Corazón rebelde és una pel·lícula que, a més de fer-te passar una bona estona, et fa sentir emocions diverses: Com la decadència del ser humà (un cantant county que després d'una època exitosa coneix la baixada de l'èxit i la soledat) provocada per l'envelliment, i, sobretot, pel pes de la càrrega que la vida et posa al damunt - especialment si l'has volgut deixar de banda, i s'ha quedat, inevitablement, com una càrrega dintre teu - pot superar-se gràcies a la força que et dóna l'amor. Una magnífica interpretació de Jeff Bridges, que li ha valgut l'Oscar al millor actor.fa que aquesta pel·lícula senzilla i sòbria valgui la pena de veure's.
La segona pel·lícula, "An education", ens fa reflexionar sobre el "valor" de l'educació i 
els valors que intenta transmetre. Situada en l'Anglaterra dels anys 60, en la que anar a un col·legi d'èlit i estudiar en una universitat reconeguda constituïen un visat d'entrada a l'èxit i a l'èlit dins la societat. Les trampes i hipocresies que hi ha darrera aquest plantejament es fan palesos en la persona d'una jove que és fascinada per un món molt més encisador que el de la seva família i el seu col·legi d'èlit, que, tot i això, també amaguen molts rerefons inquietants. Una altra bona ocasió per, a més de passar una bona estona, reflexionar sobre l'educació que volem i perquè la volem.
els valors que intenta transmetre. Situada en l'Anglaterra dels anys 60, en la que anar a un col·legi d'èlit i estudiar en una universitat reconeguda constituïen un visat d'entrada a l'èxit i a l'èlit dins la societat. Les trampes i hipocresies que hi ha darrera aquest plantejament es fan palesos en la persona d'una jove que és fascinada per un món molt més encisador que el de la seva família i el seu col·legi d'èlit, que, tot i això, també amaguen molts rerefons inquietants. Una altra bona ocasió per, a més de passar una bona estona, reflexionar sobre l'educació que volem i perquè la volem.
La tercera pel·lícula l'he vist després de rebre un SMS de Mari Villalba que ens la recomanava. "Flor del desierto" ens explica la història d'una noia somalí, que de nena va sofrir l'ablació genital, tradicional en la seva cultura, però no per això menys horrorosa. En explicar la història de Waris Dirie, veiem alhora la seva cultura ancestral i les peripècies que la porten a un món occidental en el que triomfa com a model, triomf que aprofita per donar testimoni de que la força del costum no sempre és la força de la raó.
Veiem doncs que la setmana santa ens proporciona ocasions d'anar al cinema, pensar i emocionar-nos, a més de reveure la clàssica "Ben Hur".
1 comentari:
Soberbias las dos primeras. Tienen bastantes cosas en común. Ambas historias son conocidas; en un caso, la historia de un cantante veterano, alcoholico, en su etapa final, que se enamora de una mujer joven (¿quién no, si te susurra al oido como ella lo hace?) que le revitaliza; en el otro la historia de una colegiala adolescente,guapa e inteligente, que la seduce un hombre 19 mayor que ella.
En Ambos casos las interpretaciones de sus protagonistas principales son soberbidas.(El ganó el oscar de este año al mejor actor y ella estuvo nominada), nos hacen creibles las historias. El interpreta, actúa y hasta canta bien, Ella (Carey Mulligan) no canta, pero no le hace falta. Tras hacer el amor con su amante dice: "No sé por qué tantos libros y canciones sobre un mito que apenas dura un momento" .Elvira Lindo un artículo "Otra Cenicienta" en el País del 14.3.10)
Publica un comentari a l'entrada