Vaig veure aquesta pel·lícula perquè vaig rebre un SMS de Mari Villalba que la recomanava. I les recomanacions de la Mari gairebé mai fallen.Aquesta pel·lícula m’ha agradat a causa de la seva sensibilitat perquè ens acosta a un món on, malgrat les dificultats, percebem valors molt significatius.
La pel·lícula ens situa en un entorn on regnen l’austeritat i les dificultats econòmiques. Vull, però, eludir expressament la paraula “pobresa”: té un significat massa ample, i els personatges de la pel·lícula poden anar escassos de recursos econòmics, però són rics en valors que seria desitjable que estiguessin presents en tots els àmbits de la societat.
La dignitat amb que el personatge principal, a partir d’una professió molt senzilla – enllustrador – i uns ingressos econòmics força ajustats, condueix la seva vida; l’estima, dedicació i cura amb què té lloc la relació de parella; la sensibilitat amb què fa front al drama humà de la immigració sobrevinguda, la valentia amb què s'enfronta a la insensibilitat de la maquinària de l'estat, són valors que contrasten amb la insensibilitat de l’estat – l’estat del benestar ! – i la maquinària que l’acompanya.
Però – font d’esperança – els valors s’encomanen, i la fraternitat sorgeix com un valor comú entre els menys afortunats, que, a partir d’uns valors humans compartits, treuen el millor d’ells mateixos.
Us recomano que la veieu. És una pel·lícula de valors. Sensible i ben feta. Deixa un bon gust de boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada