El viernes 16 de Mayo la sesión se dedicó al cine asiático. Joan del Aguila, experto y estudioso del cine asiático nos presentó la película CHUNGKING EXPRESS del año 1994- estrenada en España en 1996, del cineasta chino Wong Kar-Wai. La presentación fue muy completa y estuvo acompañada por un torrente de datos sobre algunos de los autores y películas más significativos de Oriente. Joan nos prometió estar con nosotros en una nueva sesión en un futuro, la temporada próxima. Lo esperamos con interés.La película se compone de dos historias, cada una de ellas protagonizada por un policía diferente enfrentados a sendas relaciones inversas con las dos mujeres que se cruzan en su camino. El primero porque se enamora de una traficante de drogas con peluca rubia que no le hace ni caso, y el segundo, porque ni siquiera se entera de que la camarera del Mignight Express se ha enamorado de él.
El cine de Wong Kar-Wai es un torrente de emociones. Es un estudio sobre el tiempo y la soledad. En el amor la única certeza en su fecha de caducidad, por lo que sus personajes se aferran a recuerdos y vivencias que suspenden el paso del tiempo . Viven el pasado sin apercibirse del presente.
2 comentaris:
Un resum molt precís i encertat de la sessió que va mantenir el nivell de les darreres sessions.
Em va agradar molt més del que caldria esperar, tenint en compte que no soc gaire aficionada al cinema oriental. Les explicacions del ponent Juan del Aguila varen ser tant suggerents que fins i tot van despertar el meu interés per veure la pel.licula de la propia curiositat pel cimena xinés.
Tal i com ens va dir, es tracta d’un film carregat de soletat i que mira sempre cap el temps passat.
Però, no només vaig veure aixó en el film. Em va semblar que, dels cuatre principals protagonistas hi ha una diferencia fundamental entre els homes i les dones.
Ells, si que viuen en el passat i somian en les dones que no tenen al seu costat i tots dos han estat abandonats i per tant s’obsesionen pels records. Fins i tot el personatge no asiàtic que imagina ser-hi amb una altre dona.
Em cambi, elles, malgrat que amb la pel.licula sembla que vagin o bé disfressades o asumint una altre personalitat, son més reals; tant en el seu comportament , a temps real i sempre sapigent el que fan, com amb el desenlllaç final (Recordem que la primera mata al seu contacte per salvar-se i la segona canvia la seva vida per una altre millor). Elles miren cap el futur.
La imatge en que un dels protagonistes está aturat, mentres les escenes del derrere van a tota volocitat, no crec que volguin dir que aquests personatges estiguin fora de la realitat, crec que és senzillament un efecte visual de la fotografía de la pel.licula. Els personatges son ben reals, tots, per que hi ha molta gent que está anclada en el passat i hi ha molta gent que agafen els medis de que disposant per millorar el seu futur.
L’abstracció de la pel.licula es més aviat per la composició d’imatges que per l’història que conte.
Montse Martínez
Publica un comentari a l'entrada