dimecres, 8 de maig del 2013

26 d’abril - Barcelona abans que el temps ho esborri

Divendres 26 d’abril vaig presentar la pel·lícula “Barcelona abans que el temps ho esborri”.

Es tracta d’un documental força interessant, relat de la història d'unes famílies de la burgesia barcelonina (els Baladia, els Llorach, ...), basat en les memòries d'un dels descendents de la família, Francesc Xavier Baladia, que ens mostra uns personatges molt peculiars, que van incidir en diversos aspectes en la vida de Barcelona.

La pel·lícula, dirigida per Mireia Ros, es basa en el llibre “Abans que el temps ho esborri”, escrit pel propi Francesc Xavier Baladia.

La pel·lícula posa èmfasi en la descripció de personatges de la família (fins a 5 generacions hi són referenciades), especialment dones: Ramona, la dona activa, però frustrada; Teresa, la ben Plantada; Isabel, musa i plena de vitalitat, que juntament amb la descripció del seu context, dóna lloc a una pintura plena de força i de color.

Les memòries es reforcen amb l’aparició de personatges públics relacionats amb Barcelona i el seu entorn  (Mataró, Argentona, Cadaqués, ...) i amb la família: Ramon Casas, pintor i retratista de la vida social, i molt especialment de la burgesia; Pompeu Fabra, enginyer i lingüista; Puig i Cadafalch, arquitecte i polític, entre d’altres.

En la pel·lícula plana un personatge col·lectiu: La “família”, que per a en Francesc Xavier Baladia, és font de records variats i rics, que desitja conservar i compartir. Un altre personatge col·lectiu significatiu, però, és Barcelona – el nom de la qual apareix al títol de la pel·lícula - de la que la pel·lícula ens mostra l'evolució a gran ritme, i que, a cavall de 2 exposicions universals, creix física i socialment, estirada per arquitectes, artistes i industrials, que faran que al cap d'uns anys no es reconegui.

Els records de Francesc Xavier Baladia, molt ben estructurats en llenguatge fílmic per Mireia Ros, ens van permetre gaudir d’una molt bona i agradable pel·lícula i dur a terme un ric debat que va fer èmfasi en el contrast entre la història passada i un present ple d’incògnites. Incògnites, però, que també van existir per a tots els personatges que la pel·lícula ens mostra i que Francesc Xavier Baladia ha volgut recordar abans que el temps ho esborri.

1 comentari:

Josep M.Cortina ha dit...

Certament una gran pel·lícula. Una bona elecció