Després de Flores Rotas, premiada l’any 2005, i de Bailar en la oscuridad, premiada l’any
2000, dos pel·lícules relativament recents, divendres dia 22 de novembre vam
seguir amb pel·lícules premiades al festival de Cannes: Jordi Castells va presentar
una pel·lícula més clàssica, “Breve encuentro”, premiada el primer any
que es van atorgar premis a Cannes (1946), en què el festival va atorgar ni més
ni menys que 11 primers premis
Breve encuentro és una pel·lícula britànica del
director David
Lean, estrenada el 1945,
poc després de finalitzar la segona guerra mundial. Va estar produïda i rodada
en ple període de guerra, amb la conseqüent austeritat econòmica, malgrat la
qual cosa es va aconseguir una pel·lícula d’elevada qualitat i impacte.
El director, David Lean, del que Xavier Pereda ja ens havia
presentat al cinefòrum la pel·lícula Oliver Twist, és un director molt
reconegut, amb personalitat i ofici. Va saber dirigir pel·lícules de gran qualitat
en la seva primera etapa, en blanc i negre i amb pressupostos limitats, com la
que aquí comentem, Breve encuentro, i va
aconseguir també triomfar quan el cinema va evolucionar al color i va dirigir
pel·lícules de gran format com El puente sobre el río Kwai i Lawrence de Arabia
(que van ser premiades amb l’Oscar) o Doctor Zhivago i La hija de Ryan.
A títol de curiositat indicarem que es va casar 6 vegades i
divorciar 5. La seva darrera esposa el va sobreviure. Quan va dirigir “Breve
encuentro” anava per la segona. Va morir el 1991.
Els actors principals,
Celia Johnson i Trevor Howard, més conegut ell que ella, igual que els
secundaris, són també anglesos i van assolir en aquesta pel·lícula grans
interpretacions. Es tracta d’una pel·lícula típicament britànica, que en el seu
temps va assolir un gran èxit a Anglaterra i als Estats Units.
La pel·lícula està basada en una obra de teatre de Noel
Coward. En la pel·lícula es van fer algunes modificacions que van fer més
determinades situacions que en el teatre es van plantejar més ambiguament i
deixar a la imaginació de l’espectador.
Es tracta d’una pel·lícula sobre l’amor entre persones
casades, escrita amb flashback des de la perspectiva de la protagonista. Ens
mostra aspectes que són universals (els sentiments), però alhora ens permet
entreveure que el comportament dels protagonistes està també condicionat pels
comportaments socials de l’època. Recordem que no feia tant que – el 1.938 – un
rei anglès (George V) va haver d’abdicar
quan va anunciar el seu casament amb una
dona nord-americana divorciada dues vegades (Willis Simpson).
La pel·lícula està construïda amb sensibilitat i elegància,
i ens presenta uns personatges que han de controlar els seus impulsos a causa
de la culpa i responsabilitat que senten. La visió de la pel·lícula ens va permetre a la vegada gaudir d'una bona estona de cinema de qualitat i mantenir una intensa conversa sobre el món de les emocions, els sentiments, les
responsabilitats i les pautes socials.
Una altra gran sessió de bon cinema – els que no l’hagueu
pogut veure rescateu-la del videoclub, mentre ens apropem cap el Nadal, en
aquest desè aniversari del cinefòrum.
Ah ... i després d’alguns dies d’absència a causa de l’intens
inici d’activitats d’Attikus, van retornar al cinefòrum les croquetes de la
Manoli !