Divendres 20 de novembre, en Josep Lluís Pérez va presentar la pel·lícula Cinema Paradiso.
Excel·lent elecció. Perquè la pel·lícula,
italiana, dirigida per Giuseppe Tornatore, amb grans interpretacions i música
d'Ennio Morricone, és una declaració d'amor al cinema que, com no podia ser
d'una altra forma, ens va tocar les fibres sensibles a tots els integrants del
cine fòrum.
Ens va tocar la fibra perquè la pel·lícula ens
va transportar a una època que tots hem viscut en la que el cinema era pràcticament
l'únic entreteniment, i en la que les sales de cinema eren, a la vegada que el
lloc on es projectaven les pel·lícules - primer en blanc i negre, més endavant en color
i sovint censurades - un veritable
teatre de la vida.
Tots ens vam sentir retratats en el nen
Salvatore, en les seves trapelleries infantils, el seu amor juvenil i la seva passió pel cinema. I tots vam sentir nostàlgia per una època en que el cinema
tenia menys mitjans tècnics, però era un vehicle carregat d'emocions. I això
que nosaltres tenim la sort de poder seguir duent el cinema als nostres cors,
especialment en la nostra trobada mensual al cine fòrum.
Gràcies, Josep Lluís, per haver-nos fet veure
i viure una pel·lícula de revisió periòdica obligada per a tots els amants del
cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada