Diumenge 13 de novembre - Vidas rebeldes

Diumenge 13 de novembre vam iniciar el cicle dedicat al director John Huston. Director del que s'ha dit que la seva vida és tan o més més interessant que la seva obra, el cicle presentarà algunes de les seves obres més significatives:

•       Vidas Rebeldes
•      La Reina de Africa -seguida de CAZADOR BLANCO, CORAZON NEGRO (1990 de Clint Eastwood)

•       La Jungla de Asfalto
•       La noche de la Iguana
•      El hombre que pudo reinar.
•      El honor de los Prizzis

Abans de visualitzar Vidas rebeldes, vam veure un documental que ens va resumir la vida i obra de Huston. Una vida atzarosa i una obra prolífica i variada que reflecteig una inquietud constant i un amor intens al cinema.

Vidas rebeldes ens va presentar a tres personatges inadaptats interpretats per tres grans actors - Marilyn Monroe, Clark Gable i Montgomery Clift - que també estaven passant per moments difícils en les seves vides personals, ja que tots tres viurien poc temps després de finalitzar aquesta pel·lícula. La pel·lícula ha estat un inici de cicle molt brillant ja que és un cant a la vida, encara que aquesta sembli difícil per als personatges de la història. La natura, els cavalls, els records, les flaqueses i els sentiments humans són algunes de les pinzellades que van permetre a Huston pintar una aquarel·la d'una visió de la vida que sempre deixa un camí al sentiment i a l'esperança.

18 de setembre - Deseando amar

La temporada 2016 / 2017 s'ha iniciat en el seu nou format el diumenge 18 de setembre amb la pel·lícula Deseando amar (In the mood for love) del director Wong Kar-wai.

Ha estat un començament fort i brillant ja que ens hem trobat davant d'una història d'amor que els protagonistes viuen amb sofriment ja que desitjarien no tenir un sentiment que es contraposa a les seves circumstàncies personals.

Pura poesia cinematogràfica, amb una direcció i unes interpretacions que ens han fet entendre que el bon cinema pot traspuar emoció parlant tan sols amb els gestos, les mirades, i l'acompanyament d'una música que sap estar on toca.

La sessió va servir per retrobar-nos tots, compartir cafè i pastes - en el nou format de tarda és el que toca - i decidir que el gran protagonista de la nova temporada serà John Huston. 

Dissabte 16 de juliol - Thelma y Louise

Dissabte 16 de juliol, dia de la Mare de Déu del Carme, vam fer la tradicional sessió de cloenda estiuenca de la temporada a Fontpineda, sota la magnífica acollida dels nostres amics Miquel i Maria.

La pel·lícula que vam veure va ser Thelma i Louise, americana, de l'any 1991, dirigida per Ridley Scott, i, com a Carol, amb dos grans interpretacions femenines, aquest cop Susan Sarandon i Geena Davis.

La pel·lícula triada és un "clàssic", si podem qualificar de clàssica una pel·lícula quan acompleix 25 anys. En el moment de fer la convocatòria, en Joan ens deia que veient la pel·lícula veuríem si havia envellit.

I vam constatar que, efectivament, la pel·lícula és un clàssic, perquè no tan sols no ha envellit, sinó que ens va fer reviure les emocions que molts havíem sentit, i potser oblidat, quan la vam veure en el seu moment.

El desencís davant relacions amoroses insatisfactòries i davant la monotonia de les seves vides porta a Thelma i Louise i fer un viatge a la cerca d'un aler fresc que airegi les seves vides i en permeti treure la floridura.

Ben aviat, però, sembla que aquest és un objectiu impossible, en un món ple de violència masclista en el que sembla que dues dones que viatgen soles siguin una fruita que qualsevol pot lliurement agafar.

La pel·lícula és molt més que un road movie de violència i intriga. És un cant a l'amistat, al retrobament interior i a la lluita contra les pors que tenim interioritzades. És per aquesta raó que quan s'acaben les més de 2 hores de pel·lícula - que es fan curtes - ens aixequem amb la sensació que  hem estat convidats i participants  en un viatge ple de problemes, i amb final incert, però que moltes vegades resulta obligat a causa de la duresa o de la fredor del nostre entorn.

Coincidint amb el final de temporada, es va informar del canvi de model en l'organització del cinefòrum. Les sessions ordinàries, que fins ara fèiem en divendres al vespre, tindran lloc en cap de setmana - dissabte o diumenge - i en horari de tarda. Després de quasi 12 anys de cinefòrum, aquest canvi de fórmula permetrà assajar noves modalitats de trobada i seguir veient cinema i caminar plegats.

Divendres 17 de juny - Carol

Divendres 17 de juny vam veure la pel·lícula Carol, de l'any 2015, britànica, basada en una obra de Patrícia Highsmith, dirigida per  Todd Haynes, i interpretada per Cate Blanchett i Rooney Mara.

Novament l'amor és el protagonista d'aquesta història. En aquest cas l'amor entre dues dones, en un entorn temporal i social - la societat americana de mitjans del segle passat - que encara no ha assimilat l'amor entre persones del mateix sexe.

En aquest cas, Carol, interpretada per una Cate Blanchett, i Therese, interpretada per Rooney Mara, descobreixen amb sorpresa, viuen i assaboreixen un amor que els marcarà per tota la vida, com l'experiència més significativa que mai han viscut.

Sensual, melancòlica, però, sobretot, bonica, aquesta pel·lícula i aquesta història ens han causat un gran impacte, per la qualitat de les seves interpretacions i la força d'un missatge, que encara que es proporciona pausadament, com en un gota a gota, penetra inevitablement en les venes dels espectadors: l'amor és la  sal i la font de la vida. Viure la vida és seguir els seus camins, encara que, inevitablement, també comportin dolor i dificultats.

Divendres 27 de maig - Sólo un beso

Divendres 27 de maig,  Lola Rodríguez ens va presentar Sólo un beso.

Pel·lícula britànica de l'any 2004, del director Ken Loach. El que podria haver estat una bonica història d'amor entre 2 persones de cultures diferents: un jove paquistaní de cultura musulmana  i una noia britànica catòlica,  es converteix, com tantes altres vegades,  en una història plena de dificultats. La capa de les diferències religioses i culturals se superposa a la força de l'amor i fa complicada una història que hauria de ser principalment font de plaer i emocions positives.

La pel·lícula va provocar una reflexió sobre els forts problemes que la intolerància - junt amb els interessos econòmics - provoca en el món actual, encara que no això sigui una novetat sinó una constant històrica. La seva projecció  va constituir alhora una ocasió de gaudi cinematogràfic i de denúncia social i cultural.

22 d'abril - Gravity

Divendres 22 d'abril Teresa Escalas va presentar-nos la pel·lícula Gravity.

La pel·lícula va constituir un avenç important en el rodatge d'escenes a l'espai, a les que es dota d'un realisme i versemblança grans. El rodatge va combinar tècniques variades: En ocasions es rodava només la cara dels actors i el cos era generat digitalment,  en d'altres, diversos aparells sustentaven i acompanyaven el cos dels actors en l'aire. El resultat és que veiem l'espai com si fos casa nostra.

La història es basa en l'accident provocat pel xoc amb un material de residu que flotava per l'espai, que provoca desperfectes en la nau i obliga els protagonistes, interpretats per George Clooney i Sandra Bullock, a vèncer importants problemes per intentar la supervivència.

Amb gran fotografia i equilibri entre acció i suspens, la pel·lícula ens va fer passar una bona estona, que, a més, es va complementar amb les magnífiques explicacions científiques amb les que la Teresa, veterana professora, va acompanyar el preàmbul i la cloenda de la sessió.

11 de març - Mulholland Drive

Divendres 11 de març Antonio Nuño ens va presentar Mulholland Drive, l'obra mestra de David Lynch.

En el cinefòrum pesava però, la tristesa pel recent traspàs d'en Víctor Apolhinarios, gran persona, amic magnífic i participant actiu del cinefòrum, que sempre ens enriquia amb els seus amples coneixements i amor pel cinema. La sessió va començar amb el passi d'unes fotografies de record que ens van alhora entristir però fer palesa la gran sort que ha sigut gaudir de la seva amistat.

Pel que fa a la pel·lícula, vam constatar que es tracta d'una obra mestra del cinema oníric, en la que el món dels somnis i pensaments dels protagonistes es barreja amb la realitat, permetent donar lloc a diferents lectures de la història. S'ha arribat a dir que el propi David Lynch feia lectures obertes de la seva pròpia pel·lícula, essent per tant més normal que cada espectador en fes la seva.

Tot i que en general va agradar, la pel·lícula va despertar controvèrsia: Alguns dels assistents van valorar molt positivament l'oportunitat que la pel·lícula els va donar d'endinsar-se en l'ànima i pensament dels personatges, mentre d'altres van destacar com innecessària la complexitat i falta de claredat amb què el director planteja la narració.

La consciència d'haver vist una gran pel·lícula, però,  no va poder fer esvanir el sentiment que era un dia trist. En Víctor ens ha deixat, i encara que sempre portarem el seu record dintre, el trobarem molt a faltar.

Divendres 5 de febrer - Orfeo negro

Divendres 5 de febrer, coincidint amb les celebracions de Carnestoltes, vam passar la pel·lícula Orfeo Negro, que va presentar Jordi Castells.

Orfeo negro és una pel·lícula que trasllada el mite grec clàssic d'Orfeo i Eurydice al Brasil, concretament al carnestoltes de Rio.

La pel·lícula es va basar en una obra de l'escriptor, poeta i compositor de cançons brasiler Vinicius de Moraes, que és un dels originadors de les cançons seminals de bossa nova.

Va dirigir la pel·lícula Marcel Camus, director francès especialment interessat en temàtiques relacionades amb cultures no occidentals.

Els intèrprets no eren actors professionals occidentals amb experiència sinó artistes locals: Un futbolista (Breno Mello) va interpretar Orfeo i una actriu - ballarina americana (Marpessa Down) va interpretar Euridice. "La mort" va ser  interpretada per un campió olímpic de triple salt.

La pel·lícula va suposar la descoberta i popularització en el món occidental del carnestoltes i de la música brasilera (bossa nova, samba, macumba), i llançar a la fama els implicats (director i actors).

En l'aspecte musical es va fer una selecció de cançons i peces del país, així com de les millors escoles de samba. Els cants afro brasilers que acompanyen la baixada als inferns d'Orfeo es van enregistrar en un lloc de culte de la macumba.

Va rebre la palma d'or a Cannes el 1959, i l'Oscar i Globus d'Or el 1960. A Cannes va guanyar malgrat una forta competència (Truffaut, Resnais, Buñuel, ...). Truffaut va considerar la pel·lícula com fundadora de la Nouvelle Vague (tot i que Goddard en va dir pestes). Possiblement la pel·lícula va seduir els intel·lectuals europeus per l'elecció d'artistes locals i per fer referència a un món, música i costums (carnestoltes, ...) exòtics, en un moment on l'anticolonialisme i l'autenticitat eren valors apreciats.

Anys després (el 2005) es va passar a Cannes un documental sobre Vinicius de Moraes i el que va significar la pel·lícula. A Breno Mello i d'altres participants a la pel·lícula els van convidar a l'acte.

Tres anys després (2008) Breno Mello va morir pobre al barri Tristeza de Rio el 2008 (el mateix any que Marpessa Down). Veieu l'obituari que El País va dedicar-li.

En la sessió del cinefòrum la pel·lícula va despertar divisió d'opinions. D'una banda es va reconèixer el color, alegria i exotisme que traspua, però de l'altra es va trobar que el temps li havia passat factura i que sobretot la part final no està adequadament resolta.

La sessió va continuar amb el tradicional i animat sopar, aquest cop amb ambient carnavalesc.