27 de setembre - Flores rotas

Divendres 27 de setembre vam inaugurar la nova temporada del cinefòrum amb la presentació de la pel·lícula Flores rotas, de Jill Jarmusch.

Aquesta pel·lícula de l’any 2005 va obtenir el gran premi del jurat al Festival de Cannes, al que dedicarem una especial atenció durant aquesta temporada.

La pel·lícula ens mostra les peripècies d’un home solter, Don Johnston, interpretat molt peculiarment per Bill Murray, triomfador a la vida,  que tota la vida ha estat un Don Juan i que en un moment determinat rep una comunicació anònima inquietant: Una de les seves antigues amants li comunica que té un fill d’ell. Aquesta comunicació el porta a iniciar un viatge cap el passat, a la cerca de les seves antigues amants, i, potser, d’elements diferents de la seva vida que ha deixat de banda.

Distreta i suggestiva, encara que també enigmàtica, junt amb la pel·lícula ens vam endinsar en el glamour del festival de Cannes amb una magnífica selecció fotogràfica retrospectiva aportada per Joan González.

Abans de la pel·lícula, Jordi Castells ens va exposar alguns retalls de la història del Festival de Cannes, i després de la pel·lícula, amb un joc molt ingeniós preparat pels amfitrions, vam constatar que al Festval hi han participat una gran varietat d’excel·lents pel·lícules, i que, per tant, aquesta temporada tindrem molt de bo per escollir.

Disposem-nos, doncs a començar aquesta temporada en la que celebrarem els 10 anys del cinefòrum “a la manera de Cannes”.

Una temporada molt especial ... a Cannes ...

La temprada que comencem és molt especial: Aviat es compliran els 10 anys del cine fòrum, la primera sessió del qual va tenir lloc l’octubre de 2003, a casa d’en Pepe Molina, amb la projecció de la pel·lícula Ikiru. Segur que ho celebrarem com toca. 

Una de les maneres de celebrar-ho és ser especialment exigent en la selecció de les pel·lícules que presentarem, i per ser-ho, s’ha proposat centrar la selecció en pel·lícules guardonades al festival de Cannes.

El festival havia de començar el 1939, però l’esclat de la guerra mundial el va ajornar fins el 1947. A partir del 1954, el principal guardó que atorga és la “Palma d’or”, que ha recaigut en pel·lícules molt diverses, i, encara que el festival destaca pel seu glamour,  s’ha posat èmfasi en cinema d’autor o innovador.

Ben segur que tindrem molt a parlar-ne i moltes bones pel·lícules per triar, i en aquest blog en podrem fer el seguiment. Preparem-nos, doncs, a gaudir una temporada molt, molt especial.

Recital líric al MEAM

Dissabte 3 d'agost, unes quantes persones del cine fòrum vam seguir el suggeriment que ens havia fet Lola Rodríguez, i vam anar al local del MEAM (Museu Europeu d'Art Modern) a gaudir d'un recital líric, ofert per part de la soprano Jonaina Salvador, el tenor Xavier Canela i el pianista Marc Vidal. Va presentar l'acte Francisco Javier Hernando, fill de Lola Rodríguez, que també és pianista.

L'actuació va ser magnífica. L'ambientació hi acompanyava: El MEAM està ubicat en un antic palau senyorial, que encara que en el seu moment va ser dividit a causa de la creació del carrer Princesa, conserva el seu estil i esplendor. Després de passar per diverses mans, ara és la seu del MEAM, que s'esforça a oferir activitats artístiques de qualitat - recordem recentment una magnífica exposició antològica de l'escultura catalana - entre les quals destaquen recitals musicals de diverses tipologies.


La qualitat dels joves interprets, que van oferir fragments seleccionats d'obres de Franz Léhar, Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Gaetano Donizetti i Georges Bizet, en un entorn molt propici, va constituir, per a  molts que començaven les vacances, una magnífica entrada, com es pot constatar en les cares alegres de tots plegats.

Una cloenda magnífica

El passat 27 de juliol, el cine fòrum va abandonar per una vegada la seva seu habitual a Teià, i es va desplaçar a Fontpineda, on va tenir lloc una magnífica sessió de cloenda amb la projecció de la pel·lícula Cotton Club.

La pel·lícula va estar una magnífica elecció, ja que, malgrat que és de l’any 1984, no ha envellit gens, i ens va oferir un magnífic còctel de música, ritme, humor i drama. Com va comentar en Victor Apolhinarios, "és una d'aquelles pel·lícules que per higiene mental s'hauria de veure un cop l'any".

Com magnífica va ser la posada en escena “estil anys 20” que ens van oferir la Maria i en Miquel, amb els integrants del cine fòrum vestits d’època.

Per recordar-ho, tenim aquí el magnífic reportatge que va fer la nostra fotògrafa – artista Lola. Així ningú podrà negar que va ser “gàngster per un dia”.