3 setembre - No soy un ángel

El diumenge 3 de setembre vam començar la nova temporada - 2017/18 - del cinefòrum amb la pel·lícula No soy un ángel, de l'any 1933, escrita i protagonitzada per Mae West.

La pel·lícula s'emmarca en un cicle "Rebeldes y peligrosas", que segueix el patró del cicle que aquest estiu va desenvolupar el CCCB, que, com diu el nom, està basat en la figura de dones que han fet front a les dificultats i encotillaments que la societat ha imposat històricament a la dona.

La pel·lícula és força distreta i ben feta, i gira al voltant del personatge interpretat per Mae West: Una dona que viu la vida desenfadadament i amb alegria. La pel·lícula conté diàlegs i escenes immemorables, com la del judici en la que Mae West està genial. Van passar una molt bona estona veient-la.

I és que en aquella època Mae West tenia els espectadors americans als seus peus, gràcies a la seva forma oberta de veure i viure la vida, com es reflecteix a les seves pel·lícules.

És clar que alguns - com el senador republicà Wiliam Hays - no toleraven aquesta forma de fer les coses i van desplegar una censura (codi Hays) que ho posava més difícil.

En la pel·lícula va tenir un paper important Cary Grant que estava en el començament de la seva carrera com galant del cinema.

Salvador Dalí, admirador de Mae West, li va dedicar el 1935 un quadre "Retrat de Mae West que pot utilitzar-se com apartament surrealista", que a finals dels anys 70, amb  ajuda de l'arquitecte Òscar Tusquets, va reproduir en  l'apartament, en tres dimensions, que hi ha al Teatre-Museu Dalí de Figueres.

Acabada la pel·lícula vam encetar un debat sobre el feminisme i el paper actual i històric de la dona a la societat ... que continuarà ...

I continuarà perquè el cicle continuarà amb d'altres pel·lícules que aborden aquesta temàtica des de diferents perspectives,  amb possibles títols tals com :

·         LA FUENTE DE LAS MUJERES de Radu Mihaiteanu- año 2.011 -Feminisme a  orient

·         INSTINTO  BASICO de Paul Verhoeven - Femme fatale

·         MOMMY de Xavier Dolan - Males mares.

·         GIRLHOOD (bande de filles) - Celine Sciamma - Pandilleras

·         LA NOVIA VESTIDA DE NEGRO de Francois Truffaut - La pel·lícula que va inspirar Kill Bill

22 de juliol - Vacaciones de Ferragosto.

El 22 de juliol passat vam cloure la temporada 2016-17 del cinefòrum amb la tradicional sessió d'estiu a Fontpineda.

La pel·lícula triada, Vacaciones de Ferragosto, va ser molt adequada ja que ens estàvem endinsant en ple període estiuenc i qui més qui menys tenia les vacances al cap.

Es tracta d'una pel·lícula italiana de l'any 2008, dirigida per Gianni di Gregorio.  Comèdia que mostra un profund coneixement de la dimensió humana dels personatges, en aquest cas, persones grans que el que precisen és companyia i calor humà.

Vam passar una estona força agradable amb una pel·lícula que, a més de fer-nos riure i passar una bona estona, ens va recordar que, grans o petits, tots som persones humanes.

Com sempre, la taula d'estiu ben parada i les ganes de passar-s'ho bé de tots plegats van donar lloc a un comiat de temporada alegre a l'espera del retrobament, ja a començaments de setembre. 

11 de juny - Decaleg-1, Amarás a Dios sobre todas las cosas.

Diumenge 11 de juny, havent ja acabat el cicle de John Huston, vam passar la pel·lícula Amarás a Dios sobre todas las cosas, que és el primer capítol  del Decáleg de Krzysztof Kieslowski.

El Decáleg es composa de 10 pel·lícules que aquest realitzador polonès va fer per la televisió del seu país l'any 1989. Cada capítol està dedicat a un dels 10 manaments de la llei de Moisès, reinterpretats des d'una perspectiva agnòstica.

Amarás a Dios sobre todas las cosas  és una pel·lícula que planteja preguntes i provoca reflexions sobre la vida i el seu sentit, materialitzades en el diàleg entre un pare - afeccionat als ordinadors i als escacs - i el seu fill de 8 anys. Preguntes i reflexions que tots ens hem plantejat perquè són eternes, i Kieslowsi en la seva pel·lícula les reprèn magistralment.

Diumenge 7 maig - El honor de los Prizzi - Final del cicle de John Huston

Diumenge 7 de maig vam veure El honor de los Prizzi.

Amb aquesta pel·lícula vam cloure el cicle de John Huston que vam iniciar el 13 de novembre amb Vidas rebeldes, vam seguir el 17 de desembre amb La reina de África, el 22 de gener amb Cazador blanco, cazador negro (pel·lícules ja referenciades en anteriors entrades d'aquest blog), el 18 de febrer amb La jungla de asfalto, meravellosa pel·lícula d'atracaments en la que va humanitzar els criminals que  i el 10 de març amb El hombre que pudo reinar, magnífica pel·lícula del gènere d'aventura.

Poden semblar moltes pel·lícules, però hem constatat que John Huston va ser un director molt prolífic, amb una vida i una personalitat molt pròpies.

El documental "John Huston y los 50 años de vidas rebeldes" ens fa un petit resum d'aquesta filmografia i de la persona que hi ha al darrere:

Amb una vida agitada, amb cinc esposes molt diferents entre sí ("una col·legiala, una dama, una actriu de cinema, una ballarina  i un cocodril") més diverses unions; va dirigir desenes de pel·lícules, molt diferents entre sí, sense cap altre nexe que la personalitat i el gust del seu director.

Va treballar amb grans actors i actrius: Va descobrir a Marylin Monroe a La jungla de asfalto, i va rodar la seva darrera pel·lícula, Vidas rebeldes, en la que van participar també Clark Gable i Montgomery Cliff.

Gens convencional, va anar a la guerra cercant l'honor i va trobar l'horror; i no va transigir amb el McCarthisme.

A El honor de los Prizzi reprèn el gènere mafiós que tant bé va tractar El Padrino amb un estil propi. Amb un gran repartiment: Jack Nicholson, Angelina Huston y la torbadora Kathleen Turner, va construir una història d'amors, odis i ambicions, amb un gran ritme sense respir des de l'instant inicial fins el final. Una gran pel·lícula per acabar un gran cicle.

Segur que ens han quedat moltes obres mestres seves per veure, però el cicle ens ha obert la gana i ben segur que tots plegats les trobarem i reveurem en qualsevol dels molts mitjans en els que es poden accedir. 

Diumenge 22 de gener - Cazador blanco corazón negro

Ja passades les festes de Nadal, hem reprès el cicle sobre John Huston, projectant la pel·lícula   Cazador blanco corazón negro.  La pel·lícula,  de l'any 1990,   està basada en la personalitat de John Huston, que va morir el 1987, i està  produïda, dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood. Clint Eastwood la va voler fer, perquè admirava i s'identificava amb Huston.

El guió de la pel·lícula està basat en la novel·la de Peter Viertel, jueu alemany, que va emigrar amb els seus pares a Califòrnia el 1928 amb 8 anys. Viertel reflecteix en la novel·la i el guió les vivències que ell va tenir quan va participar com a guionista en la pel·lícula "La reina de Àfrica". El personatge de Pete Verrill, que és com el "Pepito Grillo" de John Huston, està basat en la seva pròpia personalitat; d'aquí la semblança dels noms. Va casar-se dues vegades; la segona amb Debohra Kerr.

L'altre personatge - a part de John Huston - que és retratat en la pel·lícula és el productor Sam Spiegel, també jueu polonès, emigrat als USA, compromès amb la causa sionista i poc respectuós amb les actrius.

La pel·lícula mostra la personalitat de John Huston, centrada en la dèria que tenia per caçar un elefant, que anteposava - o potser va ser la causa real del seu viatge - al compromís de fer un bon rodatge, i al que presenta com un personatge cínic, irònic, masclista i poc ecologista. Es diu que en la pel·lícula es va atemperar la personalitat de Huston, que en la novel·la és descrita de forma  pitjor. Però la pel·lícula també mostra les seves qualitats ... es polifacètic, creatiu, directe, poc ordinari i s'enfronta amb valentia a les opinions racistes o antisemítiques freqüents en el seu temps.

La pel·lícula mostra l'ambient, els escenaris, els personatges, el món del cinema, els valors de l'època, ... com es va fer una pel·lícula, una bona pel·lícula,  i va permetre submergir-nos en el món del cinema en un  viatge força interessant, convidats per Clint Eastwood. És clarament una pel·lícula de cinema dins del cinema ... que va donar  per molt i ens va permetre conèixer una mica més l'home del qual estem veient unes quantes pel·lícules. La propera ... La jungla del asfalto.

Dissabte 17 de desembre - La reina de África

Dissabte 17 de desembre, ja a les portes de Nadal, vam dur a terme la segona sessió del cicle sobre John Huston : "La reina de África", interpretada per Katharine Hepburn i Humprey Bogart, com intèrprets principals, secundats per Robert Morley, en el paper del reverend Samuel Sayer, germà de Rose, la dona interpretada per Katharine Hepburn.

La pel·lícula ens trasllada a l'època de la segona guerra mundial. Les hostilitats entre anglesos i americans serveixen de marc a una història d'amor en la que dos personatges molt diferents es van acostant a mesura que vencen les dificultats que la natura els interposa i s'embranquen en l'objectiu comú de destruir un vaixell alemany.

Vam gaudir d'una bona estona. Impagables algunes escenes, com la mort del reverend o les escenes finals en els que amb la mort apretant-los el coll, la parella demana de casar-se.

Recuperant per una vegada el format clàssic de sopar (cine-cena fòrum), aquesta vegada amb sopar de nadal i amic invisible, John Huston, Humprey Bogart i Katharine Hepburn van suposar per nosaltres una entrada magnífica en les festes de Nadal, amb el decorat nadalenc molt càlid que ens van preparar la Carme i en Joan.

Diumenge 13 de novembre - Vidas rebeldes

Diumenge 13 de novembre vam iniciar el cicle dedicat al director John Huston. Director del que s'ha dit que la seva vida és tan o més més interessant que la seva obra, el cicle presentarà algunes de les seves obres més significatives:

•       Vidas Rebeldes
•      La Reina de Africa -seguida de CAZADOR BLANCO, CORAZON NEGRO (1990 de Clint Eastwood)

•       La Jungla de Asfalto
•       La noche de la Iguana
•      El hombre que pudo reinar.
•      El honor de los Prizzis

Abans de visualitzar Vidas rebeldes, vam veure un documental que ens va resumir la vida i obra de Huston. Una vida atzarosa i una obra prolífica i variada que reflecteig una inquietud constant i un amor intens al cinema.

Vidas rebeldes ens va presentar a tres personatges inadaptats interpretats per tres grans actors - Marilyn Monroe, Clark Gable i Montgomery Clift - que també estaven passant per moments difícils en les seves vides personals, ja que tots tres viurien poc temps després de finalitzar aquesta pel·lícula. La pel·lícula ha estat un inici de cicle molt brillant ja que és un cant a la vida, encara que aquesta sembli difícil per als personatges de la història. La natura, els cavalls, els records, les flaqueses i els sentiments humans són algunes de les pinzellades que van permetre a Huston pintar una aquarel·la d'una visió de la vida que sempre deixa un camí al sentiment i a l'esperança.

18 de setembre - Deseando amar

La temporada 2016 / 2017 s'ha iniciat en el seu nou format el diumenge 18 de setembre amb la pel·lícula Deseando amar (In the mood for love) del director Wong Kar-wai.

Ha estat un començament fort i brillant ja que ens hem trobat davant d'una història d'amor que els protagonistes viuen amb sofriment ja que desitjarien no tenir un sentiment que es contraposa a les seves circumstàncies personals.

Pura poesia cinematogràfica, amb una direcció i unes interpretacions que ens han fet entendre que el bon cinema pot traspuar emoció parlant tan sols amb els gestos, les mirades, i l'acompanyament d'una música que sap estar on toca.

La sessió va servir per retrobar-nos tots, compartir cafè i pastes - en el nou format de tarda és el que toca - i decidir que el gran protagonista de la nova temporada serà John Huston. 

Dissabte 16 de juliol - Thelma y Louise

Dissabte 16 de juliol, dia de la Mare de Déu del Carme, vam fer la tradicional sessió de cloenda estiuenca de la temporada a Fontpineda, sota la magnífica acollida dels nostres amics Miquel i Maria.

La pel·lícula que vam veure va ser Thelma i Louise, americana, de l'any 1991, dirigida per Ridley Scott, i, com a Carol, amb dos grans interpretacions femenines, aquest cop Susan Sarandon i Geena Davis.

La pel·lícula triada és un "clàssic", si podem qualificar de clàssica una pel·lícula quan acompleix 25 anys. En el moment de fer la convocatòria, en Joan ens deia que veient la pel·lícula veuríem si havia envellit.

I vam constatar que, efectivament, la pel·lícula és un clàssic, perquè no tan sols no ha envellit, sinó que ens va fer reviure les emocions que molts havíem sentit, i potser oblidat, quan la vam veure en el seu moment.

El desencís davant relacions amoroses insatisfactòries i davant la monotonia de les seves vides porta a Thelma i Louise i fer un viatge a la cerca d'un aler fresc que airegi les seves vides i en permeti treure la floridura.

Ben aviat, però, sembla que aquest és un objectiu impossible, en un món ple de violència masclista en el que sembla que dues dones que viatgen soles siguin una fruita que qualsevol pot lliurement agafar.

La pel·lícula és molt més que un road movie de violència i intriga. És un cant a l'amistat, al retrobament interior i a la lluita contra les pors que tenim interioritzades. És per aquesta raó que quan s'acaben les més de 2 hores de pel·lícula - que es fan curtes - ens aixequem amb la sensació que  hem estat convidats i participants  en un viatge ple de problemes, i amb final incert, però que moltes vegades resulta obligat a causa de la duresa o de la fredor del nostre entorn.

Coincidint amb el final de temporada, es va informar del canvi de model en l'organització del cinefòrum. Les sessions ordinàries, que fins ara fèiem en divendres al vespre, tindran lloc en cap de setmana - dissabte o diumenge - i en horari de tarda. Després de quasi 12 anys de cinefòrum, aquest canvi de fórmula permetrà assajar noves modalitats de trobada i seguir veient cinema i caminar plegats.

Divendres 17 de juny - Carol

Divendres 17 de juny vam veure la pel·lícula Carol, de l'any 2015, britànica, basada en una obra de Patrícia Highsmith, dirigida per  Todd Haynes, i interpretada per Cate Blanchett i Rooney Mara.

Novament l'amor és el protagonista d'aquesta història. En aquest cas l'amor entre dues dones, en un entorn temporal i social - la societat americana de mitjans del segle passat - que encara no ha assimilat l'amor entre persones del mateix sexe.

En aquest cas, Carol, interpretada per una Cate Blanchett, i Therese, interpretada per Rooney Mara, descobreixen amb sorpresa, viuen i assaboreixen un amor que els marcarà per tota la vida, com l'experiència més significativa que mai han viscut.

Sensual, melancòlica, però, sobretot, bonica, aquesta pel·lícula i aquesta història ens han causat un gran impacte, per la qualitat de les seves interpretacions i la força d'un missatge, que encara que es proporciona pausadament, com en un gota a gota, penetra inevitablement en les venes dels espectadors: l'amor és la  sal i la font de la vida. Viure la vida és seguir els seus camins, encara que, inevitablement, també comportin dolor i dificultats.