Recentment he vist dos pel·lícules que fan referència al món de la infància i l’adolescència.
La primera – Moonrise Kingdom – l’he vist al cine Verdi. Estrenada aquest any 2012, ens acosta al món infantil, a l’aparició del primer amor, i a com aquest es pot constituir en un motor per intentar escapar a un altre món físic i emocional. Rodada amb un to surrealista, es veu de forma agradable, i, potser, ens recorda que seria bo que tots plegats de tant en tant sabéssim comportar-nos com a nens. Alhora, ens fa un passeig retrospectiu, una mica esquematitzat, per un món – l’Amèrica de 1965, els scouts, les famílies rurals – que ha canviat molt malgrat que no siguem tant lluny en el temps.
La segona – Cuenta conmigo – l’he vista per televisió. Més antiga, és de l’any 1986, no ha envellit i s’ha convertit en un clàssic perquè els temes que toca: l’adolescència, l’amistat, les bones estones i la força que aquesta proporciona per vèncer els mals moments i madurar; són temes universals que, ben tractats, fan de bon veure i gaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada