dimarts, 19 de febrer del 2013
15 febrer - Buscando a Eimish
Les coses es valoren més quan s’han perdut ? ...
És la “pèrdua” necessària per adonar-nos del que tenim i no valorem prou ? ...
És l’amor un sentiment caduc i fugisser ... o és quelcom actual i pel que val la pena lluitar ? ...
Lluitar per un amor que sembla escapar-se és una actitud poc “masculina” ... són més aviat les dones les que “parlen d’amors” ... ?
Aquestes i moltes altres preguntes són les que ens vam plantejar després d’haver vist “Buscando a Eimish”, la pel·lícula que Ana Rodríguez Rosell, la seva directora, ens va presentar el passat divendres dia 15 de febrer.
I és que quan Lucas parteix a la cerca d’Eimish, la seva companya, que se n’ha anat de casa sense dir ni fava, i inicia el viatge cap la seva Ítaca particular - el desitjat retrobament amb Eimish - empès per la flama interna que la pèrdua ha revifat, trobarà moltes coses pel camí, que l’ajudaran a conèixer millor la seva companya, a ell mateix, i el món que els envolta.
Potser no hi ha una resposta tancada per cap de les preguntes ... potser l’amor és tan masculí com femení ... és de tots els que el valoren i el cuiden, però, certament, “Buscando a Eimish” és una pel·lícula “femenina” perquè la seva autora no se n’amaga dels seus sentiments, sentiments de dona que valora que en la vida val la pena lluitar, estimar i donar el millor d’un mateix en tots els moments, com ella ho ha fet en aquesta pel·lícula en la que del primer al darrer instant ens fa sentir al costat dels que viuen, dels que estimen, dels que pateixen i dels que gaudeixen ... com ella mateixa.
Gràcies, Ana per una magnífica pel·lícula, i per la teva companyia en una sessió inoblidable.
dimecres, 6 de febrer del 2013
SERIES DE TV - MADMEN - HOMELAND
No siempre he sido un seguidor fiel a las series de TV, aunque debo reconocer que guardo un especial recuerdo de algunas; Los Intocables, El Fugitivo, El Santo, Bonanza, etc. Etc. Hace años que estoy alejado de la TV, salvo noticiarios y deportes.
Un amigo, aficionado al cine como yo, me dijo “el buen cine está ahora en la series de TV” y me habló de Madmen , me guardé el comentario y me dije que tenía que ver algún capítulo para ver que tal. Hecho. Tenía razón.
MADMEN
Es la historia de Donald Draper, publicista, que inicia su actividad a finales de los años 50, y ya veremos hasta donde nos lleva, pues aun no se ha acabado. Lleva emitiéndose cinco temporadas y en primavera, según creo, comenzará la emisión de la sexta.
El hilo conductor de la serie es la vida de Donald Draper y todo lo que la envuelve; su trabajo como tronco central del relato, su vida privada, la época en que vive. Y, como la vida de los individuos, vista en su conjunto, es una catarata de acontecimientos, si se cuentan bien, puede ser genial. Y es lo que le pasa a la serie. Los personajes principales son todos representativos de algo, es decir, que además de su papel en cada capítulo, simbolizan hechos o situaciones de la época . El escenario natural del relato es la oficina de la agencia Sterling & Cooper. Un mundo; allí están todos, desde el gran jefe hasta el ascensorista. Y es el nexo en donde se inician y acaban las historias que pasan. Todos tienen motivos aparentes para ser felices, pero no lo son. Los escenarios son naturales; la mayor parte de la ciudad de Nueva York. Los diálogos son geniales. Ahí es en donde notamos que han contado con los mejores guionistas y cineastas del momento. Los buenos diálogos son muy difíciles y solo están al alcance de unos pocos.
Merece mención especial la fidelidad histórica. Es asombrosa. Allí vemos la liberación de la mujer y su conquista de espacios en un mundo laboral dominado por los hombres, el lento avance en los derechos civiles para los negros en América, etc. De un minimalismo exquisito; vestuario, peinados, modas, costumbres; beber y fumar en el trabajo; hombres machistas, mujeres con curvas.
Tanto me atrajo que hemos visto las cinco temporadas casi seguidas, de un tirón y estamos impacientes por el inicio de la sexta.
HOMELAND.
Esta serie, de momento no es tan larga como la otra, solo lleva dos temporadas. La empezamos a ver como resultado del buen sabor de boca que nos dejó la anterior y porque nos llamó la atención que este año había desbancado en los premios Emmys a Madmen. Así que pensamos que, si un jurado consideraba a esta mejor, había que verla, pues tendría que ser muy buena. Y lo es.
La serie esta copiada de una que hicieron en la TV de Israel y, en consecuencia, aprovechando los mismos argumentos, han trasladado su ubicación a la América post once de septiembre con su obsesión antiterrorista.
El hilo conductor son dos personajes centrales; un soldado americano que estuvo secuestrado ocho años en Irak y es liberado y una agente de la Cía dedicada a la lucha antiterrorista de cariz islamista.
El soldado es sospechoso de converso al islam y de haberse convertido en terrorista al servicio de Abu Nassir, alter ego, de Bin Laden.
Asi que ya tenemos a la pareja que nos mantendrá en vilo toda la serie. Ella, Carrie, la agente de la CIA, el Brody el sargento rescatado de Irak.
Tanto la primera como la segunda temporada tienen como centro las sospechas sobre el sargento Brody y el seguimiento obsesivo del caso por la agente Carrie. Es aquí en donde hay que detenerse porque, si bien, el planteamiento pudiera ser como un film del oeste, buenos contra malos, lo cierto es que ambos tienen sus razones, y es en la construcción de los personajes en donde, en mi opinión, reside gran parte del atractivo de la serie.
Ella, Carrie, es una mujer dual, obsesionada con su trabajo y con una intuición fuera de lo común, capaz de cualquier cosa para conseguir su objetivo, a la vez que una persona solitaria, que lucha contra el mundo sin que la entiendan demasiado. Es un personaje de los que abundan en el cine de Nicholas Ray.
Ella, Carrie, es una mujer dual, obsesionada con su trabajo y con una intuición fuera de lo común, capaz de cualquier cosa para conseguir su objetivo, a la vez que una persona solitaria, que lucha contra el mundo sin que la entiendan demasiado. Es un personaje de los que abundan en el cine de Nicholas Ray.
El, Brody, es también un personaje muy difícil. Porque es un hombre al que han tenido en cautiverio ocho años, en los que han puesto a prueba toda su resistencia física y mental que regresa a su casa, que ya no lo es. Aunque es bien recibido, la realidad que encuentra es que su familia ha vivido ocho años sin él y se extrañan mutuamente.
Son dos personajes que viven en el abismo, que unas veces les separa y otras les unirá, pero abismo al fin y al cabo.
También es muy destacable la moderna tecnología sobre seguimiento y espionaje que exhibe la película, así como muestra el complejo entramado político que siempre hay detrás de todas las cosas.
diumenge, 13 de gener del 2013
11 gener - El jutge
Divendres 11 de gener vam tenir la projecció de la pel•lícula “El jutge”, del director suec Gert Fredholm, del qual ja vam veure recentment la pel·lícula “Ticket to romance”.
La pel•lícula ens va presentar, en la persona del jutge Jens Christian, una situació en la qual el jutge s’enfronta a una situació complexa: la concessió d’asil polític a un refugiat, al que en el seu país li espera una pena de mort segura. Una situació en la que, a més, la informació que disposa es provarà errònia.
Jens s’enfronta, a més, a circumstàncies personals punyents: el retrobament amb un fill que li reclama la relació paternal que mai li ha donat, la relació clandestina que manté amb una companya de tribunal i l'atenció que presten a la situació el món polític i els mitjans periodístics, amb les pressions que se'n deriven.
La contemplació en la pel·lícula de les vicissituds d’aquest home, ens va obrir la porta a la visió de la vida i professió dels jutges reals, gràcies a les magnífiques explicacions dels jutges membres del cine fòrum.
El jutge és una persona – un professional – com un altre, que s’enfronta contínuament a la presa de decisions. Per fer-ho ha de dirigir la seva mirada a la llei, ja que la seva funció és l’aplicació de la llei; però en aquesta delicada tasca s’enfronta a les variades interpretacions que aquesta permet, i al fet que la informació que disposa sobre els fets que es jutgen és forces vegades complexa i incompleta.
Una magnífica sessió, tant per la pel·lícula com per l’ocasió que ens ha brindat per acostar-nos a una activitat humana força antiga i delicada.
diumenge, 2 de desembre del 2012
30 novembre - La nit que va morir Elvis
Divendres 30 de novembre vam tenir, una altra vegada, l'oportunitat de prendre contacte amb un professional del cinema, el productor de la pel·lícula "La nit que va morir l'Elvis", Toni Espinosa, i, una vegada més, vam constatar que darrera una pel·lícula, a més d'un guió i una realització, hi ha una idea i unes vivències d'unes persones - uns artitstes - que utilitzen el cinema com la via d'expressió de sentiments i vivències íntimes.
Així, Toni Espinosa, fill d'Esparreguera, ens va explicar que la seva intenció era recordar la primera pel·lícula en català rodada en temps de la dictadura, El Judes, rodada per Ignacio F. Iquino, el 1952 a Esparreguera, que va suposar, en el seu moment, un fet molt emotiu per als veíns d'Esparreguera.
Utilitzant una història d'intriga mística, i un llenguatge narratiu molt particular, la pel·lícula ens transporta a un món molt peculiar, el de la Passió d'Esparreguera. La pel·lícula, que compta amb una barreja d'actors professionals i actors de "La Passió" va desgranant la seva peculiar intriga, i ens acosta a una Esparreguera plena de misteri i abocada en la seva "Passió", però que, alhora, en la pel·lícula està envoltada de les passions d'algunes persones per una visió molt peculiar del món, de la religió i de la vida.
Va ser, certament, una de les sessions més peculiars de la història del cinefòrum, en la que vam constatar que l'amor i la passió de Toni Espinosa pel cinema i per la seva vila, Esparreguera, són forts i sincers.
dissabte, 20 d’octubre del 2012
19 Octubre - Ticket to romance
La sessió de divendres 19 d'octubre, presentada per Ramon Roblas, amb la pel·lícula Ticket to romance, del director suec Gert Fredholm, ens va endinsar en el món dels sentiments i de l'amor, de les expectatives i conflictes que aquests suposen a la persona, i dels canvis en l'estructura de la família que l'apertura de les mentalitats socials està produint.
Home i dona - o dona i espermatozou - són necessaris per produir un fill; però no per cuidar-lo i per constituir una família. Aquest fet bàsic provoca moltes possibilitats que la pel·lícula provoca en el marc d'un petit poble nòrdic i d'una escola d'adults. Amor, instint maternal, sexe, amistat, gelosia, soledat, tristesa, són alguns dels ingredients del còctel de sentiments que la pel·lícula ens ofereix, per abocar-nos a reflexions sobre els models de família, que, sense necessitat de tornar a Esparta, ara té una diversitat que hagués estat impensable no fa pas massa temps.
Tendra, sorprenent i controversial a la vegada, la pel·lícula va donar peu a un debat ric i sucós, encetat i animat pel moderador, Ramon Roblas, que va seguir, com sempre, a la taula, amb un sopar variat i exquisit.
diumenge, 16 de setembre del 2012
Programació temporada 2012 / 2013
En la sessió del Cineforum del passat divendres 14 , després de veure la pel·lícula programada i del sopar, es va discutir i es va parlar de la programació de les sessions del club per a la present temporada. Amb alguna variació, es va acceptar seguir les línies mestres plantejades en la proposta presentada per Joan González, és a dir, mantenir les temàtiques de Crisi Econòmica, Família Actual, Justícia i Política i, finalment, altres Cinemes i altres Cultures.
També es va aprovar la quota de convidats especials, ja que es reconeix la seva valuosa aportació a la dinamització del Cineforum, per la qual raó cal seguir convidant a personalitats del món del cinema o pròximes.
La programació establerta és la següent:
1ª) 14 setembre. Ja ha tingut lloc, divendres passat, amb la projecció de "Dinero caido del cielo".
2ª) 19 d'octubre de 2012. Pel·lícula "Ticket to Romance", de l'any 2009, del director Gert Fredholm. Danesa. Presentador: Ramón Roblas.
3ª) 30 de Novembre. Convidat.
4ª) 11 de Gener de 2013. Pel·lícula: Dommeren (El Jutge), de l'any 2005, del director Gert Fredholm. Danesa. Presentador: Per determinar
5ª) 15 de febrer 2013. Convidat
6ª) 15 de març 2013. Pel·lícula: La Batalla d'Alger, de l'any 1965, del director Gillo Pontecorvo. Presentador: Josep María Cortina.
7ª) 19 d'abril 2013. Pel·lícula: Mother, del director Bong Joon-ho. Any 2010. Corea del Sud. Presentador: Jesús González.
8ª) 17 de Maig de 2013. Convidat
9ª) 14 de Juny de 2013. Pel·lícula : A les teves mans (In your hands). Director: Annette K. Olesen. Any 2005. Danesa. Presenta: Judith Vives.
Com veiem, una programació força interessant i suggestiva, que ja anirem degustant i comentant.
També es va aprovar la quota de convidats especials, ja que es reconeix la seva valuosa aportació a la dinamització del Cineforum, per la qual raó cal seguir convidant a personalitats del món del cinema o pròximes.
La programació establerta és la següent:
1ª) 14 setembre. Ja ha tingut lloc, divendres passat, amb la projecció de "Dinero caido del cielo".
2ª) 19 d'octubre de 2012. Pel·lícula "Ticket to Romance", de l'any 2009, del director Gert Fredholm. Danesa. Presentador: Ramón Roblas.
3ª) 30 de Novembre. Convidat.
4ª) 11 de Gener de 2013. Pel·lícula: Dommeren (El Jutge), de l'any 2005, del director Gert Fredholm. Danesa. Presentador: Per determinar
5ª) 15 de febrer 2013. Convidat
6ª) 15 de març 2013. Pel·lícula: La Batalla d'Alger, de l'any 1965, del director Gillo Pontecorvo. Presentador: Josep María Cortina.
7ª) 19 d'abril 2013. Pel·lícula: Mother, del director Bong Joon-ho. Any 2010. Corea del Sud. Presentador: Jesús González.
8ª) 17 de Maig de 2013. Convidat
9ª) 14 de Juny de 2013. Pel·lícula : A les teves mans (In your hands). Director: Annette K. Olesen. Any 2005. Danesa. Presenta: Judith Vives.
Com veiem, una programació força interessant i suggestiva, que ja anirem degustant i comentant.
dissabte, 15 de setembre del 2012
Cicle sobre la crisi a la Filmoteca de Catalunya
La filmoteca de Catalunya està oferint un interessant cicle sobre la crisi econòmica que dura fins el 24 d'octubre.
Podem consultar el programa a Filmoteca de Catalunya - Cinema en temps de crisi
dijous, 13 de setembre del 2012
Divendres 14 de setembre - Dinero caido del cielo
Divendres 14 de setembre hem començat la nova temporada del cine fòrum amb la pel·lícula Dinero caido del cielo (Pennies from Heaven), musical de l'any 1981, dirigida per Herbert Ross, que s'inscriu en l'apartat CRISI.
La pel·lícula ens presenta un món en el que predominen les dificultats i la sordidesa. A més, les dificultats en les relacions sexuals amb la seva parella fan les coses encara més difícils per al protagonista, un venedor de pel·lícules musicals.
Sexe, música i imaginació és la recepta amb la que els personatges escapen de la vida real i construeixen un món paral·lel millor. Les escenes musicals es constitueixen en un contrapunt a la realitat i sembla que tinguem dos pel·lícules en una.
La pel·lícula s'emmarca dins l'apartat Crisi. La crisi econòmica hi és present, però on la pel·lícula posa èmfasi és en la crisi personal d'uns personatges que busquen trobar espurnes d'alegria on sigui, molts cops distorsionant la realitat.
Un musical diferent, que també es projecta al cicle que sobre la crisi ofereix la Filmoteca de Catalunya, que es presenta en una altra entrada d'aquest blog.
En la sessió vam confirmar el calendari i contingut d'aquesta temporada, del que ja informarem.
Pepe Molina ens va informar que el 3 de novembre farà el monòleg "Detràs del muro" al poble de la seva família, Archena, Múrcia, i va convidar els integrants del cine fòrum a anar-hi, aprofitant que és un pont.
Nova temporada 2012 / 2013
La nova temporada del cine fòrum comença amb una proposta que ha enviat Juan González, després d'haver-la desenvolupat amb alguns integrants del cine fòrum, de planificar la temporada de la següent forma:
a) Reservar tan sols de 2 a 3 sessions per a convidats.
b) Estructurar les sessions en base a quatre grans temátiques, triades per la seva actualitat. Per a cada temàtica se seggereixen algunes pel·lícules:
1) CRISI :
Films: MARGIN CALL
LAS UVAS DE LA IRA
INSIDE JOB
FISK TANK
EL BANCO (The Bank)
EL TRUCO DEL MANCO
EL METODO GRONHOLD
LA PESCA DEL SALMON EN YEMEN
2) LA FAMÍLIA ACTUAL I ELS SEUS NOUS MODELS
Films: ARRUGAS
TICKET TO ROMANCE
LA BICICLETA
EL NIÑO
EN TUS MANOS
ONE TO ONE
LA SUERTE DE EMMA
LE PERE DE MES ENFANTS
DEJAD DE QUERERME
AZULOSCUROCASINEGRO
APLAUSO
3) JUSTÍCIA I POLÍTICA:
Films: EL JUEZ
LA HERENCIA
LA DUDA
4) D'ALTRES CINEMES, D'ALTRES CULTURES
Films: SAMIR Y NAIR, UNA SEPARACION
A PROPOSITO DE ELY
LA MIEL
Són 25 pel·lícules per 7 sessions (3 son per convidats), així que n'hi ha per triar. Amb les opinions de tots plegats, tindrem una bona temporada.
Fins el 14 de setembre, en que hi haurà la primera sessió.
a) Reservar tan sols de 2 a 3 sessions per a convidats.
b) Estructurar les sessions en base a quatre grans temátiques, triades per la seva actualitat. Per a cada temàtica se seggereixen algunes pel·lícules:
1) CRISI :
Films: MARGIN CALL
LAS UVAS DE LA IRA
INSIDE JOB
FISK TANK
EL BANCO (The Bank)
EL TRUCO DEL MANCO
EL METODO GRONHOLD
LA PESCA DEL SALMON EN YEMEN
2) LA FAMÍLIA ACTUAL I ELS SEUS NOUS MODELS
Films: ARRUGAS
TICKET TO ROMANCE
LA BICICLETA
EL NIÑO
EN TUS MANOS
ONE TO ONE
LA SUERTE DE EMMA
LE PERE DE MES ENFANTS
DEJAD DE QUERERME
AZULOSCUROCASINEGRO
APLAUSO
3) JUSTÍCIA I POLÍTICA:
Films: EL JUEZ
LA HERENCIA
LA DUDA
4) D'ALTRES CINEMES, D'ALTRES CULTURES
Films: SAMIR Y NAIR, UNA SEPARACION
A PROPOSITO DE ELY
LA MIEL
Són 25 pel·lícules per 7 sessions (3 son per convidats), així que n'hi ha per triar. Amb les opinions de tots plegats, tindrem una bona temporada.
Fins el 14 de setembre, en que hi haurà la primera sessió.
dissabte, 23 de juny del 2012
2 pel·lícules sobre la infància i l'adolescència
Recentment he vist dos pel·lícules que fan referència al món de la infància i l’adolescència.
La primera – Moonrise Kingdom – l’he vist al cine Verdi. Estrenada aquest any 2012, ens acosta al món infantil, a l’aparició del primer amor, i a com aquest es pot constituir en un motor per intentar escapar a un altre món físic i emocional. Rodada amb un to surrealista, es veu de forma agradable, i, potser, ens recorda que seria bo que tots plegats de tant en tant sabéssim comportar-nos com a nens. Alhora, ens fa un passeig retrospectiu, una mica esquematitzat, per un món – l’Amèrica de 1965, els scouts, les famílies rurals – que ha canviat molt malgrat que no siguem tant lluny en el temps.
La segona – Cuenta conmigo – l’he vista per televisió. Més antiga, és de l’any 1986, no ha envellit i s’ha convertit en un clàssic perquè els temes que toca: l’adolescència, l’amistat, les bones estones i la força que aquesta proporciona per vèncer els mals moments i madurar; són temes universals que, ben tractats, fan de bon veure i gaudir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










