9 Juliol - Tres dies amb la família

Divendres 9 de juliol ha acabat brillantment la temporada 2009/2010 del Cineforum, amb una assistència rècord: 35 persones !. I és que, a més de voler despedir la temporada i desitjar-nos bon estiu, l'ocasió s'ho valia: Vam tenir l'oportunitat de veure una magnífica pel·lícula i comentar-la amb la seva directora.

La pel·lícula és TRES DIES AMB LA FAMÍLIA, de l'any 2009, i la directora, Mar Coll. Es tracta d'una pel·lícula meravellosa que ens explica coses sobre la família molt interessants. També podria haver-se titolat "La meva família i altres animals", pero aquest títol ya el va utilitzar Gerald Durrell quan va escriure la seva famosa trilogia.

La Mar ens va explicar que la pel·lícula es va generar en el marc dels seus estudis en l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), que li va donar un premi que li va permetre la producció de la pel·lícula. Ens va explicar com va dur a terme l'elecció dels actors, de forma successiva, intentant que semblessin una família real, com, encara que la idea de fer girar la situació al voltant d'un enterrament es va generar en una vivència pròpia, la família generada és fruit de la seva imaginació; i moltes altres coses !

De to intimista, pausada, però, tal com va dir un dels assistents "rodada de manera que et fa sentir-te integrat dins la situació, com si fossis un més de la família", la pel·lícula ha rebut forces premis, entre d'altres: Premi Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana, Premi Goya a la millor direcció novell, Premi de la crítica al festival internacional de Rabat.

Com sempre, al sopar hi va haver molta gresca, i a més vam celebrar l'aniversari d'en Ramon. Si voleu saber més coses de la pel·lícula, podeu veure la crítica que en va fer al seu blog la Juduth Vives.

Preparem les forces per la nova temporada - la vuitena - que encara ha de ser millor.

4 Juny - Easy rider

Dvendres 4 vam veure Easy Rider, una altra pel·lícula mítica dels anys 70 (estrictament és de l'any 1969, però es pot dir que amb ella va nèixer la nova forma de fer cinema que percebem a la dècada dels 70).

Amb aquesta pel·loícula vam finalitzar el cicle que vam començar amb "La última pel·lícula" i vam continuar amb "Klute". Això no vol dir que de tant en tant no puguem veure pel·lícules d'aquest període. N'hi ha moltes de molt bones !

La pel·lícula va ser presentada per Esteve, Judith i Jesus, i en el seu moment va marcar una època i constituir una icona de la contracultura americana.

De forma casual, la programació d'aquesta pel·lícula ha coincidit amb la mort del seu director i protagonista, Dennis Hopper, cosa que fa encara més actual la seva revisió.

Els presentadors van començar recordant-nos fets de l'any 1969, destacant l'arribada de l'home a la lluna. Van remarcar que es tracta d'una pel·lícula feta amb molts pocs mitjans i baix cost, que, a causa del fet que retratava "una altra Amèrica" lluny de l'estereotip present en les pel·lícules "de Doris Day" va ser un èxit de públic i de guixeta. Per aquesta raó, els "studios", que es troabven en crisi, van obrir les seves portes a directors joves i inconformistes, que van ser els protagonistes del cinema dels 70.

Pel que fa a la pel·lícula pròpiament dita, es tracta d'una "Road movie", que en el seu passejar pels Estats Units fa un retrat interior dels 2 personatges principals, i del món que troben al seu voltant. El retrat és ple d'inquietud i angoixa, i d'alguna manera retrata la sed i a la vegada por de llibertat que hi havia a l'Amèrica d'aquells moments.

Potser perquè aquestes angoixes i inquietuds són eternes, la visió de la pel·lícula va provocar un debat força intens que va durar mentre sopavem i fins força més tard.

7 de maig - Kolya

Divendres 7 vam tenir ocasió de veure i comentar Kolya . Es tracta d'una pel·lícula de l'any 1996, del director Jan Sverak, de nacionalitat txeca, que pertany al genere "comèdia- dramàtica" i va ser presentada per Carmen de las Heras.


Es tracta d'una película de gran qualitat i bellesa, que va ser molt premiada: entre d'altres premis va rebre l'Oscar d'aquest any a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Ens presenta la història d'una paternitat sobrevinguda, amb el rerafons del teló d'acer i la ciutat de Praga en l'època de la seva famosa primavera.

La presentació de la pel·lícula i el posterior col·loqui van donar molt de sí: D'una banda, els aspectes humans, en els que vam veure la relació entre els personatges, i molt especialment, com la relació entre un nen i un home adult provoca espurnes de sentiment i de vida.

D'altra banda, el context sociopolític va donar molt de sí: El fenòmen "Comunisme" va tenir a un país com Txèqua (llavors, Txecoslovàquia), una presència molt profunda, on, alhora que els aspectes socials i de compromís personal, tenien també una component molt forta els nacionalismes. Tots aquests aspectes surten a la pel·lícula, i vn provocar un debat llarg i ric.

9 Abril - Klute

Divendres 9 vam seguir amb el cicle dels anys 70, presentat per Esteve, Judith i Jesus, amb la pel·lícula KLUTE de l'any 1971 - dirigida per Alan J. Pakula i interpretada per Jane Fonda (Oscar a la millor actriu d'aquest any per la seva intepretació) i Donald Sutherland.

Esteve, que per cert va fer 50 anys i va ser objecte d'una calurosa felicitació (i benvinguda al segon mig segle de vida) per part de tots, va fer una presentació del context, molt especialment de l'any 1971, que ens va permetre entendre més com era el món en general i el del cinema en particular en el moment que va sortir la pel·lícula..

Jesus primer i Judith després ens van donar les claus per entendre la pel·lícula pròpiament dita: Hereua del cinema negre, però fent un camí cap el thriller psicològic, malgrat que la pel·lícula duu el nom del protagonista masculí, el veritable nus i interès se centra en la figura femenina interpretada per una genial Jane Fonda, que va guanyar l'Oscar per la seva interpretació. Els sentiments, contradiccions i evolució d'aquest personatge, que en el mig de la intriga fa un redescobriment continuat de la seva ànima, ens va tenir a tots apassionats i amb ganes de seguir explorant films d'una època amb cineastes joves i plens d'il·lusió i idees noves.

5 març - Favela rising

Divendres 5 de març vam tenir una sessió doble:

En la primera part: Demian Sabini ens va presentar dos curts, que han estat dirigits per ell mateix. El primer, un "curtíssim" de tres minuts de durada, "Lo que Walter sabe", ens va sintetitzar com pot canviar la vida d'un home saber un determinat fet.

En el segon, ja de més durada, vam compartir les inquietuds d'un jove que cerca els seus orígens, una mica en la línia de "Seis personajes en busca de un autor".

En la segona part; vam fer el passe del documental FAVELA RISING. de Brasil. Interesant documental presentat recentement en el Cineforum d'Esade, que ens va mostrar com és possible la integració social, a través de la música, d'individus absolutament marginats pel sistema.

El món en les faveles és ple de violència i els nens i nenes s'emmirallen i admiren els delinqüents i traficants de drogues, i només tenen com a sortida esdevenir delinqüents ells mateixos. Per trencar aquest cercle la música i la seva possibilitat de gaudir-la, tant sols com en grup, constitueixen una bona alternativa.

La visió i debat sobre la pel·lícula, presentada per Xavier Perna, va ser una bona oportunitat d'acostar-nos a aquest món i a aquesta experiència.

5 de febrer - La última pel·lícula

No, no patiu, ... no es tracta que amb aquesta pel·lícula ja no hi haurà més cinefòrum. "La última pel·lícula" és el nom amb què es va traduir "The last picture show", la pel·lícula de Peter Bogdanovich, que ens va presentar Judith Vives.

Amb aquesta pel·lícula ens vam endinsar en El cinema dels 70, una manera diferent de fer i veure cinema, que en el seu moment va resultar trencadora.

8 Gener - Portrait of Jennie

La primera sessió del nou any, ha tingut lloc el 8 de gener, amb la data molt propera a la nit de més fantasia de l'any, la nit dels Reis Mags. Potser per això els reis Mags ens van obsequiar amb una sessió plena de fantasia.

Vam començar amb un curt, "La caixa màgica", d'Albert Palay, que va ser presentat a la inauguració del Festival Internacional de Sitges 2009, i vam tenir el privilegi de comptar amb la presència del propi Albert Palay, que ens el va presentar. El curt exposa la vida d'una biblioteca que ara ha complert 25 anys, la Bebeteca de la UNESCO a Parets del Vallès, que dirigeix la mare de l'Albert. El curt, ple de gràcia i calor, ens va traslladar a un món de lletres i música, que ens va visualitzar un magnífic exemple d'entorn on s'acosta els nens i nenes al món de la lectura i de la cultura, mitjançant el joc i l'alegria. El curt ha estat presentat en un conjunt important de llocs, en els que ha mostrat com es pot fer cinema de qualitat i engrescador i ha divulgat la realitat d'una biblioteca diferent i amb personalitat.

Tot seguit, vam tenir la presentació, per part d'Esteban Martínez, Jesús González i Judith Vives, de la pel·lícula "Portrait of Jennie", una excel·lent pel·lícula de l'any 1948, dirigida per William Dieterle, que va obtenir nombrosos premis, entre ells un oscar als efectes especials. També en aquesta pel·lícula, la fantasia, un joc amb el temps que no segueix les regles de la realitat - en la línia de "El retrat de Dorian Gray" - lluita de forma desencarnada amb la realitat per intentar que un amor impossible pugui tenir moments d'existència.

Després d'aquesta nit fantàstica, tornem al nostre dia a dia real, però per fer l'espera fins la propera sessió del cine fòrum més suportable, teniu, en aquest mateix blog, un petit obsequi: "El decàleg d'Antonio Nuño".

11 Desembre - Dieta Mediterránea

Aquest divendres hem tingut una altra sessió privilegiada: Hem vist "Dieta mediterránea", del director Joaquín Oristrell, i hem comptat amb l'assistència a la sessió de Yolanda García Serrano, guionista de la pel·lícula, i del director, Joaquín Oristell.

La sessió, amb una ambientació nadalenca, com correspon a les dates, va començar amb una breu presentació dels convidats, que ens van animar a veure i disfrutar la pel·lícula, i vam deixar els comentaris per després.

La pel·lícula va estar a l'alçada de l'expectació despertada: comèdia fresca, que ens posa èmfasi en mostrar-nos els aspectes agradables de la vida: l'amor, el gust i vocació per la feina ben feta, l'inestimable aportació al benestar de tots plegats que pot fer un bon menjar, amb, entre d'altres, una excel·lent interpretació d'Olivia Molina.

Com correspon a la pel·lícula - mai més adient el nom de "Cine / cena forum Teià" - vam postposar el col·loqui per després del sopar; i després vam tenir ocasió de compartir una bona estona amb els cuiners que van guisar la pel·lícula. Així, vam saber que Joaquín i Yolanda van treballar en equip en desenvolupar la idea, guió i entramat de la pel·lícula, que, per en Joaquín, pretén mostrar l'important que és que la passió i l'alegria (la "joie de vivre") siguin el leit motiv que condueix les nostres vides. I també vam saber petits secrets, com que a en Joaquín la pel·lícula que el va impactar i decidir a fer del cinema la seva vida va ser Fahrenheit 451, de François Truffaut; o que algunes escenes de la pel·lícula havien comptat amb la col·laboració de l'especialista en efectes especials Lluis Castells, que va guanyar el premi Goya amb El Orfanato.

La pel·lícula va mostrar que en certes circumstàncies els trios poden funcionar. Per aquesta raó, la propera sessió del cine fòrum serà presentada per un trio. Però d'això ja en parlarem més endavant.

6 de novembre - La vida por delante

El divendres 6 de novembre es va presentar per part de Jordi Castells la pel·lícula "La vida por delante" de Fernando Fernán Gómez.

La sessió va servir per prendre contacte amb un dels personatges emblemàtics del cinema espanyol, mort l'any 2007; i 'per veure una de les seves pel·lícules més personals, ja que hi va intervenir com a guionista, productor, director i actor.

Encara que antiga, ja que és de l'any 1958, "La vida por delante" ens va mostrar que en molts aspectes, la vida ha canviat força, però en d'altres ... "La vida sigue igual".

En la sessió es va lliurar un dossier en el que s'exposen alguns dels trets més essencials de la trajectòria de Fernan Gómez i de la pel·lícula.

Abans de la projecció de la pel·lícula es va projectar una petita part de la pel·lícula - conversa "La silla de Fernando".

Després de les projeccions hi va haver un animat canvi d'impressions sobre la pel·lícula, i sobre l'obra de Fernan Gómez, en la que es van destacar com a imprescindibles per veure "El extraño viaje" (recomanació especial d'Antonio Nuño) i "Viaje a ninguna parte".

2 d'octubre - The visitor

La represa del cineforum, després de l'aturada d'estiu, ens ha portat una sessió molt engrescadora, amb la projecció d'una pel·lícula "The visitor", de la qual alguns dels integrants del Cine Forum han reviscut algunes escenes en directe a Central Park.

Us incloem els comentaris amb els quals en Josep Maria Cortina parlava de la pel·lícula al seu blog. Es tracta d'una pel·lícula amb contingut amable, però, alhora amb un profund contingut polític i social.

"Excel·lent pel·lícula americana d'un director i un repartiment no massa coneguts. Explica la història de la soledat i el desencant professional i vital d'un professor universitari que acaba de quedar vidu. El seu encontre fortuït amb una parella d'immigrants clandestins el porta a descobrir un altre món, un altre tipus de vida totalment allunyats del confort de la universitat i en els que en paral·lel es posen en evidència el racisme i la xenofòbia de la societat americana. El treball dels actors, especialment d'un habitual secundari com Richard Jenkins, és excel·lent però és sobretot la construcció del guió i la forma suau i reposada d'explicar una història de gran profunditat el que ens fa gaudir de veritat. Una prova que no calen grans estridències per dir coses força importants. ".

La sessió va començar amb un passi de fotografies de Nova Iork ("Retrats robats"), fetes per Josep Maria Cortina, en les que en Josep Maria ens va permetre gaudir, un cop més, de la seva mestria i art amb la càmera.

La visió de la pel·lícula va anar seguida d'un debat en el que van sortir els diferents temes que tan bé s'hi suggereixen: La soledat humana i la necessitat de companyia, la fredor de la societat occidental, les dificultats que l'immigrant troba en el món al que arriba cercant feina i humanitat, agreujades, als Estats Units, per la psicosi que l'11 S va provocar ...

Ah ! ... i la temporada ha començat amb una altra gran notícia: El Miquel i la Maria es casen !!!