Hem inaugurat aquesta tarda el cicle dedicat a Simone Signoret, amb la pel·lícula "La Ronda" de Max Ophuls.
La pel·lícula, tot i amb un regust melodramàtic, és un cant a la vida i a l'amor. Potser un amor diferent de l'amor platònic i idealitzat que el propi Max Ophuls ens presenta a "Carta a una desconocida" ... Un amor més de l'instant, més fugisser, però, potser, no per això menys amor.
L'amor, el plaer, el desengany, l'alegria, la tristesa, ... són sentiments que cada dia fan girar el món com un carrussel inaturable, que qualsevol que s'aturi a observar-los, com el firaire que fa girar el carrussel o el militar que fa la ronda, no podrà més que constatar amb connivència i complicitat.
Potser no és la pel·lícula en la que Simone Signoret té una presència més intensiva en durada, però sí que brilla amb gran intensitat per la seva bellesa i força d'interpretació.
Un magnífic inici de cicle amb un gran clàssic del cinema europeu dels anys 50, de gran sensibilitat, molt bona qualitat fotogràfica, grans interpretacions i amb una excel·lent recreació de l'atmòsfera vienesa de començaments del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada