1 juliol - De mayor quiero ser soldado

Divendres 1 de juliol vam cloure la temporada amb la projecció de la pel·lícula “De mayor quiero ser soldado”, dirigida per Christian Molina i meravellosament interpretada per Fergus Riordan, Ben Temple, Jo Kelly y Andrew Tarbet.

La pel·lícula va constituir una molt agradable sorpresa. Quan vam acabar de veure-la, ningú gosava obrir boca. La força de la pel·lícula, que para una mirada molt específica al món de la violència televisiva, i, molt especialment, al seu impacte en el món de la infància, ens va deixar glaçats. No és d’estranyar que - com ens va explicar el director de la pel·lícula, Christian Molina, que vam tenir la sort que ens acompanyés en la sessió – a Roma, la pel·lícula, a més de ser premiada en el Festival Internazionale del Film di Roma, va ser despedida amb forts aplaudiments per part d’un públic infantil i adolescent, que es va sentir ben retratat i comprès.

Christian que malgrat la seva joventut es va confessar un enamorat del cinema – els seus directors preferits són Kubrick i Berlanga – ens va explicar que amb la pel·lícula intenta compartir una preocupació per com la violència que ens envolta impacta i s’interioritza dins la ment i el cor infantil. Ho aconsegueix. La pel·lícula mereix no tan sols ser vista en els circuits comercials, sinó que les sales de projecció dels centres educatius la projectin i s’obri un debat social necessari i urgent: Podem seguir tolerant que diàriament passin pels ulls dels infants tones d’escombraries i el cor dels nens i nenes s’immunitzi davant tanta misèria ?

Christian va prometre que tornaria. El curs vinent l’esperem. Mentrestant, passem un bon estiu, i aprofitem, entre d’altres coses, per reveure els bons clàssics que ens proposa el cinema Verdi.

Podeu recordar la sessió veient les fotografies que va fer Lola Rodríguez:

27 de maig - La vida y obra de Miguel Hernández

Divendres 27 de maig vam tenir l'honor de rebre al cine fòrum un professional del cinema, Paco Rodríguez, director de la pel·licula documental "La Vida y Obra de Miguel Hernández".

Va iniciar la presentació Xavi Perna, que va cedir posteriorment la paraula a Paco Rodríguez i a la seva esposa, Lourdes, que també ha participat en la producció.

Un excel·lent documental, que ens va permetre conèixer millor la figura de Miguel Hernández, des dels seus anys inicials a Orihuela, fins els seus anys finals a les presons franquistes, gràcies a la combinació d'un profund treball historiador i una bona mà cinematogràfica.

Complexa i sensible, la figura de Miguel Hernández és diseccionada amb detall. La pel·lícula ens ofereix també algunes de les seves obres. Emociona esepcialment el seu cant a l'amic mort, Ramon Sije, mort que va plorar amargament, malgrat que la vida els havia portat a un desencontre.



La sessió va ser molt agradable, com podem veure en el reportatge que va fer Lola Rodríguez. Paco i la seva esposa van compartir amb nosaltres diversos aspectes de la seva llarga carrera artística i professional. Ens va mostrar la importància que un bon cinema documental pot tenir per divulgar la història i la cultura alhora que per permetre acostar-nos a persones i llocs del nostre entorn més proper o del nostre interès.

Va ser una magnífica ocasió de combinar cinema i poesia, a més de conèixer uns excel·lents professionals i millors persones.

29 abril - La calúmnia

Divendres 29 d'abil, Nomar Salbor, el conegut expert cinematogràfic exiliat al Maresme, ens va presentar una película fantàstica: La Calúmnia.

La Calumnia és una pel·lícula de l'any 1962, produïda i dirigida per William Wyler, sota un guió d'una obra de teatre estrenada l'any 1934 - The children's hour - de Lilliam Hellman. Les actrius principals són Audrey Hepburn i Shirley Maclaine. D'altres actors són James Garner i Miriam Hopkins

El director - William Wyler - ha dirigit una llista interminable de grans pel·lícules - com Mrs Miniver, La loba, Els millors anys de la nostra vida, Ben Hur, Funny Girl, ... - algunes de les quals mereixerien ser l'objecte d'una sessió del cine forum.

Lilliam Hellman es la guionista de pel·lícules como La Loba (també de W. Wyler) i Julia. Està considerada como una heroïna del pensament lliberal nord-americà. Les seves obres tracten, entre d'altres coses, de la doble moral i la condició humana. Es va negar a declarar en el comitè d'activitats antiamericanes durant la caça de bruixes del Maccarthisme, acusada de col·laborar amb els comunistes. La seva vida és en sí mateixa una pel·lícula. Després de divorciar-se va tenir una relació molt especial durant la resta de la seva vida (va morir l'any 1984) amb l'escriptor nord-americà, Dashiel Hammet (Cosecha Roja).

El propi ponent havia avançat les següents notes sobre la pel·lícula:

" La pel·lícula ens mostra un altre cas, sobre el que jo denomino, “Les debilitats humanes”, en aquest cas, i particularment, mitjançant les aparences, substentades a la vegada en “normes no escrites”, inserides dins els costums de la societat, i en un moment, en que encara que fossin certs fets, es veien com un “atentat a la moral establerta”.

És per mi, una reflexió, sobre el fet de jutjar els comportaments, agreujat per les suposicions i els prejudicis que portem a la “nostra motxilla” ".

La pel·lícula va agradar força i va provocar un ample debat. Una direcció i un ritme magnífics, unes interpretacions, especialment les de les 2 protagonistes principals, d'un gran nivell, i una temàtica amb molts matisos no van deixar indiferent ningú.

De forma molt especial, el mal potencial i real que pot fer una calúmnia, i la visió social que en diferents moments en el temps es tenia del tema del lesbianisme, van ser alguns dels tòpics que van enriquir la sessió.

Gràcies Nomar - Ramon - per la teva proposta.

18 març - Los complejos

Divendres 18 de març, Ramon Robles ens va presentar la pel·lícula LOS COMPLEJOS, italiana, de l'any 1965.

La pel·lícula està integrada per tres històries, dirigides per Luigi Filippo D'amico, Dino Risi i Francesco Rossi i interpretades per Nino Manfredi, Alberto Sordi, Ugo Tognazzi.

La pel·lícula segueix amb la línea de “Les debilitats humanes”, i ens mostra com una debilitat com és un complex, fins i tot amb motius raonables per tenir-lo, deixa de ser-ho pel sol fet d’acceptar-lo i assumir-lo amb tota naturalitat, fins i tot, com si d’una qualitat es tractés.

Com en Ramon Robles ens va explicar, es tracta d'una pel·lícula "d'història" en la que la relació entre els personatges i les seves debilitats és presentada amb senzillesa, i, sobretot, amb finura i humor, qualitats que no abunden en el cinema actual tant sobreabundant en mitjans i tecnologia i mancat, a vegades, d'humanitat.

Vam riure molt amb les tres històries: La timidesa de Nino Manfredi, que intenta intimar amb una col·lega de la que està enamorat, la rigidesa d'Ugo Tognazzi, obsessionat amb la possibilitat que el pit de la seva dona surti en una pel·lícula, i, sobretot, el tendre personatge d"El Dentón", que compensa amb simpatia i fermesa de caràcter el seu defecte físic, ens van fer passar una magnífica estona.

Jordi i Maria Rosa ens van explicar el seu recent viatge a Sicília i ens van avançar la possibilitat que el cinefòrum es faci internacional amb una escapada a Agrigento.

18 febrer - Yo

Divendres 18 de febrer vam tenir una sessió dedicada a les illes.

Com a entrant, vam tenir una sessió de fotos de Menorca, que ens va presentar Josep María Cortina, a propòsit d'un viatge que hi ha fet recentment. Van ser magnífiques.

Gerard Tàrrega, fill d'en Francesc i la Maite, ens va presentar la pel•lícula Yo, del director Rafa Cortés, de l'any 2007 , que està ambientada a l'illa de Mallorca.

La pel·lícula es va produir per part de la productora Escándalo Films, la productora de l'Escola de Cinema ESCAC, que permet que alumnes de l'escola participin en la producció de pel·lícules.

Gerard ha acabat els estudis de l'ESCAC, on es va especialitzar en tècnica de so, i va dur aquesta tasca en la producció de la pel·lícula. Ens va explicar com es produeix el so en una pel·lícula, mitjançant divisió del mateix per capes i posterior superposició. Ens va resultar molt interessant.

La pel·lícula va ser premiada en diversos festivals i ens va presentar la història d'un home que entra en una societat en la que hi ha clarobscurs en els que ell mateix es veu atrapat.

Una vegada més, vam tenir una bona ocasió d'acostar-nos al món del cinema gràcies a la visió d'una pel·lícula i a que un jove professional va voler compartir les seves experiències amb nosaltres.

Divendres 21 gener - Rosemary's baby (La semilla del diablo)

Divendres 21 de gener, Carme Trilla ens va presentar La semilla del diablo, una pel•lícula de Roman Polanski, que va impactar avançats els anys 60.

La Carme ens va exposar algunes de les característiques de la pel·lícula: Més que una pel·lícula de terror és una pel·lícula d'intriga psicològica a la que la traducció del títol Rsemary's baby al castellà per La semilla del diablo, no li va fer cap favor.

Ens va remarcar la interpretació d'una jove i bella Mia Farrow, que en la segona part de la pel·lícula va lluir un pentinat curt molt trencador, així com ens va exposar a més dels trets essencials de la pel·lícula, una multiplicitat d'anècdotes, com per exemple per exemple les raons de l'elecció dels actors o el fet que Frank Sinatra, aleshores marit de Mia Farrow, li va sol·licitar el divorci durant el rodatge, amb gran dolor d'ella.

Reveure - molts ja l'haviem vista - la pel·lícula, va ser una gran experiència. Potser han envellit alguns aspectes formals, però el seguiment del patiment d'una dona envers les estranyes circumstàncies que envolten el seu embaràs no envelleix. L'amor de la mare pel fill i la por al desconegut són emocions sempiternes i universals, que van propiciar una viva discussió abans de passar al sopar.

10 desembre - La escopeta nacional

.
Divendres 10 de desembre va tenir lloc la darrera sessió d'aquest any 2010, que va estar dedicada al recentment desaparegut director espanyol Luis García Berlanga.

La pel•lícula que vam passar va ser La escopeta nacional, que és la que va ser més votada entre les propostes que figuraven a l'enquesta entre els membres del cine fòrum

La sessió va començar amb una introducció feta per Antonio Nuño, que ens va presentar la figura de Berlanga. Retratista de la seva època, potser amb molts localismes que fan menys comprensibles alguns detalls de les seves pel·lícules, la discussió va ser molt enriquidora, i ens va acostar a la figura d'un home important en la història del cinema espanyol, amb una multiplicitat d'obres importants que tots hem vist i recordem.

Desitjant-nos felicitat per les properes festes nadalenques, esperem que el proper any 2011 sigui tan intens cinematogràficament com ho ha estat el 2010.

Sessió homenatge a Berlanga

Amb motiu de la mort del gran director de cinema Luis García Berlanga, proposem que la propera sessió del cineforum li dediquem com a homenatge.

D'entrada, passarem una pel·lícula, que podem triar entre tots. Dieu quina pel·lícula preferiu votant a l'enquesta que hem inclòs aquí mateix al blog. Podeu votar més d'una pel·lícula a la vegada. Si la pel·lícula no és a la llista, feu un comentari a aquesta entrada del blog i la considerarem.

La sessió no tindrà un sol ponent, com és habitual, sinó que tothom que vulgui pot ser ponent. Prepareu les vostres intervencions, i expliqueu-nos el que creieu convenient dels vostres records sobre Berlanga i el seu cinema.

12 - Novembre - La muerte viaja demasiado

El nostre amic Pepe Martinell ens ha `presentat la pel·lícula "LA MUERTE VIAJA DEMASIADO" , pel·lícula Italo-Espanyola de l'any 1965, que va acompanyar d'un magnífic dossier.

Es tracta d'una pel·lícula de 3 episodis, en la que la mort és el protagonista comú.

El primer episodi, "El ciempés", potser el més ben acabat, ens va fer un retrat de com l'avarícia pot ser un acompanyant de la vida ... i la mort.

El segon episodi - La mandrilla - gira al voltant del món del circ, amb actors coneguts com José Luis López Vázquez o Emma Penella - i incorpora escenes força visuals i una dosi incorporada de comicitat. Ens va quedar el dubte del perquè del nom La mandrilla. Algú ho sap ?

El tercer episodi - La corneja- va ser valorat com el més fluix, tot i que incorpora diàlegs ben treballats.

Un "descobriment" de Pepe Martinell, que ens va fer veure que fins hi tot en els anys 60 hi havia "un altre tipus de cinema" que és interessant de conéixer.

Durant la sessió vam cel·lebrar els 60 anys d'en Jordi Castells, amb un pastís i cants blaugranes.

15 Octubre - El Sirviente

Divendres 15 d'Octubre Ramon Robles ens ha presentat El sirviente, pel•lícula de l'any 1963, dirigida per Joseph Losey.

Es tracta d'una pel•lícula extraordinària que en el seu moment va ser molt comentada. És cinema d'autor, una de les millors pel•lícules de Losey, junt amb Rey y patria. Es tracta d'un potent drama psicològic, que tracta de la relació de domini que exerceix un servent sobre el seu amo, propiciat per les debilitats sexuals d'aquest.

Encara que sembli que avui en dia, dins d'un ordre, el tema de les relacions / desviacions sexuals hagi perdut interès, convé revisar aquests temes, ja que pertanyen a la història del comportament social i repassar la història és com mirar-se al mirall, que, a vegades, ens fa quedar parats a nosaltres mateixos.

Ramon Robles va començar la presentació de la pel·lícula posant èmfasi en que l'arrel de la situació que mostrava era la debilitat humana, una manca de força i caràcter en el personatge central de la mateixa; de la mateixa manera que en la pel·lícula presentada en la sessió anterior (En un lugar solitario) una altra faceta del caràcter, en aquest cas per excés, una ira mal controlada, portava al personatge al seu fracàs com a persona.

El debat que es va produir després de la projecció va fer sortir moltes altres consideracions: El maquiavelisme del servent, que té un pla per aconseguir la dominació de l'amo; la metàfora de la lluita de classes o les pulsions sexuals incontrolades dels personatges.

La pel·lícula va mostrar que malgrat el pas del temps no ha perdut interès, i que provoca sensacions i reflexions molt riques.

17 Setembre - En un lugar solitario

Divendres 17 de setembre vam començar la temporada de cineforum amb la presentació de la pel·lícula "En un lugar solitario", dirigida per Nicholas Ray, i protagonitzada per Humphrey Bogart i Gloria Grahame, per Jordi Castells.

En Jordi ens va explicar que la idea de presentar aquesta pel•lícula li va venir de la lectura del llibre "Sospechosos" de David Tmonson, que li va recomanar en Joan González. El llibre, del qual podeu trobar una resenya més ampla en una altra entrada, construeix el seu fil narratiu a partir de personatges de pel•lícules de cine negre. La lectura del llibre li va despertar l'interès pel cine negre i la possibilitat de presentar alguna de les pel·lícules del llibre al cineforum.

Amb la finalitat de triar la pel·lícula, en va visionar 8 ,juntament amb la Maria Rosa, en Joan i la Carme. Totes van resultar ser excel·lents, raó per la qual ens en fa una petita resenya en d'altres entrades del blog.

La pel·lícula triada, En un lugar solitario, ho va ser perquè mostra com la por i les emocions interiors poden condicionar el comportament d'una persona.

Així, la relació entre un guionista amb caràcter violent - Humphrey Bogart - i la veïna enamorada d'ell que l'ajuda quan és acusat d'assassinat - Gloria Grahame - es veu fortament condicionada pel caràcter irascible d'ell i els dubtes interiors que l'entorn i la conducta d'ell sembren en ella.

En la presentació de la pel·lícula es van exposar les característiques bàsiques del cinema negre i com David Thomson veu a "Sospechosos" els personatges de la mateixa.

Un animat col·loqui i un sopar de xupar-se els dits van fer que el cineforum emprengués la nova temporada amb gran empenta.