Lola Montès

Uns pocs cines de Barcelona (jo l'he vist al cine Verdi) ofereixen una pel·lícula dels anys 50, Lola Montès, que seria la darrera obra del director Max Ophüls , autor de grans obres com Carta de una desconocida, Madame de ..., El placer, que suggereixo que tinguem presents per quan tinguem ganes de passar al cineforum algun drama romàntic.

La pel·lícula ha estat restaurada digitalment per la "Cinemateca Francesa", i es va reestrenar a Cannes, el 2008. Ara la podem tornar a veure.

Així doncs, tot i anar a una sala de cine convencional, tenia la sensació d'anar al "Cine forum" a veure "una pel·lícula antiga".

No me n'he penedit. És una pel·lícula "molt seva" i "d'època", amb una narrativa que combina l'escenari d'un circ, on l'antiga cortesana Lola Montès passa penosament els darrers anys de la seva vida, amb "flashbacks" de les diferents situacions, i especialment, relacions amoroses, que l'han omplert.

Una fotografia molt bona, amb diverses escenes memorables amb acompanyament musical adequat i amb una gran recreació d'escenaris i situacions, que us faran perdonar alguns moments de trencament del ritme.

Crec que és bo que a més dels DVDs, televisió o Internet, les sales de cinema convencionals, equipades amb tecnologia digital de qualitat i amb un entorn còmode per a l'espectador, ens ofereixin la possibilitat de veure pel·lícules clàssiques, a més de les darreres novetats.

9 Abril - Klute

Divendres 9 vam seguir amb el cicle dels anys 70, presentat per Esteve, Judith i Jesus, amb la pel·lícula KLUTE de l'any 1971 - dirigida per Alan J. Pakula i interpretada per Jane Fonda (Oscar a la millor actriu d'aquest any per la seva intepretació) i Donald Sutherland.

Esteve, que per cert va fer 50 anys i va ser objecte d'una calurosa felicitació (i benvinguda al segon mig segle de vida) per part de tots, va fer una presentació del context, molt especialment de l'any 1971, que ens va permetre entendre més com era el món en general i el del cinema en particular en el moment que va sortir la pel·lícula..

Jesus primer i Judith després ens van donar les claus per entendre la pel·lícula pròpiament dita: Hereua del cinema negre, però fent un camí cap el thriller psicològic, malgrat que la pel·lícula duu el nom del protagonista masculí, el veritable nus i interès se centra en la figura femenina interpretada per una genial Jane Fonda, que va guanyar l'Oscar per la seva interpretació. Els sentiments, contradiccions i evolució d'aquest personatge, que en el mig de la intriga fa un redescobriment continuat de la seva ànima, ens va tenir a tots apassionats i amb ganes de seguir explorant films d'una època amb cineastes joves i plens d'il·lusió i idees noves.

Tres pel·lícules per pensar i emocionar-se

Recentment he vist tres pel·lícules que m'han fet pensar i emocionar.

Corazón rebelde és una pel·lícula que, a més de fer-te passar una bona estona, et fa sentir emocions diverses: Com la decadència del ser humà (un cantant county que després d'una època exitosa coneix la baixada de l'èxit i la soledat) provocada per l'envelliment, i, sobretot, pel pes de la càrrega que la vida et posa al damunt - especialment si l'has volgut deixar de banda, i s'ha quedat, inevitablement, com una càrrega dintre teu - pot superar-se gràcies a la força que et dóna l'amor. Una magnífica interpretació de Jeff Bridges, que li ha valgut l'Oscar al millor actor.fa que aquesta pel·lícula senzilla i sòbria valgui la pena de veure's.

La segona pel·lícula, "An education", ens fa reflexionar sobre el "valor" de l'educació i els valors que intenta transmetre. Situada en l'Anglaterra dels anys 60, en la que anar a un col·legi d'èlit i estudiar en una universitat reconeguda constituïen un visat d'entrada a l'èxit i a l'èlit dins la societat. Les trampes i hipocresies que hi ha darrera aquest plantejament es fan palesos en la persona d'una jove que és fascinada per un món molt més encisador que el de la seva família i el seu col·legi d'èlit, que, tot i això, també amaguen molts rerefons inquietants. Una altra bona ocasió per, a més de passar una bona estona, reflexionar sobre l'educació que volem i perquè la volem.

La tercera pel·lícula l'he vist després de rebre un SMS de Mari Villalba que ens la recomanava. "Flor del desierto" ens explica la història d'una noia somalí, que de nena va sofrir l'ablació genital, tradicional en la seva cultura, però no per això menys horrorosa. En explicar la història de Waris Dirie, veiem alhora la seva cultura ancestral i les peripècies que la porten a un món occidental en el que triomfa com a model, triomf que aprofita per donar testimoni de que la força del costum no sempre és la força de la raó.

Veiem doncs que la setmana santa ens proporciona ocasions d'anar al cinema, pensar i emocionar-nos, a més de reveure la clàssica "Ben Hur".

5 març - Favela rising

Divendres 5 de març vam tenir una sessió doble:

En la primera part: Demian Sabini ens va presentar dos curts, que han estat dirigits per ell mateix. El primer, un "curtíssim" de tres minuts de durada, "Lo que Walter sabe", ens va sintetitzar com pot canviar la vida d'un home saber un determinat fet.

En el segon, ja de més durada, vam compartir les inquietuds d'un jove que cerca els seus orígens, una mica en la línia de "Seis personajes en busca de un autor".

En la segona part; vam fer el passe del documental FAVELA RISING. de Brasil. Interesant documental presentat recentement en el Cineforum d'Esade, que ens va mostrar com és possible la integració social, a través de la música, d'individus absolutament marginats pel sistema.

El món en les faveles és ple de violència i els nens i nenes s'emmirallen i admiren els delinqüents i traficants de drogues, i només tenen com a sortida esdevenir delinqüents ells mateixos. Per trencar aquest cercle la música i la seva possibilitat de gaudir-la, tant sols com en grup, constitueixen una bona alternativa.

La visió i debat sobre la pel·lícula, presentada per Xavier Perna, va ser una bona oportunitat d'acostar-nos a aquest món i a aquesta experiència.

Si m'ho permeteu

Hola,

si m'ho permeteu, us vull informar que he obert un blog. El trobareu a la següent adreça: estevemartinez.blogspot.com

Allà ens trobarem, si voleu acompanyar-me.

Gràcies

Esteve

5 de febrer - La última pel·lícula

No, no patiu, ... no es tracta que amb aquesta pel·lícula ja no hi haurà més cinefòrum. "La última pel·lícula" és el nom amb què es va traduir "The last picture show", la pel·lícula de Peter Bogdanovich, que ens va presentar Judith Vives.

Amb aquesta pel·lícula ens vam endinsar en El cinema dels 70, una manera diferent de fer i veure cinema, que en el seu moment va resultar trencadora.

El Decàleg d'Antonio Nuño

Durant la darrera sessió del cine/cena fòrum, compartint els saborosos menjars que omplen la taula tan curosament preparada per la Carme i en Joan, es va produir la següent conversa, que no hem dubtat a transcriure:

Miquel . - Cada cop és més fàcil accedir a bones pel·lícules: Els video-clubs en van farcits, els DVDs estan a preus assequibles, a la televisió i a Internet l'oferta és inabastable. Un acaba atabalat i es produeix "l'embarras du choix". Antonio, no em podries ajudar amb alguna recomanació ?

Antonio .- T'ajudaré. Et recomanaré deu pel·lícules. Si les veus, et prometo que no et decebran. Ja m'ho diràs ...

I.- El Caballero oscuro. Batman, però seriós.

II.- Olvídate de mi. Si has quedat amb la mel a la boca amb "Portrait of Jennie", aquí en tens més.

III.- Preparados para amar. L'erotisme que tots hem de tenir.

IV.- Kill Bill II. Tarantino en el seu estat més pur.

V.- 4 meses, 3 semanas y 2 días. Abortament. Cinema de qualitat fet a Romania.

VI.- Déjame entrar. Vampirs en el gel.

VII.- Antes que el diablo no sepa que has muerto. Una tragèdia grega a Amèrica.

VIII.- El sabor de la sandía. No apta per a tous.

IX.- Mulholland Drive. A veure que en treus.

X.- El extraño viaje. Una obra mestra de Fernando Fernán-Gómez.

Com veieu, n'hi ha per a tots els gustos. Ja ens direu quines us han agradat més. Gràcies, Miquel i Antonio.

8 Gener - Portrait of Jennie

La primera sessió del nou any, ha tingut lloc el 8 de gener, amb la data molt propera a la nit de més fantasia de l'any, la nit dels Reis Mags. Potser per això els reis Mags ens van obsequiar amb una sessió plena de fantasia.

Vam començar amb un curt, "La caixa màgica", d'Albert Palay, que va ser presentat a la inauguració del Festival Internacional de Sitges 2009, i vam tenir el privilegi de comptar amb la presència del propi Albert Palay, que ens el va presentar. El curt exposa la vida d'una biblioteca que ara ha complert 25 anys, la Bebeteca de la UNESCO a Parets del Vallès, que dirigeix la mare de l'Albert. El curt, ple de gràcia i calor, ens va traslladar a un món de lletres i música, que ens va visualitzar un magnífic exemple d'entorn on s'acosta els nens i nenes al món de la lectura i de la cultura, mitjançant el joc i l'alegria. El curt ha estat presentat en un conjunt important de llocs, en els que ha mostrat com es pot fer cinema de qualitat i engrescador i ha divulgat la realitat d'una biblioteca diferent i amb personalitat.

Tot seguit, vam tenir la presentació, per part d'Esteban Martínez, Jesús González i Judith Vives, de la pel·lícula "Portrait of Jennie", una excel·lent pel·lícula de l'any 1948, dirigida per William Dieterle, que va obtenir nombrosos premis, entre ells un oscar als efectes especials. També en aquesta pel·lícula, la fantasia, un joc amb el temps que no segueix les regles de la realitat - en la línia de "El retrat de Dorian Gray" - lluita de forma desencarnada amb la realitat per intentar que un amor impossible pugui tenir moments d'existència.

Després d'aquesta nit fantàstica, tornem al nostre dia a dia real, però per fer l'espera fins la propera sessió del cine fòrum més suportable, teniu, en aquest mateix blog, un petit obsequi: "El decàleg d'Antonio Nuño".

Bons desitjos Maria i Miquel

Adjuntem els bons desitjos de Maria i Miquel per a tots els integrants del Cine Forum.

Bons desitjos d'en Victor

Adjuntem els bons desitjos d'en Victor per a tots els integrants del Cinefrorum.