Midnight in Paris

Woody Allen torna a estrenar pel·lícula: Midnight in Paris. Aquest cop viatja pel temps, i fa realitat les fantasies del protagonista i dels espectadors.

Encara que el cinema ens ha portat forces vegades al passat - què és el cinema sinó un viatge fantàstic ? - el viatge sembla més verídic si el fem ficats dins del protagonista.

Retrats de Paris, inquietuds vitals del personatge, desencontres, amor ... molts dels temes recurrents d'Allen, embolicats en una comèdia encantadora i ben travada.

A més de passar una bona estona, vaig sortir preguntant-me ... qualsevol temps passat va ser millor ?.

Rompecabezas

La pel·lícula Rompecabezas ens convida a fer un passeig tendre i senzill per la intimitat d'una dona, de la que ens mostra les facetes de persona, mare i esposa; potser molt ofegada la primera faceta per la segona i la tercera.

El descobriment d'una aptitud molt especial li obre les portes a la passió i a l'aventura, aspectes fins llavors poc presents en la seva vida.

Pel·lícula argentina que va causar una bona impressió al festival de Berlin, amb una interpretació notable per part de la protagonista.

M'ha agradat, m'ha fet pensar i m'ha emocionat.

29 abril - La calúmnia

Divendres 29 d'abil, Nomar Salbor, el conegut expert cinematogràfic exiliat al Maresme, ens va presentar una película fantàstica: La Calúmnia.

La Calumnia és una pel·lícula de l'any 1962, produïda i dirigida per William Wyler, sota un guió d'una obra de teatre estrenada l'any 1934 - The children's hour - de Lilliam Hellman. Les actrius principals són Audrey Hepburn i Shirley Maclaine. D'altres actors són James Garner i Miriam Hopkins

El director - William Wyler - ha dirigit una llista interminable de grans pel·lícules - com Mrs Miniver, La loba, Els millors anys de la nostra vida, Ben Hur, Funny Girl, ... - algunes de les quals mereixerien ser l'objecte d'una sessió del cine forum.

Lilliam Hellman es la guionista de pel·lícules como La Loba (també de W. Wyler) i Julia. Està considerada como una heroïna del pensament lliberal nord-americà. Les seves obres tracten, entre d'altres coses, de la doble moral i la condició humana. Es va negar a declarar en el comitè d'activitats antiamericanes durant la caça de bruixes del Maccarthisme, acusada de col·laborar amb els comunistes. La seva vida és en sí mateixa una pel·lícula. Després de divorciar-se va tenir una relació molt especial durant la resta de la seva vida (va morir l'any 1984) amb l'escriptor nord-americà, Dashiel Hammet (Cosecha Roja).

El propi ponent havia avançat les següents notes sobre la pel·lícula:

" La pel·lícula ens mostra un altre cas, sobre el que jo denomino, “Les debilitats humanes”, en aquest cas, i particularment, mitjançant les aparences, substentades a la vegada en “normes no escrites”, inserides dins els costums de la societat, i en un moment, en que encara que fossin certs fets, es veien com un “atentat a la moral establerta”.

És per mi, una reflexió, sobre el fet de jutjar els comportaments, agreujat per les suposicions i els prejudicis que portem a la “nostra motxilla” ".

La pel·lícula va agradar força i va provocar un ample debat. Una direcció i un ritme magnífics, unes interpretacions, especialment les de les 2 protagonistes principals, d'un gran nivell, i una temàtica amb molts matisos no van deixar indiferent ningú.

De forma molt especial, el mal potencial i real que pot fer una calúmnia, i la visió social que en diferents moments en el temps es tenia del tema del lesbianisme, van ser alguns dels tòpics que van enriquir la sessió.

Gràcies Nomar - Ramon - per la teva proposta.

Barcelona, abans que el temps ho esborri

Documental força interessant, relat de la història d'unes famílies de la burgesia barcelonina (els Baladia, els Llorach, ...), basat en un relat d'un dels descendents de la família, que ens mostra, uns personatges molt peculiars, que van incidir en diversos aspectes en la vida de Barcelona.

De l'altra, el retrat ens mostra l'evolució imparable d'una Barcelona que, a cavall de 2 exposicions universals, creix física i socialment, estirada per arquitectes, artistes i industrials, que faran que al cap d'uns anys no es reconegui.

La descripció dels personatges, espcialment les dones: Ramona, la dona gasiva; Teresa, la ben Plantada; Isabel, l'emprenedora, i del seu entorn, es constitueix com el nucli d'una història que ens ajuda a entendre una mica més la nostra ciutat.

La mujer con la nariz rota

La mujer con la nariz rota: Pel·lícula d'històries entrecreuades, de personatges alguns dels quals anys enrera van viure una guerra, i que porten la tristor i el desencís en els seus cors; i d'altres, més joves, troben massa pedres en el camí.

Però la vida segueix endavant i en el seient de darrera d'un taxi, en mig d'un pont on sempre hi ha embús de cotxes, tot començarà a canviar.

M'ha agradat. És un bon retrat d'uns personatges i unes situacions, que t'atrapa, i et fa passar una bona estona, amb una barreja de tristor i tendresa.

Concert Roger Waters

Vull trencar el meu silenci informàtic participant al nostre estimat blog.

Dimecres vaig tenir el privilegi d’anar al concert d'en Roger Waters, un dels integrants del mític grup de Pink Floyd, que va actuar aquest 29 i 30 de març. Tan sols puc dir dues paraules “IM – PRESIONANT ”

Ha estat el millor concert de Rock simfònic que he vist i crec que veuré mai, sense exagerar el més mínim. “Perdoneu, però algú ho havia de dir“.
Un concert ple de llum, color i imaginació, en definitiva: una música que entrava a través dels 5 sentits.

Roger Waters brillant, rodejat de grans professionals i amb una posada en escena espectacular. 67 anys de professionalitat amb The Wall, editat fa uns quants anys i que ja havia tingut la sort de veure’l en directe a Barcelona, aquest cop però, aprofitant al màxim les noves tecnologies per continuar reivindicant les injustícies d’aquest món carregat de murs i que actulament encara són vigents a l'extrem orient, a l'àfrica... Murs que per desgràcia no són sempre lluny, sovint són davant dels nostres propis ulls i creixen amb la intolerància.

Us adjunto uns vídeos curtets fets amb el mòbil, no tenen massa qualitat i disculpeu la distorsió del so, però el motiu s’ho val.

Miquel Bort

EL CINE FORUM ES TORNA DOLÇ

En la darrera sessió del cinefòrum, Lola Rodríguez ens va portar "Les galetes del cineforum". Abans de menjar-les (era inevitable ! eren tan temptadores ! ... i no van decebre !) ... la Lola les va immortalitzar.

Felicitem a la gent de Tatacookies per la qualitat de les seves galetes i per haver representat tan dolçament el nostre cineforum.

El dolent és que ens hem malacostumat .... i esperem tard o aviat tenir ocasió de tastar-ne més !!!

18 març - Los complejos

Divendres 18 de març, Ramon Robles ens va presentar la pel·lícula LOS COMPLEJOS, italiana, de l'any 1965.

La pel·lícula està integrada per tres històries, dirigides per Luigi Filippo D'amico, Dino Risi i Francesco Rossi i interpretades per Nino Manfredi, Alberto Sordi, Ugo Tognazzi.

La pel·lícula segueix amb la línea de “Les debilitats humanes”, i ens mostra com una debilitat com és un complex, fins i tot amb motius raonables per tenir-lo, deixa de ser-ho pel sol fet d’acceptar-lo i assumir-lo amb tota naturalitat, fins i tot, com si d’una qualitat es tractés.

Com en Ramon Robles ens va explicar, es tracta d'una pel·lícula "d'història" en la que la relació entre els personatges i les seves debilitats és presentada amb senzillesa, i, sobretot, amb finura i humor, qualitats que no abunden en el cinema actual tant sobreabundant en mitjans i tecnologia i mancat, a vegades, d'humanitat.

Vam riure molt amb les tres històries: La timidesa de Nino Manfredi, que intenta intimar amb una col·lega de la que està enamorat, la rigidesa d'Ugo Tognazzi, obsessionat amb la possibilitat que el pit de la seva dona surti en una pel·lícula, i, sobretot, el tendre personatge d"El Dentón", que compensa amb simpatia i fermesa de caràcter el seu defecte físic, ens van fer passar una magnífica estona.

Jordi i Maria Rosa ens van explicar el seu recent viatge a Sicília i ens van avançar la possibilitat que el cinefòrum es faci internacional amb una escapada a Agrigento.

18 febrer - Yo

Divendres 18 de febrer vam tenir una sessió dedicada a les illes.

Com a entrant, vam tenir una sessió de fotos de Menorca, que ens va presentar Josep María Cortina, a propòsit d'un viatge que hi ha fet recentment. Van ser magnífiques.

Gerard Tàrrega, fill d'en Francesc i la Maite, ens va presentar la pel•lícula Yo, del director Rafa Cortés, de l'any 2007 , que està ambientada a l'illa de Mallorca.

La pel·lícula es va produir per part de la productora Escándalo Films, la productora de l'Escola de Cinema ESCAC, que permet que alumnes de l'escola participin en la producció de pel·lícules.

Gerard ha acabat els estudis de l'ESCAC, on es va especialitzar en tècnica de so, i va dur aquesta tasca en la producció de la pel·lícula. Ens va explicar com es produeix el so en una pel·lícula, mitjançant divisió del mateix per capes i posterior superposició. Ens va resultar molt interessant.

La pel·lícula va ser premiada en diversos festivals i ens va presentar la història d'un home que entra en una societat en la que hi ha clarobscurs en els que ell mateix es veu atrapat.

Una vegada més, vam tenir una bona ocasió d'acostar-nos al món del cinema gràcies a la visió d'una pel·lícula i a que un jove professional va voler compartir les seves experiències amb nosaltres.

Divendres 21 gener - Rosemary's baby (La semilla del diablo)

Divendres 21 de gener, Carme Trilla ens va presentar La semilla del diablo, una pel•lícula de Roman Polanski, que va impactar avançats els anys 60.

La Carme ens va exposar algunes de les característiques de la pel·lícula: Més que una pel·lícula de terror és una pel·lícula d'intriga psicològica a la que la traducció del títol Rsemary's baby al castellà per La semilla del diablo, no li va fer cap favor.

Ens va remarcar la interpretació d'una jove i bella Mia Farrow, que en la segona part de la pel·lícula va lluir un pentinat curt molt trencador, així com ens va exposar a més dels trets essencials de la pel·lícula, una multiplicitat d'anècdotes, com per exemple per exemple les raons de l'elecció dels actors o el fet que Frank Sinatra, aleshores marit de Mia Farrow, li va sol·licitar el divorci durant el rodatge, amb gran dolor d'ella.

Reveure - molts ja l'haviem vista - la pel·lícula, va ser una gran experiència. Potser han envellit alguns aspectes formals, però el seguiment del patiment d'una dona envers les estranyes circumstàncies que envolten el seu embaràs no envelleix. L'amor de la mare pel fill i la por al desconegut són emocions sempiternes i universals, que van propiciar una viva discussió abans de passar al sopar.