diumenge, 18 de maig del 2008

MARTIN SCORSESE: UN INFILTRAT A HOLLYWOOD



Martin Scorsese: Un infiltrat a Hollywood.

Vull compartir amb vosaltres la lectura del llibre “Martin Scorsese: Un infiltrado en Hollywood”, de Tomàs Fernández Velentí (Edicions Carena, abril 2008), que ens permet fer un viatge per la vida i obra de Martin Scorsese, i ens convida a tornar a veure algunes de les seves pel·lícules.

El llibre no és massa llarg (168 pàgines), i conté una abundant bibliografia per als que, després de la lectura, encara en vulguin més. Es troba a la vostra disposició a la biblioteca del Cinefòrum Teià.

Scorsese neix al barri de Corona (Queens), a Nova Iork, el 1942, en el sí d’una família italo-americana, descentents d’emigrants sicilians. Als 8 anys es traslladaria amb la família al barri de Little Italy (Petita Itàlia) on copsaria l’ambient molt específic de les seves gents.

Amb aquests antecedents personals, no és estrany que alguns dels eixos que dominaran la seva filmografia siguin les bandes gangsterils i mafioses, la vida en entorns urbans i les preocupacions religioses.

La primera obra on es reflecteix de forma esplèndida la seva personalitat és
Malas calles (1973), amb Robert de Niro, on, en un entorn urbà que possiblement inclou records de la infància, ens presenta una història que combina violència i sentiment, ens ofereix una obra mestra, amb un muntatge especialment acurat.

Després d’una pel·lícula senzilla i diferent, que ens fa passar una bona estona, amb
Alicia ya no vive aquí, i a través d’un treball conjunt amb el guionista Paul Schrader, el 1976 ens ofereix una altra obra mestra, Taxi driver, un altre cop amb Robert de Niro, i una jove Jodie Foster, que a la vegada que és una obra personal, visualitza les paranoies d’una societat marcada per la guerra del Vietnam.

Una incursió en el musical,
New York New York, on Liza Minelli acompanya Robert de Niro, precedeix, després de superar moments personals difícils, una altra obra mestra, Toro salvaje, on el món de la boxa serveix d’escenari a una història, on, novament, violència i sentiments d’humanitat i culpa es barregen en un còctel “terrific”.

A
El rey de la comedia i Jo, que noche ens mostra que pot fer coses diferents. A El color del dinero, amb Paul Newman, ens fa viure una espècie de continuació de la clàssica El buscavidas, on el món del billar serveix d’escenari on es contraposen sentiments i febleses.

És a
La última tentación de Cristo, on Scorsese va deixar anar els seus sentiments religiosos. Pel·lícula que va despertar controvèrsies en ambients conservadors, que, paradoxalment, possiblement ha acostat a la figura de Crist molta més gent que documents més panegírics.

A
Uno de los nuestros, novament amb Robert de Niro, torna al seu registre més clàssic – els entorns mafiosos – i ens ofereix una altra obra mestra amb 30 minuts inicials esplèndids.

La edad de la inocencia, drama romàntic, no sembla una pel·lícula de Scorsese, però darrera les diferències s’hi torna a entreveure l’anàlisi dels sentiments que també tant abunda en les pel·lícules de Scorsese.

Casino, amb Sharon Stone i Robert de Niro, monumental obra on l’entorn d’un casino, minuciosament explicat, mostra novament explosions de sentiments i violència, precedeix Kundun, on reprèn el registre religiós i social repassant la vida d’un líder religiós tibetà.

Scorsese segueix actiu: Les seves pel·lícules més recents ho mostren:
Gangs of New York, amb Leonardo di Carpio, El aviador o Infiltrados, en la que va obtenir l’oscar a la millor pel·lícula i al director que tant es va fer esperar, deixen oberta una llista que ben segur continuarà.

Encara que potser és més conegut per les seves pel·lícules d’entorns violents i gangsterils, el llibre i un repàs a la seva obra ens mostra que Scorsese té un registre més variat, incloent obres importants en el camp dels documentals.

Us convido a llegir el llibre. Segur que us animarà a triar i reveure alguna de les seves pel·lícules.

1 comentari:

Josep M.Cortina ha dit...

Jordi, molt bona recomanació. Fa poc vair tornar a veure Taxi Driver i em va semblar excel·lent