Reserva Hotel Madrid

Definitivament ja estan reservades totes les habitacions dels que les havien demanat i figuraven en la llista que va penjar en Jordi.

Hotel NH ZURBANO
c/ Zurbano 79-81
Tel: 914414500

El preu per habitació doble amb IVA i esmorzar buffet comprès és de 110 €

Si hi hagués algun canvi o anul·lació ja m'ho fareu saber.

SESSIÓ JUNY 2004

Ponent: Jordi Castells

Contingut: Es va començar amb el curtmetratge "Riña en un café", de Fructuós Gelabert el 1897, que és una obra pràcticament inèdita dels albors del cinema espanyol i català. És consderada la primera pel·lícula argumental espanyola.

Com a pel·lícula pròpiament dita, es va presentar "La vida en un hilo", pel·lícula espanyola de l'any 1.945, dirigida per Edgar Neville, que va constituir una alenada d'aire fresc en una època en la que, a causa de la situació social i política, no era fàcil produir bon cinema a Espanya.

Fitxa tècnica:

TITULO ORIGINAL: La vida en un hilo AÑO 1945 DURACIÓN 92 min. PAÍS España DIRECTOR Edgar Neville GUIÓN Edgar Neville MÚSICA José Muñoz Molleda FOTOGRAFÍA Enrique Barreyre (B&W) REPARTO Conchita Montes, Guillermo Marin, Rafael Durán, Julia Lajos, Alicia Romay PRODUCTORA Edgar Neville GÉNERO Y CRÍTICA Comedia SINOPSIS: Después de enterrar con todos los honores a su difunto esposo, una joven viuda abandona la vida provinciana que había llevado hasta entonces y se dirige a la capital. Fue una etapa muy dura en su vida, que debió soportar con resignación, pero ahora se muestra dispuesta a recuperar el tiempo perdido. En el tren en el que viaja hacia la ciudad coincide con una adivina. (FILMAFFINITY)

SESSIÓ 14 MAIG 2004

Ponents: Juan González i Carmen de las Heras

Després que en les primeres sessions vegessim cinema japonès i americà, en Joan i la Carmen ens fan fer una passejada pel cinema europeu, tant del seu gust: Una producció ruso-italiana, alhora tràgica i humorística, que ens va fer disfrutar i emocionar.

Pel·lícula: Ojos negros

Fitxa tècnica:

TITULO ORIGINAL Oci ciorne (Ochi chyornye) AÑO 1987 PAÍS URSS DIRECTOR Nikita Mikhalkov GUIÓN Alexander Adabachian, Suso Cecchi d'Amico, Nikita Mikhalkov (Cuentos: Anton Chejov) MUSICA Francis Lai FOTOGRAFÍA Franco di Giacomo REPARTO Marcello Mastroianni, Silvana Mangano, Marthe Keller, Elena Sofonova, Pina Cei, Vsevolod Larionov PRODUCTORA Coproducción URSS-Italy; Excelsior Film TV / RAI Uno GÉNERO Drama. Romance CRÍTICA 1987: Cannes: Mejor Actor SINOPSIS Romano Patroni fue un hombre de origen humilde que consiguió terminar en la Universidad sus estudios de arquitectura. Casado con una rica heredera, años después conoce a una joven rusa, Ana, en un balneario. Creyéndola el amor de su vida, el desventurado Romano se dedicará a perseguirla por toda Rusia. (FILMAFFINITY).

VIATGE A MADRID - ASSISTENTS

De moment han confirmat la seva assistència al viatge a Madrid les següents persones, que requereixen hotel:

- Antonio + Núria + 2 nens : 2 habitacions dobles per 2 nits (divendres i dissabte)
- Pepe + Manoli (1 habitació doble per dissabte)
- Francisca + Julio (1 habitació doble per dissabte)
- Josep Maria + Carme (1 habitació doble per dissabte)
- Ricard + Montserrat (1 habitació doble per dissabte)
- Josep Maria + Montse (1 habitació doble per dissabte)
- Jordi + Maria Rosa (1 habitació doble per dissabte)
- Xavier + Montse (1 habitació doble per dissabte)

També venen, però no precisen hotel:

- Pepe+ Teresa (organitzadors i hostes de l'event)
- Joan + Carme (*)
- Miquel + Maria (*)
- Lola
- Víctor

(*) Si acabessin precisant hotel ho comunicaran directament a Josep Maria Cortina

Totes les persones especificades estan interessades en assistir al restaurant, en el qual comptarem a més, amb la companyia dels hostes i artistes invitats madrilenys.

Pel que fa al desplaçament en minibus, tothom hi està interessat, amb l'excepció de:

- Pepe + Teresa (que disposaran de vehicle propi)
- Joan, Carme, Miquel, Maria, que previsiblement disposaran de vehicle propi.

El desplaçament, per diversos mitjans (AVE, avió, cotxe, globus) se'l muntarà cadascú. Al blog podem anar posant quan arriba cadascú i possibles activitats que poden fer-se a Madrid durant dissabte al matí i diumenge.

VIATGE A MADRID - MÉS DETALLS

Us passo algunes informacions que en Josep Maria Martinell m'ha encarregat que us passi:

"La sessió de cine pròpiament dita serà el dissabte 07.06.08 a les 17:30 hores.

El lloc, és a casa de la germana de la Teresa, a LA NAVATA (GALAPAGAR), Madrid.

Consti que l’acceptació de la invitació a SAZATORNIL està pendent de conformació, tot i que en principi va dir que sí. Si no pogués venir ­–cosa que si Déu vol no passarà- provaríem de substituir-lo per un altre actor, a través de l’Ana Villa.

Una de les propostes, que partí de l’Antonio Nuño, fou que després podríem anar a sopar al restaurant Sala, a Guadarrama de la Sierra (Ctra. de los Molinos 228440 Guadarrama ­-Madrid­- Tel.: 91 854 21 21) que és a prop d’allà. Ara bé, segons veig, s’ha de reservar amb molta antelació, a vegades amb més de quinze dies. Per això seria important que ens apuntéssim el més aviat possible. Aquest restaurant no és molt, molt car, però tampoc és barat: per les dades que he recaptat d'Internet, entre 45 i 50 euros per càpita.

Per tal de fer viables els desplaçaments, hi ha la possibilitat d'aparaular un minibus de 19 places (si som més de 19, cal tenir en compte que almenys comptem amb un cotxe particular de més) amb conductor professional que:

- Recolliria la gent de Madrid a les 4 i les portaria al lloc del cine forum (uns 40 Km de Madrid)
- Un cop acabat el cineforum traslladaria la gent al restaurant (aproximadament a les 21.30 h).
- Acabat el sopar, a la 1 del vespre, traslladarà la gent des del restaurant de tornada a Madrid.

El preu de l'autocar és de 450 € + IVA.

D'altra banda, crec que seria important que cadascú anés reservant AVE i avions a BCN-Madrid i Madrid-BCN."

Jo us puc donar la meva experiència respecte al desplaçament:

- Hem reservat 4 places d'AVE "Turista, tarifa Estrella" (Jordi, Maria Rosa, Xavier, Montse) BCN -> MAD dissabte a les 7 del matí, a 60 € per plaça. La reserva es pot fer des de http://www.renfe.es/ i a mesura que passen els dies el preu de 60 € va desapareixent dels vols que surten més aviat.
- Hem reservat 4 places MAD -> BCN en avió (Spanair) a les 8 del vespre de diumenge, per 56 € cadascú.

En tot cas ja anirem intercanviant informacions i suggeriments sobre activitats eventuals per dissabte al matí i diumenge els que vulguin.

Aquest divendres n'hauriem de parlar i veure-ho tot.

Salutacions,

Hotel a Madrid

He fet algunes gestions per trobar un hotel a Madrid pels que el puguin necessitar per la nit del dia 7. He trobat una oferta raonabla a l'Hotel Zurbano per 107 € l'habitació doble (amb esmorzar i IVA inclosos). Es tractaria que el proper divendres concretéssim per fer la reserva aviat. He vist que l'ocupació des hotels aquests dies és alta i em fa por que després no en trobem o puji el preu. Una abraçada

SESSIÓ MARÇ 2004 - SESSIÓ DOBLE

Ponents: Juan González, Carmen de las Heras - Pepe Martinell

En Joan i la Carmen ens van fer disfrutar del treball de Nicholas Ray, del que són grans fans, mentre en Pepe Martinell ens va presentar un film curt, fresc, deliciosament terrorífic, expressament i anacrònicament descolorit (en blanc i negre, l’any 1960).

Pel·lícula: Johnny Guitar (western)

Pel·lícula: La tienda de los horrores (cinema clàssic, comèdia de terror)

SESSIÓ 16-1-2004

Ponent: Pepe Martinell

Pel·lícula: Especial "Buster Keaton"

Amb aquesta sessió, intensa i minuiciosament preparada, que va recollir una diversitat de seqüències de Buster Keaton, el Cine Fòrum Teià va "instal·lar-se" a la seu que esdevindria "clàssica": la casa d'en Joan i la Carme.

Fitxa Tècnica:

EL ESPANTAPÁJAROS (The Scarecrow), 1920. DIRECTOR Y GUIONISTA Búster Keaton y Eddie Cline. INTÉRPRETES Buster Keaton, Sybil Seely, Joe Roberts, Joe Keaton, Edward F. Cline, Luke the Dog DIRECTOR TÉCNICO Fred Gabourie FOTOGRAFÍA Elgin Lessley PRODUCTOR Joseph M. Schenck. (Selección: 00.00’.00’’. a 00.07’.25’’. )

EL NAVEGANTE (The navigator), 1924. DIRECTOR Donald Crisp y Buster Keaton GUION Joseph Mitchell, Jean Havez y Clyde Bruckman INTÉRPRETES Buster Keaton (Rollo Treadway), Kathryn McGuire (la chica), Frederick) FOTOGRAFÍA Byron Houck y Elgin Lessley (B/N) MONTAJE Buster Keaton (no acreditado) PRODUCTORA Buster Keaton Productions PRODUCTOR Joseph M. Schenck. (Selección: A) 00.04’.24’’. a 00.04’.52’’. B) 00.04’.52’’ a 00.05’.27’’. C) 00.05’.27’’ a 00.05’.55’’. D) 00.10’.07’’ a 00.14’.02’’00.24’.31’’ a 00.25.’38’’.)

LA LEY DE LA HOSPITALIDAD (Our hospitaly), 1923. DIRECTOR Jack Blistone y Buster Keaton GUION Joseph Mitchell, Jean Havez y Clyde Bruckman INTÉRPRETES Buster Keaton (Willie McKay, a los 21), Natalie Talmadge (la chica), Joe Roberts (el padre de la chica), Ralph Bushman y Craig Ward (los hermanos de la chica), Monte Collins (el párroco), Joe Keaton (ferroviario), Buster Keaton, hijo (Willie McKay, a edad de 1 año) FOTOGRAFÍA Gordon Jennings y Elgin Lessley (B/N) PRODUCTORA Joseph M. Schenck Productions PRODUCTOR Joseph M. Schenck. (Selección: 00.11’.19’’. a 00.28.’34’’.)

EL COLEGIAL (College), 1927. DIRECTOR James W. Horne GUIÓN Carl Harbaugh, Brian Foy FOTOGRAFÍA: Dev Jennings, Bert Haines Montaje: Sherm Kell INTÉRPRETES Buster Keaton, Anne Cornwall, Harold Woodwin, Snitz Edwards, Florence Turner DISTRIBUIDORA Filmax .(Selección: A) 00.11’.57’’ a 00.12’.57’’ B) 00.15’.56’’ a 00.18’.27’’. C) 00.30’.53’’ a 00.41’.29’’. D) 00.53’.30’’.a 01.00’.23’’. E) 01.01’.54’’ a 01.04’.40’’. ”).

EL BOXEADOR, EL ÚLTIMO ROUND (Battling buutle), 1926. DIRECTOR Buster Keaton GUIÓN Al Boasberg, Lex Neal, Charles Henry Smith, Paul Girard Smith FOTOGRAFÍA Bert Haines & Devereaux Jennings (B&W) REPARTO Buster Keaton, Sally O'Neil, Walter James, Budd Fine, Francis McDonald, Mary O'Brien, Tom Wilson, Eddie Borden. Snitz Edwards PRODUCTORA Buster Keaton Productions / MGM. (Selección: A) 00.22’.23’’ a 00.26’.38’’. B) 00.46’.33’’ a 00.56’.09’’. C) 00.59’.28’’. a 01.11’05’)’.

LA CASA ELÉCTRICA (The electric house), 1922. DIRECCCIÓN Y GUIÓN Buster Keaton y Eddie Cline FOTOGRAFÍA: Elgin Lessley (B/N) INTÉRPRETES Buster Keaton, Virginia Fox, Joe Roberts, Eddie Cline (extra) PRODUCCIÓN Comique Film Corporation PRODUCTOR Joseph M. Schenck. (Selección: 00.00’.00’’ a 00.23’.26’’).

SIETE OCASIONES (Seven chances), 1925. DIRECTOR Buster Keaton GUIÓN Clyde Bruckman, Joseph Mitchell, Jean Havez FOTOGRAFÍA Elgin Lessley y Byron Houck (B/N) INTÉRPRETES: Buster Keaton, Ruth Dwyer, T. Roy Barnes, Snitz Edwards, Frankie Raymond, Jules Cowles, Erwin Connelly, Jean Arthur, Loro Bara, Marion Harlan, Hazel Deane, Pauline Toler, Judy King, Eugenie Burkette, Edna hammon, Barbara Pierce, Connie Evans, Rosalind Mooney PRODUCCIÓN Buster Keaton Productions, Inc. PRODUCTOR Joseph M. Schenc. (Selección: A) 00.00’.00’’ a 00.03’.04’’. B) 00.30’.40’’ a 00.37’.55’’. C) 00.40’,10’’ a 00.56’.00’’)

SESSIÓ INAUGURAL - OCTUBRE 2003

Ponent: Pepe Molina

Pel·lícula: Ikiru (Vivir)

Amb aquesta pel·lícula, a casa d’en Pepe Molina, a Teià, van començar les activitats del cine fòrum.

Fitxa tècnica:

TÍTULO ORIGINAL Ikiru AÑO 1952 DURACIÓN 137 min. PAÍS Japón
DIRECTOR Akira Kurosawa GUIÓN Akira Kurosawa, Shinobu Hashimoto, Hideo Oguni MÚSICA Fumio Hayasaka FOTOGRAFÍA Asakazu Nakai (B&W)
REPARTO Takashi Shimura, Nobuo Kaneko, Kyôko Seki, Makoto Kobori, Kumeko Urabe, Yoshie Minami, Miki Odagiri, Kamatari Fujiwara
PRODUCTORA Toho GÉNERO Drama

SINOPSIS -CRÍTICA "Profunda reflexión sobre la vida y la muerte a través de la historia de un funcionario gris que no es consciente de que su existencia es rutinaria y vacía hasta el momento en que conoce que está sentenciado a muerte por un cáncer. Con la certeza de la proximidad de que el fin de sus días se acerca, emerge en él la necesidad de buscar un sentido a su vida, por lo que esta adquiere un nuevo valor y se produce un cambio radical en la actitud que, hasta ahora, había mantenido respecto de su trabajo y las personas que le rodean. Excelente trabajo de su intérprete principal para uno de los grandes clásicos del cine japonés de todos los tiempos. Fernando Morales. El País

VIAJE A MADRID

El 7 y 8 de Junio próximo vamos a tener una sesión especial del Cine-Cena Forum en nuestra delegación de Madrid. La sesión está siendo preparada con todo detalle por Teresa y Pepe Martinell. Está previsto pasar la película La Escopeta Nacional de Berlanga y, asimismo, tendremos como invitado especial al gran actor José Sazatornil "Saza", que ha aceptado gustosamente la invitación que le han hecho los anfitriones de Madrid.

En esta misma sección del blog irán apareciendo informaciones sobre el viaje proyectado.

Sessió 4-4-2004

Ponent: Antonio Nuño

Pel·lícula: Centauros del desierto

Western romàntic amb el que ens vam endinsar en el treball d’un dels grans directors clàssics del cinema americà (John Ford )

Fitxa tècnica:

TITULO ORIGINAL The Searchers - AÑO 1956 - DURACIÓN 119 min. PAÍS Estados Unidos

DIRECTOR John Ford - GUIÓN Frank S. Nugent - MUSICA Max Steiner

FOTOGRAFÍA Winton C. Hoch

REPARTO John Wayne, Natalie Wood, Jeffrey Hunter, Ward Bond, Vera Miles, John Qualen, Olive Carey, Henry Brandon, Ken Curtis, Harry Carey Jr., Hank Worden

PRODUCTORA Warner Bros. Pictures - GÉNERO Western

SINOPSIS Tres años después de la finalización de la guerra de Secesión, Ethan Edwards vuelve a su querido hogar formado por su hermano Aaron, su cuñada Martha, sus dos sobrinas Lucy y Debbie y un muchacho medio mestizo llamado Martin. Lucy está prometida a un joven muchacho llamado Brad, cuya familia vive cerca, mientras que Laurie, la hermana de Brad, está enamorada de Martin. (FILMAFFINITY).

REFLEXIÓ A SETEMBRE DEL 2006

Aquesta presentació correspondria fer-la, per raons òbvies, a en Juan Gonzàlez i a la Carmen de Las Heras que són l’ànima del nostre grup. Però ells, per modèstia i educació, mai no dirien el que crec que és de justícia dir. És per això que havia de ser una persona del grup, però aliena als qui han portat el pes de la nostra activitat, qui escrivís aquesta presentació. M’ha tocat a mi i ho faig amb molt de gust.

Feia algun temps que dos amics, en Pepe Molina i qui signa, ens preguntaven, tot cinquantejant, si no fora possible reeditar un cinefòrum al estil d’aquells que els anys seixanta i successius, fins a la transició i primers anys de la democràcia, eren tan freqüents i que poc a poc es foren diluint, tot i el manteniment, encara avui, de certes activitats d’aquest caire. No calia inventar res, perquè quan una fórmula és bona el que cal és aprofitar-ne el format exprimint les possibilitats dels mitjans tècnics i materials que es tenen a l’abast. I tot això amb independència que els temps no siguin els mateixos i que, parcialment, les inquietuds siguin diferents.

A començaments del curs 2003/2004, aquesta iniciativa es va concretar en una primera sessió un capvespre el mes d’octubre, a casa d’en Pepe Molina, a Teià, on ens reunirem uns quants amics per veure Ikiru, del gran Kurosawa, que presentà el propi Pepe, i que rematàrem amb un viu col·loqui mentre picaven unes croquetes i quelcom més que l’amfitrió i la seva dona, la Manoli, ens havien preparat. Tot això amb la idea de anar alternant rotatòriament de ponent i amfitrió, amb una freqüència d’un cop al mes o mes i mig a casa de cadascú.

Aquests bons propòsits van trobar una extraordinària acollida gràcies a en Juan i a la Carmen, amb qui en Pepe va entrar en
contacte. De seguida es van oferir per acollir a casa seva, també a Teià, aquest cinefòrum, que en principi havia de ser itinerant, però que de fet es va ubicar, des de les hores, a la seva llar de forma indefinida, tot i que prou saben que no hi tenen cap compromís. No cal dir que aquest contacte amb en Juan i la Carmen es convertí amb l’inici d’una veritable amistat que perdura.

A més d’oferir-nos la seva amistat, que és el principal, en Juan i la Carmen ens van posar a disposició, com he dit, la seva llar i les seves instal·lacions, que són més professionals que no pas domèstiques, idònies per la nostra tasca, i que consisteixen en un ampli saló rectangular, amb pantalla gegant i projector, magnífica biblioteca i filmoteca, decorat amb motius cinematogràfics, espai per a més de trenta cadires per veure el cinema còmodament, i on hi cap també una esplèndida taula al altre extrem d’on està la pantalla, que, un cop acabada la sessió ─presentació del film, projecció i col·loqui─ ens aplega en un sopar que acostuma a començar al voltant de les onze i acabar sobre la una de la matinada.

Com diu en Pepe Molina, només cal baixar les escales del soterrani on es troba la sala per percebre una flaire cinematogràfica característica. Una flaire que, poc a poc, s’ha anat intensificant. Si ens fixem amb les memòries de les respectives temporades, veurem que a la primera (2003/2004) vam fer sis sessions; a la segona (2004/2005) ja em vam fer deu; a la tercera (2005 /2006) assolirem les onze, que és el màxim que tenim previst (una sessió cada mes, exceptuat el mes d’agost); i amb aquest mateix ritme hem començat la temporada actual (2006/2007). Això és indicatiu d’una progressió, que també s’ha fet palesa en altres aspectes: la sala de cinema s’ha anat adequant i decorant acuradament; el nombre d’assistents ha anat augmentant (fins a reunir-nos, cada sessió, entre vint i cinc i trenta amics); hem anat fent activitats complementàries (projecció de curts metratges, reportatges sobre escultura moderna, sessions de fotografies, filmacions pròpies de membres del cinefòrum, etc.); hem invitat i han vingut cineastes com l’Esteve Riambau (director de La doble vida del faquir) i més que en vindran; s’organitzen sessions oficioses (sovint ens reunim uns quants a deshores per a veure una pel·lícula, més o menys improvisadament); i així successivament.

El nostre Cinefòrum Teià és, en definitiva, mostra de la vitalitat d’allò que a vagades s’anomena societat civil, i que jo m’estimo més dir-ne, senzillament, societat. Gaudim amb el cinema i el cinema ens és excusa per a reunir-nos, intercanviar inquietuds, pensaments, opinions i parers, de la manera democràtica que comporta el respecte a tothom i no demanar a ningú carnet de res. De fet, la composició dels membres que conformem el cinefòrum és prou expressiva de la varietat de perfils humans que el constitueixen: advocats, artesans, magistrats, metges, professors de Universitat, professionals de diversos camps, funcionaris, polítics, etc. Cadascú donem el millor de nosaltres mateixos per encetar debats i aportar idees en vers allò que hem vist o hem de veure.


No és la meva intenció condicionar la manera com ens hem d’organitzar cara al futur, sinó simplement constatar el fet que fins ara el Cinefòrum Teià ha estat aliè a qualsevol tipus d’estructuració. No tenim president; ni secretari; no hi ha càrrecs; no hi ha comissions; no tenim organigrama. No estem inscrits ni tenim relació de dependència amb cap moviment, ni organització, privada, ni pública. No ens donen subvencions. Funcionem en espontani règim assembleari, i, ben mirat, ni tan sols això. En un marc de pura anarquia, en el millor sentit de l’expressió, decidim sobre la marxa ─normalment, havent sopat─, el calendari, els ponents i les pel·lícules que veurem pròximament. Això té els seus inconvenients, perquè, fent una mica de autocrítica, pot ser és cert que ben organitzats podríem fer més coses i programar amb una mica més de criteri. Tot i això, l’encís i la frescor que té la nostra manera de fer ─fins i tot el nom de Cinefòrum Teià ha sorgit espontàniament─, aliena a qualsevol intent d’utilització o d’instrumentalització, resulta, al menys per a mi, una rara i reconfortant experiència.

Sense triomfalismes, amb ganes de millorar, però sense falsa modèstia, crec que tots estem d’acord en que el Cinefòrum Teià ha estat i és un èxit, i que una de les claus d’aquest èxit rau, indubtablement, en el pla humà: les relacions entre nosaltres s’han caracteritzat en tot moment per la cordialitat, el companyonatge i fins i tot per l’amistat. I novament he de subratllar aquí la tasca portada a terme per en Juan i la Carmen, la Carmen i en Juan (ells són els únics que mai no fallen!), preparant el marc del màgic capvespre dels divendres de sessió: el recordatori per correu electrònic, amb la fitxa de la pel·lícula inclosa; la pulcritud de la Sala, sempre impecable; els mitjans tècnics sempre a punt; la taula, deliciosament parada, on mai no hi falta el detall de rigor (decoració exquisida, un obsequi per qui fa l’aniversari, a més de tota classe de refrescos, vins, cafès, tes i d’altres infusions). Tot això, i moltes mes coses, són factors que indubtablement afavoreixen el clima necessari perquè les relaciones humanes flueixin i s’intensifiquin. És veritat que cadascú aporta quelcom per sopar i tots ajudem a parar i a treure la taula, però el pes específic de tot el muntatge cau a les espatlles de qui tots sabem, i a més ho fan amb una eficàcia i senzillesa extraordinàries. No us estrenyeu, doncs, que ens hi trobem tan bé que de vagades allarguem les sessions més enllà del que la prudència aconsella, sovint entre cants i palmes, quan el seriós debat intel·lectual ha donat pas a la rauxa (dintre d’un ordre, faltaria més). I tampoc us estrenyeu, que, passat el temps, i iniciada la quarta temporada consecutiva, sentim la necessitat de deixar alguna constància documental del nostre camí.

Pepe Martinell - Setembre 2006

Entrevista con Verónica Forqué

Una representación del Cine forum Teía, el sábado 5 de abril, en una misión oficial, se entrevistó con la actriz Verónica Forqué, con el fin de invitarla a unas de nuestra sesiones cinéfilas, pasando una de sus películas. Aceptó la invitación, solamente queda concretar dia. Saludos. Pepe Molina