Divendres 25 d’octubre vam seguir amb el cicle de
pel·lícules guardonades al festival de Cannes amb la pel·lícula “Bailar en la
oscuridad”, del director danès Lars von Trier, que va guanyar la Palma d’Or l’any
2000.
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, vam tenir
un presentador virtual::
La pel·lícula va sorprendre’ns perquè va unir la més forta
duresa argumental i denúncia social amb el cinema musical. Les parts musical permeten a la protagonista fer excursions i permeten als espectadors compartir la seva
realitat paral·lela, una realitat en la que els sentiments agafen el principal
protagonisme, perquè en l’altra realitat – la “real” les coses són molt
difícils, i encara que no aixafen a la protagonista, sí que la condicionen i l’obliguen
a prendre decisions difícils.
La pel·lícula no és convencional i no va deixar a ningú indiferent.
Tots vam sortir “tocats” després d’acompanyar
la protagonista en el seu difícil camí cap a l’alliberament.
El que sí vam constatar és que, com ja vam comentar el dia de l'inici del cicle, el festival de Cannes ha premiat sovint pel·lícules que combinen qualitat i recerca de noves formes de fer cinema, i no es pot negar que Lars von Trier combina les dues coses.
El que sí vam constatar és que, com ja vam comentar el dia de l'inici del cicle, el festival de Cannes ha premiat sovint pel·lícules que combinen qualitat i recerca de noves formes de fer cinema, i no es pot negar que Lars von Trier combina les dues coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada