La presentació de la pel·lícula la va fer Paco Poch, productor de cinema, que va tenir part activa en la distribució de la mateixa.
En Paco ens va explicar que si va apostar per la distribució d’aquesta pel·lícula és perquè, a més de valorar la qualitat cinematogràfica de la mateixa, ell personalment es veia reflectit en el personatge principal de la mateixa, Gregoire, un productor de cinema arriscat i hiperactiu, al que els problemes econòmics i professionals sotmeten a una tensió molt forta que afecta de forma profunda la seva vida personal i familiar.
Posar límits a l’espai que la feina - per creativa i gratificant que resulti - agafa de la teva vida personal i familiar o barallar-te amb directors creatius que pensen que l’art no té preu sempre que el diner i el risc l’assumeixi un altre, són situacions que poden no ser gens fàcils, però que si no s’aborden adequadament poden fer pagar un preu molt alt.
Mia Hansen-Løve ho ha sabut explicar bé a “Le père de més enfants”, una pel·lícula dura en la que molts workaholics (no necessàriament del món del cinema) i persones que deixen que tensions poc controlades envaeixin el seu jo més íntim, s’hi poden veure reflectits. Paco Poch, va estar encertat en fer-nos arribar una pel·lícula que, potser, no haguéssim pogut veure sense el seu bon ull clínic, i va contribuir a que tinguéssim una rica discussió a partir de les premises de la pel·lícula.
En definitiva, una bona pel·lícula i una bona sessió. Gràcies, Paco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada