Amb aquesta pel·lícula vam cloure el cicle de
John Huston que vam iniciar el 13 de novembre amb Vidas rebeldes, vam seguir el 17 de desembre amb La reina de África, el
22 de gener amb Cazador blanco, cazador
negro (pel·lícules ja referenciades en anteriors entrades d'aquest blog),
el 18 de febrer amb La jungla de asfalto,
meravellosa pel·lícula d'atracaments en la que va humanitzar els criminals que i
el 10 de març amb El hombre que pudo
reinar, magnífica pel·lícula del gènere d'aventura.
Poden semblar moltes pel·lícules, però hem
constatat que John Huston va ser un director molt prolífic, amb una vida i una
personalitat molt pròpies.
El documental "John Huston y los 50 años de
vidas rebeldes" ens fa un petit resum d'aquesta filmografia i de la
persona que hi ha al darrere:
Amb una vida agitada, amb cinc esposes molt
diferents entre sí ("una col·legiala, una dama, una actriu de cinema, una
ballarina i un cocodril") més
diverses unions; va dirigir desenes de pel·lícules, molt diferents entre sí,
sense cap altre nexe que la personalitat i el gust del seu director.
Va treballar amb grans actors i actrius: Va
descobrir a Marylin Monroe a La jungla de asfalto, i va rodar la seva darrera
pel·lícula, Vidas rebeldes, en la
que van participar també Clark Gable i Montgomery Cliff.
Gens convencional, va anar a la guerra cercant
l'honor i va trobar l'horror; i no va transigir amb el McCarthisme.
A El
honor de los Prizzi reprèn el gènere mafiós que tant bé va tractar El Padrino amb un estil propi. Amb un
gran repartiment: Jack Nicholson, Angelina Huston y la torbadora Kathleen
Turner, va construir una història d'amors, odis i ambicions, amb un gran ritme
sense respir des de l'instant inicial fins el final. Una gran pel·lícula per
acabar un gran cicle.
Segur que ens han quedat moltes obres mestres seves
per veure, però el cicle ens ha obert la gana i ben segur que tots plegats les trobarem
i reveurem en qualsevol dels molts mitjans en els que es poden accedir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada