22 de novembre - Breve encuentro

Després de Flores Rotas, premiada l’any 2005,  i de Bailar en la oscuridad, premiada l’any 2000, dos pel·lícules relativament recents, divendres dia 22 de novembre vam seguir amb pel·lícules premiades al festival de Cannes: Jordi Castells va presentar  una pel·lícula més clàssica, “Breve encuentro”, premiada el primer any que es van atorgar premis a Cannes (1946), en què el festival va atorgar ni més ni menys que 11 primers premis

Breve encuentro és una pel·lícula britànica del director David Lean, estrenada el 1945, poc després de finalitzar la segona guerra mundial. Va estar produïda i rodada en ple període de guerra, amb la conseqüent austeritat econòmica, malgrat la qual cosa es va aconseguir una pel·lícula d’elevada qualitat i impacte.

El director, David Lean, del que Xavier Pereda ja ens havia presentat al cinefòrum la pel·lícula Oliver Twist, és un director molt reconegut, amb personalitat i ofici. Va saber dirigir pel·lícules de gran qualitat en la seva primera etapa, en blanc i negre i amb pressupostos limitats, com la que aquí comentem, Breve encuentro,  i va aconseguir també triomfar quan el cinema va evolucionar al color i va dirigir pel·lícules de gran format com El puente sobre el río Kwai i Lawrence de Arabia (que van ser premiades amb l’Oscar) o Doctor Zhivago i La hija de Ryan.

A títol de curiositat indicarem que es va casar 6 vegades i divorciar  5. La seva darrera esposa  el va sobreviure. Quan va dirigir “Breve encuentro” anava per la segona. Va morir el 1991.

Els actors principals,  Celia Johnson i Trevor Howard, més conegut ell que ella, igual que els secundaris,  són també  anglesos i van assolir en aquesta pel·lícula grans interpretacions. Es tracta d’una pel·lícula típicament britànica, que en el seu temps va assolir un gran èxit a Anglaterra i als Estats Units.

La pel·lícula està basada en una obra de teatre de Noel Coward. En la pel·lícula es van fer algunes modificacions que van fer més determinades situacions que en el teatre es van plantejar més ambiguament i  deixar a la imaginació de l’espectador.

Es tracta d’una pel·lícula sobre l’amor entre persones casades, escrita amb flashback des de la perspectiva de la protagonista. Ens mostra aspectes que són universals (els sentiments), però alhora ens permet entreveure que el comportament dels protagonistes està també condicionat pels comportaments socials de l’època. Recordem que no feia tant que – el 1.938 – un rei anglès (George V)  va haver d’abdicar quan va anunciar el seu casament  amb una dona nord-americana divorciada dues vegades (Willis Simpson).

La pel·lícula està construïda amb sensibilitat i elegància, i ens presenta uns personatges que han de controlar els seus impulsos a causa de la culpa i responsabilitat que senten. La visió de la pel·lícula ens va permetre a la vegada gaudir d'una bona estona de cinema de qualitat i mantenir una intensa conversa sobre el món de les emocions, els sentiments, les responsabilitats i les pautes socials.

Una altra gran sessió de bon cinema – els que no l’hagueu pogut veure rescateu-la del videoclub, mentre ens apropem cap el Nadal, en aquest desè aniversari del cinefòrum.

Ah ... i després d’alguns dies d’absència a causa de l’intens inici d’activitats d’Attikus, van retornar al cinefòrum les croquetes de la Manoli !