Divendres 28 de juny, Jesús González ens ha presentat la pel·lícula Drive, dirigida pel director danès Nicolas Winding Refn, i interpretada, entre d’altres, per Ryan Gosling i Carey Mulligan.
La pel·lícula és recent: Va ser estrenada l’any 2011 i va aconseguir diversos premis, entre ells el de millor director en el festival de Cannes.
El nucli de la pel·lícula rau en la personalitat del seu protagonista, un conductor sense nom, amb grans habilitats al volant i una sang molt freda, que li permeten alhora fer d’”especialista” en pel·lícules d'acció i posar les seves habilitats al servei d’encàrrecs de dubtosa finalitat, dels quals ell no se’n sent responsable ni implicat.
La seva fredor i domini de si mateix només es trenquen quan s’enamora d’una veïna que té un fill jovenet, a través dels quals constata que la vida pot tenir també emocions i sentiments, als que fins llavors, ell semblava aliè.
La pel·lícula va destacar pel seu llenguatge i ritme, sense presses, però sense pauses, amb escenes impactants i violentes, rodades als carrers de Los Angeles, amb una música molt actual i variada alhora. Aquest llenguatge molt propi, la personalitat controvertida del protagonista, i la intervenció de la deliciosa Carey Mulligan, han fet de la pel·lícula, malgrat la seva joventut, una pel·lícula de culte, que Jesús González, molt atent, ha volgut repescar per a tots aquells que se l’havien perdut.
La pel·lícula va provocar opinions variades. En general va agradar força, però, alhora al alguns els va desagradar. Hi va haver pocs termes mitjans. En particular, la personalitat del protagonista va despertar forces controvèrsies. Algú – oi, Ramon ? - el va titllar de personatge admirable, coherent i gens violent. Aquesta darrera opinió va generar forces discussions, ja que el concepte de violència era utilitzat sota visions i perspectives variades.
El que sí ens va quedar clar a tots és que aquesta pel·lícula no podia passar desapercebuda. Ha pujat a l’olimp de les pel·lícules de culte, i qui sap si d’aquí uns anys en veurem una continuació.
Podeu ampliar més aquesta referència i el record d'aquesta sessió al magnífic reportatge que sobre la mateixa ha fet Judith Vives al seu blog
Espai Isidor.
La sessió va acabar amb una agradable sorpresa: La temporada no s'ha acabat sinó que tindrem una darrera sessió estiuenca amb una pel·lícula que ens traslladarà als feliços anys 20 amb la seva música i els seus drames: Cotton Club. Fins llavors, doncs, i, mentrestant, gaudim de l'estiu.
