La presentació de "Las diabólicas" (1955), que va fer Antonio, va donar per molt.
La pel·lícula, que va agradar molt, constitueix un magnífic exemple de cinema de suspense, situant al seu director H. G. Clouzot a l'alçada de Hitchcok. De fet, va ser només per tres hores que Clouzot es va avançar a Hitchcok en la contractació dels drets del guió, a partir de l'obra "Celle qui n'était plus", de Pierre Boileau i Thomas Narcejac.
La pel·lícula es basa en un trio constituït per un marit, l'esposa i l'amant, que conviuen sota un mateix sostre, incloent escenes insòlites en les que l'esposa consola l'amant. En aquest sentit s'afegeix al club de les pel·lícules mítiques basades en trios com Jules et Jim o La leyenda de la ciudad sin nombre.
Amb un control del tempo i uns escenaris magnífics, la pel·lícula conté escenes memorables que han influït posteriorment en d'altres pel·lícules (per exemple, en Psicosis de Hitchcock).
El director, H.G. Clouzot, va assolir amb aquesta pel·lícula una de les seves obres mestres. D'altres obres seves destacades són El asesino vive en el 21 (1942), El salario del miedo (1953) o El misterioro Picaso (1956).
Una mica anterior a la nouvelle vague, el fet que part de la seva obra es dués a terme coincidint en el temps amb la invasió nazi, van fer que se'l menystingués, però, finalment ha assolit el reconeixement que mereix. Va morir el 1977, i, segurament, és, per a molts un gran director encara per redescobrir.
Simone Signoret, que interpreta a la pel·lícula el paper de l'amant, va néixer a Alemanya i va haver de prendre el cognom de la seva mare per amagar les seves arrels jueves. La seva carrera és farcida de grans èxits, com Therese Raquin (1953), Las diabólicas (1955), Un lugar en la cumbre (1959), El barco de los locos (1965) o Arde Paris (1966). El 1960 va rebre l'Oscar per la seva interpretació a Les chemins de la haute ville.
Casada el 1951 amb Yves Montand, amb qui va estar lligada fins a la seva mort, tot i els freqüents affaires de Montand (un d'ells, molt sonat, amb Marylin Monroe), la parella va ser un referent de compromís polític esquerrà, ja que la seva casa a Normandia constituïa un lloc de trobada habitual de personatges com Sartre, Simone de Beauvoir o Buñuel. Va morir el 1985 de càncer de pàncrees.
Vera Clouzot, esposa del director H G Clouzot, interpreta en la pel·lícula el paper de l'esposa del director. El seu marit, H G Couzot, la va dirigir en les seves tres úniques pel·lícules, entre les quals El salario del miedo. Quan rodava la pel·lícula, interpretant una dona malalta, ella realment també estava malalta, i va morir d'un atac de cor, pocs anys després, amb 46 anys.
En definitiva, la pel·lícula va agradar molt - no explicarem el final ja que val la pena veure-la si no l'heu vist - i la sessió va ser una lliçó de cinema.
1 comentari:
Certament, una gran pel·lícula.
Publica un comentari a l'entrada