. Director del que s'ha dit que la seva vida és tan o més més interessant que la seva obra, el cicle presentarà algunes de les seves obres més significatives:
  •       Vidas Rebeldes
  •      La Reina de Africa -seguida de CAZADOR BLANCO, CORAZON NEGRO (1990 de Clint Eastwood)
  •       La Jungla de Asfalto
  •       La noche de la Iguana
  •      El hombre que pudo reinar.
  •      El honor de los Prizzis


Abans de visualitzar Vidas rebeldes, vam veure un documental que ens va resumir la vida i obra de Huston. Una vida atzarosa i una obra prolífica i variada que reflecteig una inquietud constant i un amor intens al cinema.

Vidas rebeldes ens va presentar a tres personatges inadaptats interpretats per tres grans actors - Marilyn Monroe, Clark Gable i Montgomery Clift - que també estaven passant per moments difícils en les seves vides personals, ja que tots tres viurien poc temps després de finalitzar aquesta pel·lícula. La pel·lícula ha estat un inici de cicle molt brillant ja que és un cant a la vida, encara que aquesta sembli difícil per als personatges de la història. La natura, els cavalls, els records, les flaqueses i els sentiments humans són algunes de les pinzellades que van permetre a Huston pintar una aquarel·la d'una visió de la vida que sempre deixa un camí al sentiment i a l'esperança.


18 de setembre - Deseando amar

La temporada 2016 / 2017 s'ha iniciat en el seu nou format el diumenge 18 de setembre amb la pel·lícula Deseando amar (In the mood for love) del director Wong Kar-wai.




Ha estat un començament fort i brillant ja que ens hem trobat davant d'una història d'amor que els protagonistes viuen amb sofriment ja que desitjarien no tenir un sentiment que es contraposa a les seves circumstàncies personals.


Pura poesia cinematogràfica, amb una direcció i unes interpretacions que ens han fet entendre que el bon cinema pot traspuar emoció parlant tan sols amb els gestos, les mirades, i l'acompanyament d'una música que sap estar on toca.



La sessió va servir per retrobar-nos tots, compartir cafè i pastes - en el nou format de tarda és el que toca - i decidir que el gran protagonista de la nova temporada serà John Huston. 

diumenge, 28 d’agost de 2016

Dissabte 16 de juliol - Thelma y Louise



Dissabte 16 de juliol, dia de la Mare de Déu del Carme, vam fer la tradicional sessió de cloenda estiuenca de la temporada a Fontpineda, sota la magnífica acollida dels nostres amics Miquel i Maria.

La pel·lícula que vam veure va ser Thelma i Louise, americana, de l'any 1991, dirigida per Ridley Scott, i, com a Carol, amb dos grans interpretacions femenines, aquest cop Susan Sarandon i Geena Davis.

La pel·lícula triada és un "clàssic", si podem qualificar de clàssica una pel·lícula quan acompleix 25 anys. En el moment de fer la convocatòria, en Joan ens deia que veient la pel·lícula veuríem si havia envellit.

I vam constatar que, efectivament, la pel·lícula és un clàssic, perquè no tan sols no ha envellit, sinó que ens va fer reviure les emocions que molts havíem sentit, i potser oblidat, quan la vam veure en el seu moment.

El desencís davant relacions amoroses insatisfactòries i davant la monotonia de les seves vides porta a Thelma i Louise i fer un viatge a la cerca d'un aler fresc que airegi les seves vides i en permeti treure la floridura.

Ben aviat, però, sembla que aquest és un objectiu impossible, en un món ple de violència masclista en el que sembla que dues dones que viatgen soles siguin una fruita que qualsevol pot lliurement agafar.

La pel·lícula és molt més que un road movie de violència i intriga. És un cant a l'amistat, al retrobament interior i a la lluita contra les pors que tenim interioritzades. És per aquesta raó que quan s'acaben les més de 2 hores de pel·lícula - que es fan curtes - ens aixequem amb la sensació que  hem estat convidats i participants  en un viatge ple de problemes, i amb final incert, però que moltes vegades resulta obligat a causa de la duresa o de la fredor del nostre entorn.


Coincidint amb el final de temporada, es va informar del canvi de model en l'organització del cinefòrum. Les sessions ordinàries, que fins ara fèiem en divendres al vespre, tindran lloc en cap de setmana - dissabte o diumenge - i en horari de tarda. Després de quasi 12 anys de cinefòrum, aquest canvi de fórmula permetrà assajar noves modalitats de trobada i seguir veient cinema i caminar plegats.

Divendres 17 de juny - Carol



Divendres 17 de juny vam veure la pel·lícula Carol, de l'any 2015, britànica, basada en una obra de Patrícia Highsmith, dirigida per  Todd Haynes, i interpretada per Cate Blanchett i Rooney Mara.

Novament l'amor és el protagonista d'aquesta història. En aquest cas l'amor entre dues dones, en un entorn temporal i social - la societat americana de mitjans del segle passat - que encara no ha assimilat l'amor entre persones del mateix sexe.

En aquest cas, Carol, interpretada per una Cate Blanchett, i Therese, interpretada per Rooney Mara, descobreixen amb sorpresa, viuen i assaboreixen un amor que els marcarà per tota la vida, com l'experiència més significativa que mai han viscut.


Sensual, melancòlica, però, sobretot, bonica, aquesta pel·lícula i aquesta història ens han causat un gran impacte, per la qualitat de les seves interpretacions i la força d'un missatge, que encara que es proporciona pausadament, com en un gota a gota, penetra inevitablement en les venes dels espectadors: l'amor és la  sal i la font de la vida. Viure la vida és seguir els seus camins, encara que, inevitablement, també comportin dolor i dificultats.

Divendres 27 de maig - Sólo un beso






Divendres 27 de maig,  Lola Rodríguez ens va presentar Sólo un beso.

Pel·lícula britànica de l'any 2004, del director Ken Loach. El que podria haver estat una bonica història d'amor entre 2 persones de cultures diferents: un jove paquistaní de cultura musulmana  i una noia britànica catòlica,  es converteix, com tantes altres vegades,  en una història plena de dificultats. La capa de les diferències religioses i culturals se superposa a la força de l'amor i fa complicada una història que hauria de ser principalment font de plaer i emocions positives.

La pel·lícula va provocar una reflexió sobre els forts problemes que la intolerància - junt amb els interessos econòmics - provoca en el món actual, encara que no això sigui una novetat sinó una constant històrica. La seva projecció  va constituir alhora una ocasió de gaudi cinematogràfic i de denúncia social i cultural.

divendres, 6 de maig de 2016

22 d'abril - Gravity




Divendres 22 d'abril Teresa Escalas va presentar-nos la pel·lícula Gravity.

La pel·lícula va constituir un avenç important en el rodatge d'escenes a l'espai, a les que es dota d'un realisme i versemblança grans. El rodatge va combinar tècniques variades: En ocasions es rodava només la cara dels actors i el cos era generat digitalment,  en d'altres, diversos aparells sustentaven i acompanyaven el cos dels actors en l'aire. El resultat és que veiem l'espai com si fos casa nostra.

La història es basa en l'accident provocat pel xoc amb un material de residu que flotava per l'espai, que provoca desperfectes en la nau i obliga els protagonistes, interpretats per George Clooney i Sandra Bullock, a vèncer importants problemes per intentar la supervivència.


Amb gran fotografia i equilibri entre acció i suspens, la pel·lícula ens va fer passar una bona estona, que, a més, es va complementar amb les magnífiques explicacions científiques amb les que la Teresa, veterana professora, va acompanyar el preàmbul i la cloenda de la sessió.

divendres, 8 d’abril de 2016

11 de març - Mulholland Drive

Divendres 11 de març Antonio Nuño ens va presentar Mulholland Drive, l'obra mestra de David Lynch.

En el cinefòrum pesava però, la tristesa pel recent traspàs d'en Víctor Apolhinarios, gran persona, amic magnífic i participant actiu del cinefòrum, que sempre ens enriquia amb els seus amples coneixements i amor pel cinema. La sessió va començar amb el passi d'unes fotografies de record que ens van alhora entristir però fer palesa la gran sort que ha sigut gaudir de la seva amistat.





Pel que fa a la pel·lícula, vam constatar que es tracta d'una obra mestra del cinema oníric, en la que el món dels somnis i pensaments dels protagonistes es barreja amb la realitat, permetent donar lloc a diferents lectures de la història. S'ha arribat a dir que el propi David Lynch feia lectures obertes de la seva pròpia pel·lícula, essent per tant més normal que cada espectador en fes la seva.





Tot i que en general va agradar, la pel·lícula va despertar controvèrsia: Alguns dels assistents van valorar molt positivament l'oportunitat que la pel·lícula els va donar d'endinsar-se en l'ànima i pensament dels personatges, mentre d'altres van destacar com innecessària la complexitat i falta de claredat amb què el director planteja la narració.

La consciència d'haver vist una gran pel·lícula, però,  no va poder fer esvanir el sentiment que era un dia trist. En Víctor ens ha deixat, i encara que sempre portarem el seu record dintre, el trobarem molt a faltar.