Adéu a la universitat – El intelectual melancólico

En el llibre “Adéu a la universitat”, Jordi Llovet, catedràtic
de "Teoria de la Lite- ratura i Literatura Comparada” a la Universitat de Barcelona, exposa les seves vivències de més de 40 anys a la universitat primer com estudiant i després com professor, fins la seva recent jubilació.

Ho fa amb la decepció de qui creu que la universitat actual no està a l’alçada de la seva responsabilitat com a instrument de formació dels joves, ja que s’ha abocat a ensenyaments i sabers molt especialitzats, perdent la visió humanística global necessària per a tota formació humana.

El llibre és molt interessant, ple de vivències i de dades, que justifiquen la visió d’aquest intel·lectual, que, a més de professor ha estat, i continua essent un brillant conferenciant i columnista (la seva col·laboració setmanal els dijous a El País és per a molts, entre els que em compto, font d’enriquiment i gaudi continuat).

La seva visió, però, no ha estat compartida per Jordi Gracia, catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona, que a “El intelectual melancólico. Un panfleto.” ens dóna una visió diferent en la que una multiplicitat de sabers i aportacions són, contràriament, senyal de vida i riquesa. Jordi Gracia considera que, en assolir una certa edat, certs intel·lectuals corren el risc de caure sota el pes de la malenconia i deixar-se portar pel pessimisme.

Possiblement les dues visions tenen raó: En una institució com la universitat hi ha forces coses a millorar, però no podem perdre de vista la feina de molta gent que ha fet i està fent avançar la cultura de forma continuada. Per veureu-ho, entrem a qualsevol llibreria i constatem la quantitat de publicacions de qualitat que podem triar.

Crec que llegir els 2 llibres i veure les raons de l’un i de l’altre és força enriquidor, i permet decantar-se més per una visió o l'altra.

Aprofito per recomanar als que vulguin posar-se al dia de literatura espanyola l’excel·lent “Derrota i restitución de la modernidad”, de Jordi Gracia i Domingo Ródenas (setè volum d’una Historia de la literatura espanyola) que ens dóna una visió molt completa del panorama literari a Espanya entre 1939 i el 2010.

The artist - El artista

Una pel·lícula “com les d’abans”. No tan sols perquè és en blanc i negre, és muda i utilitza el llenguatge cinematogràfic dels primers temps del cinema, sinó perquè mostra clarament les emocions dels personatges i te les fa teves des del primer moment.

L’alegria de saber-se triomfador, la por al canvi quan en el nou escenari les coses no són tan fàcils, l’amor, i moltes altres emocions i facetes que uns personatges molt ben interpretats et fan sentir ... sense que sentis la seva veu ... fent-te sentir quan has acabat de veure la pel·lícula, que has vist una gran pel·lícula.

No m’estranya que hagi guanyat forces premis (Millor actor al festival de Cannes, Premi del públic a Sant Sebastià, ...) i que sembla que compti en la carrera pels Òscars.

Bones festes per al cine fòrum

El moment en què celebrem les festes de Nadal i ens disposem a entrar al nou any, és una bona ocasió per recordar com ha estat l’any 2011 per al cine fòrum:

El començament va ser fort: Carme Trilla ens va presentar “La semilla del diablo”, i ens va posar la pell de gallina ...

Per compensar-ho, el febrer vam fer un viatge a les illes: Les magnífiques fotos de Josep Maria Cortina a Menorca i la història d’un treballador alemany en un poble de Menorca a “Yo” – presentada per Gerard Tàrrega, fill d’en Francesc i la Maite -  ens van permetre relaxar-nos una mica.

Ramon Roblas ens va fer seguir reflexionant sobre les debilitats humanes: “Los complejos” ens va fer riure, “La calumnia” ens va fer pensar  i “El guerrero pacífico” ens va mostrar com la filosofia del Tao pot il·luminar-nos en el camí de la vida.

Aquest any hem tingut també la sort de comptar amb la participació de diversos professionals del cinema que ens han mostrat com és el món del cinema per dins : Paco Rodríguez ens va aproximar a "La Vida y Obra de Miguel Hernández”, Christian Molina ens va presentar la polèmica  “De mayor quiero ser soldado”,  Rodolfo Montero de Palacio ens va aproximar a la societat rural de Tudancos i Jorge Grau, en una  sessió final esplendorosa, ens va permetre compartir, a més de la seva visió de l’amor a “Una historia de amor”, tota una vida d’amor i gust pel cinema.

I a tot això afegiu-hi l’esplèndid monòleg amb que ens va obsequiar Pepe Molina.

Però el més important és que el cine-cena fòrum, amb el seu magnífic ambient, l’exquisit  menjar de “las cenas” i el càlid acolliment que sempre ens preparen la Carme i en Joan, ha estat i seguirà essent, junt amb el Barça de Guardiola, un excel·lent antídot per les migranyes de la crisi i una superba ocasió d’enriquiment i punt de trobada i amistat.

 Bones festes i un millor any 2012 per al Cine Fòrum Teià

2 desembre ´Una historia de amor

Divendres 2 de desembre va tenir lloc la presentació de la pel•lícula “Una historia de amor”, per part del seu director Jorge Grau.

Va iniciar la presentació Xavier Perna, que ens va presentar a Jorge, ens va esmentar alguna de les seves pel·lícules i ens va fer constatar que Jorge Grau és una part important de la història del nostre cinema.

Tot seguit vam visionar una entrevista enregistrada en el propi DVD de la pel•lícula, en la que Jorge explica alguns aspectes de la pel·lícula, que després ell mateix va comentar i ampliar.

En Jorge ens va remarcar que la pel·lícula comença amb una dedicatòria al seu pare, que va saber portar bé “la pesada càrrega de l’amor”, expressió que en el seu moment va despertar força polèmica.

L’amor és efectivament el gran protagonista de la pel·lícula, que, precisament per això, no perd actualitat.

El sentiment de l’amor és un dels motors de la vida humana, i, com a tal, és etern.

Els personatges concrets de la pel•lícula el poden viure i sentir en unes circumstàncies i formes determinades, però els seus conflictes són universals.

Vam conèixer anècdotes d’un rodatge en el que la implicació i compromís dels participants van ser claus per superar els problemes - com la por de Teresa Gimpera, que va vèncer desfullant carxofes - i asssolir l’èxit final.

Vam saber que molts dels personatges de la pel·lícula, com els dos editors o la monja, són reflex de personatges reals que l’ull de Jorge – que és va definir com contador d’històries – va captar.

Jorge va recordar la seva admiració per alguns directors mítics, especialment Renoir i Rossellini, i la seva amistat amb Fellini, que va durar tota la vida, i sobre qual va escriure un llibre, que tot i estar esgotat, potser es pot trobar amb una cerca insistent i afortunada a Internet.

En un col·loqui farcit d’anècdotes, com la durada de l’escena “històrica” de la Cantudo a La Trastienda (1 segon i mig !) o l'especial personalitat de Sara Montiel, Jorge ens va fer notar que els motors de la seva vida han estat la il·lusió, el treball i l’amistat.

Amistat com la que ha seguit mantenint amb molts personatges que han col·laborat amb ell - va esmentar especialment Núria Espert - i com la que ha deixat entre els integrants del cine fòrum, que esperem que algun dia torni a compartir amb nosaltres la pantalla i la taula.

Caro diario (Nanni Moretti)

Pel·lícula de Nanni Moretti, el director d’Habemus Papam (que encara està en cartellera). L’he rescatada de la videoteca perquè “Habemus Papam” em va agradar, i aquesta pel·lícula és una de les més referenciades i lloades en el curriculum del seu director.

Rodada fa uns quants anys (1993) consta de tres episodis en els que Moretti ens convida a veure la vida amb els seus ulls.

En el primer episodi ens convida a donar un passeig en vespa per la Roma més quotidiana i menys turística, el mes d’agost. En el segon episodi, ens convida a visitar diverses illes, cadascuna de els quals té la seva personalitat i “mitologia”. En el tercer episodi, ens convida a compartir amb ell les seves vivències en una successió de visites a metges cap dels quals sembla poder trobar solució a la seva dolència.

M’ha agradat. En el primer episodi, m’ha agradat passejar per una Roma menys espectacular però amb la seva pròpia i particular història. En el segon episodi, m’he divertit amb les “mitologies” que pot tenir amagada la vida quotidiana. En el tercer, he reflexionat sobre lo complicats que som, i l'important que és saber mantenir o posar humanitat en totes les situacions.

He tornat a constatar un estil crític, alegre i desenfadat,i una manera molt personal de fer cinema. Quan tingui ocasió rescataré alguna altra pel·lícula seva de la videoteca.

Divendres 2 desembre - Una història de amor (Jorge Grau)

El propi director de la pel·lícula, Jorge Grau, ha seleccionat aquesta pel·lícula per a la propera edició del cine fòrum, i en farà la presentació, gràcies a les gestions fetes per Xavier Perna.


La pel·lícula és un drama romàntic, gènere del que potser no hem passat massa pel·lícules al cine fòrum, i va ser rodada durant el franquisme (1967), la qual cosa li dóna un interès afegit ja que, es tractava d'un temps en el que no era fàcil fer un cinema personal, valent i independent.

Tant la visió de la pel·lícula com conèixer i aprendre coses d’en Jorge Grau, un home que en el món del cinema ho ha fet i ho ha vist tot, fan de la propera sessió una oportunitat magnífica de gaudi i enriquiment.

Si no podeu esperar fins divendres per conèixer millor en Jorge Grau, en aquest mateix blog trobareu entrades que apunten a entrevistes en les que ell ens explica moltes coses ... llegiu-les i fareu boca  per divendres.

Fins divendres.

Steve Jobs - La biografia

La biografia de Steve Jobs, recentment mort de càncer, escrita per Walter Isaacson, és apassionant de llegir. La biografia va ser escrita a petició i amb la col·laboració del propi Steve, que va voler deixar-nos a tots, i especialment als seus fills, un coneixement profund de la seva personalitat.

D’una banda, ens trobem amb circumstàncies poc convencionals ja des dels seus inicis: Steve va ser objecte d’adopció malgrat ser els seus pares biològics persones de fortuna, fet que, ben segur, va marcar la seva personalitat.

Personalitat forta i amb moltes facetes. Genial, creatiu i intuïtiu, dotat d’un caràcter emprenedor i agressiu, que li va permetre assolir grans fites en el món de la informàtica. Creador de l’empresa Apple i de productes com el Macintosh, l’IPod o l’IPad, va patir també fracassos que el van portar a ser acomiadat de l’empresa que va crear, a la que va tornar anys després per la porta gran.

Tampoc la seva vida personal i familiar van ser fàcils. El seu caràcter desassossegat li va fer costós trobar moments de pau i felicitat personal.

Situat en un lloc i temps en el que la indústria informàtica va créixer de forma vertiginosa, ell va ser-ne un dels actors importants, però la lectura de la seva vida transcendeix la d’un tècnic o un empresari: Es tracta d’una història apassionant d’un geni, líder i innovador; i d’un moment irrepetible en la història de la tecnologia i la creativitat personal i empresarial.

Recomano fortament la seva lectura.

Anonymous

Pel·lícula que recrea el temps de Shakespeare i fa la hipòtesi que les obres atribuïdes a Shakespeare no són en realitat la seva obra, sinó la d’una altra persona.

Amb una molt bona recreació de l’època, amb bones interpretacions, la pel·lícula resulta interessant, tot i que en ocasions una mica embolicada.

Abans o després de veure la pel·lícula, resulta interessant de veure els arguments que hi ha a favor i en contra de l’autoria per part de Shakespeare de les seves obres: Veieu per exemple Enllaç a la qüestió de l’autoria de les obres de Shakespeare.

Com també és interessant veure la polèmica que la pel·lícula ha despertat entre els anglesos, com podem veure en un article de The Guardian.

Finalment, com la pel·lícula gira també al voltant de la figura de la reina Elisabet I, és interessant contrastar la seva biografia canònica amb la figura que ens presenta la pel·lícula. Notem que aquest darrer enllaç conté referències a diferents pel·lícules sobre Elisabet I i la seva època, per si ens han quedat ganes de passejar-nos per l’Anglaterra d’aquells temps.

Jorge Grau (II) - El espontáneo

El fet que en la propera sessió de cine fòrum tindrem la visita de Jorge Grau, m’ha animat a visionar una de les seves pel·lícules “El Espontáneo” (1964).
Sí: Aviat farà 50 anys : Una eternitat !. ...

Inicialment sembla que retrocedeixes força en el temps. Un noi jove -16 / 17 anys – que treballa de grum en un hotel .... ara els joves no comencen a treballar tan aviat ... (però una mica més endavant inicien un peregrinatge sense fi pidolant feines que no troben) ...

Una Espanya “canyí” on els toros creen furor ... (voleu dir que som tan diferents .... ?) ...

Pobres que dormen a terra (potser les entrades dels bancs i caixers on ara dormen són més arrecerades, però encara n’hi ha ...) ...

Afortunadament, algunes coses han canviat per a millor, però en d’altres encara ens hi podem veure retratats.

No és aquesta pel·lícula la que veurem en la propera sessió – si podeu accedir al DVD, feu-ho, passareu una bona estona – però m’ha deixat una pregunta per fer-li a en Jorge i a tots nosaltres : Creieu que realment hem canviat tant en aquests anys ?

Jorge Grau (I)

La propera sessió de cine fòrum tindrem la sort de tenir entre nosaltres un home amb molts anys de cinema al darrera: Jorge Grau, que ve de la ma de Xavi Perna, el nostre gran enllaç amb el món del cinema.

Un home que, com el grum de la seva pel·lícula “El espontáneo”, va començar fent de tot, però que de cada tecla que va tocar en va aprendre alguna cosa.

La seva voluntat de compartir, d’explicar històries, ha fet que tingui al darrera forces pel·lícules, i moltes vivències, que ben segur compartirà amb nosaltres el dia de la sessió.

Com avançada, incloem alguns enllaços d’entrevistes seves a Internet, que ens permetran conèixer una mica la seva personalitat.

Entrevista a Judex Fanzine amb Luis Rueda (Primera part, segona part)

Entrevista amb Jesús Brotons a Vice Beta

A Internet està farcit de referències seves, que ens permeten conèixer-lo millor. Però el millor és que ben aviat el tindrem entre nosaltres.