El divendres 17 d'octubre vam disfrutar d'una extraordinària sessió en la que PEPE MARTINELL, PEPE MOLINA i VICTOR APOLHINARIUS van presentar la pel·lícula "Il Cappotto" (Alberto Lattuada, 1952), basada en un conte de Gogol ("L'abric"). En la foto-postal adjunta, elaborada per la nostra reportera - artista, Lola, podeu recordar alguns moments de la sessió.
En primer lloc, en Victor ens va fer una presentació del context històric i artístic de la pel·lícula, centrant-se principalment en el neorealisme italià, moviment del qual en va exposar les principals característiques.
Tot seguit vam veure la película, després del visionat de la qual, en Pepe Martinell ens va donar una magnífica explicació sobre diversos aspectes del film, a la que va seguir una apassionada discussió. De forma molt especial, la discussió es va centrar sobre la pertinència de qualificar la pel·lícula de neorealista, quan conté clarament elements de fantasia, traslladats literalment del conte de Gogol.
Pepe Molina ens va fer alguns apunts finals, especialment el caràcter chaplinesc del personatge principal; i, després, ens van llançar cap el sopar, tan excels i abundós com sempre, en el que vam reiterar la nostra felicitació als feliços nuvis.
Tots aquells que volgueu recordar aquesta magnífica sessió, o saber-ne més, recordeu que teniu a la mà el magnífic dossier que en Pepe Martinell, en nom dels 3 presentadors de la sessió, ens ve fer arribar.
Per accedir-hi, cliqueu aquí: "Dossier Il Cappotto".
2 comentaris:
Dèu n'hi do. Tot això eleva sensiblement les expeectatives. No un sino tres ponents i un dossier tant complet ens fan esperar lo millor. Fins divendres.
La gran paradoja de esta sesión es que estando dedicada al neorrealismo italiano, la película presentada no era tal.La historia que cuenta, inspirada en un cuento de Gogol, es un transplante de hechos y situaciones que acontecen en la Rusia zarista, (Pronto veremos en el TNC la obra El Inspector que va más o menos de lo mismo) que en mi opinión no acaban de encajar en la Italia de Postguerra.
Y una conclusión final es que es falso aquello de que EL HABITO NO HACE AL MONJE. Aquí sí.
Publica un comentari a l'entrada