Divendres 21 gener - Rosemary's baby (La semilla del diablo)

Divendres 21 de gener, Carme Trilla ens va presentar La semilla del diablo, una pel•lícula de Roman Polanski, que va impactar avançats els anys 60.

La Carme ens va exposar algunes de les característiques de la pel·lícula: Més que una pel·lícula de terror és una pel·lícula d'intriga psicològica a la que la traducció del títol Rsemary's baby al castellà per La semilla del diablo, no li va fer cap favor.

Ens va remarcar la interpretació d'una jove i bella Mia Farrow, que en la segona part de la pel·lícula va lluir un pentinat curt molt trencador, així com ens va exposar a més dels trets essencials de la pel·lícula, una multiplicitat d'anècdotes, com per exemple per exemple les raons de l'elecció dels actors o el fet que Frank Sinatra, aleshores marit de Mia Farrow, li va sol·licitar el divorci durant el rodatge, amb gran dolor d'ella.

Reveure - molts ja l'haviem vista - la pel·lícula, va ser una gran experiència. Potser han envellit alguns aspectes formals, però el seguiment del patiment d'una dona envers les estranyes circumstàncies que envolten el seu embaràs no envelleix. L'amor de la mare pel fill i la por al desconegut són emocions sempiternes i universals, que van propiciar una viva discussió abans de passar al sopar.

L'amor secret del rei en Jaume

Novel·la històrica que gira al voltant de la figura d'Aurembiaix d'Urgell, i la seva relació amb el rei Jaume I. Deliciosa història que ens transporta al segle XIII, en plena esplendor de Catalunya, i que ens permet veure com era la vida a les corts dels diferents regnes i comtats , amb molta dosi de tendresa i poesia. Disfrutareu ... i constatareu que conjuntament amb el comtat de Barcelona (integrat a la Corona d'Aragó) existia un comtat d'Urgell, que va sobreviure fins que Jaume II el dissortat va veure com no tan sols era descartat com a rei de la Corona d'Aragó sinó també com el comtat d'Urgell era integrat a la Corona, que passaria a ser regida per la dinastia castellana dels Trastamara.

Si us agrada la història, o simplement voleu gaudir amb una bona història ... no us la perdeu.

10 desembre - La escopeta nacional

.
Divendres 10 de desembre va tenir lloc la darrera sessió d'aquest any 2010, que va estar dedicada al recentment desaparegut director espanyol Luis García Berlanga.

La pel•lícula que vam passar va ser La escopeta nacional, que és la que va ser més votada entre les propostes que figuraven a l'enquesta entre els membres del cine fòrum

La sessió va començar amb una introducció feta per Antonio Nuño, que ens va presentar la figura de Berlanga. Retratista de la seva època, potser amb molts localismes que fan menys comprensibles alguns detalls de les seves pel·lícules, la discussió va ser molt enriquidora, i ens va acostar a la figura d'un home important en la història del cinema espanyol, amb una multiplicitat d'obres importants que tots hem vist i recordem.

Desitjant-nos felicitat per les properes festes nadalenques, esperem que el proper any 2011 sigui tan intens cinematogràficament com ho ha estat el 2010.

Sessió homenatge a Berlanga

Amb motiu de la mort del gran director de cinema Luis García Berlanga, proposem que la propera sessió del cineforum li dediquem com a homenatge.

D'entrada, passarem una pel·lícula, que podem triar entre tots. Dieu quina pel·lícula preferiu votant a l'enquesta que hem inclòs aquí mateix al blog. Podeu votar més d'una pel·lícula a la vegada. Si la pel·lícula no és a la llista, feu un comentari a aquesta entrada del blog i la considerarem.

La sessió no tindrà un sol ponent, com és habitual, sinó que tothom que vulgui pot ser ponent. Prepareu les vostres intervencions, i expliqueu-nos el que creieu convenient dels vostres records sobre Berlanga i el seu cinema.

12 - Novembre - La muerte viaja demasiado

El nostre amic Pepe Martinell ens ha `presentat la pel·lícula "LA MUERTE VIAJA DEMASIADO" , pel·lícula Italo-Espanyola de l'any 1965, que va acompanyar d'un magnífic dossier.

Es tracta d'una pel·lícula de 3 episodis, en la que la mort és el protagonista comú.

El primer episodi, "El ciempés", potser el més ben acabat, ens va fer un retrat de com l'avarícia pot ser un acompanyant de la vida ... i la mort.

El segon episodi - La mandrilla - gira al voltant del món del circ, amb actors coneguts com José Luis López Vázquez o Emma Penella - i incorpora escenes força visuals i una dosi incorporada de comicitat. Ens va quedar el dubte del perquè del nom La mandrilla. Algú ho sap ?

El tercer episodi - La corneja- va ser valorat com el més fluix, tot i que incorpora diàlegs ben treballats.

Un "descobriment" de Pepe Martinell, que ens va fer veure que fins hi tot en els anys 60 hi havia "un altre tipus de cinema" que és interessant de conéixer.

Durant la sessió vam cel·lebrar els 60 anys d'en Jordi Castells, amb un pastís i cants blaugranes.

La red social

Tenia molta curiositat per veure aquesta pel·lícula i no m'ha decebut. El món d'Internet ja porta forces anys corrent, i segueix deparant-nos sorpreses. Aquesta pel·lícula retrata com va néixer Facebook, retrata el seu creador i el seu entorn, i els conflictes que van rodejar aquest naixement. La pel·lícula discorre a ritme molt ràpid, com ràpid sembla ser tot el que volta Internet.

A en Josep Maria Cortina també li ha agradat. Per veure què en diu al seu blog, cliqueu aquí.

Donació Hitchcokiana

Josep Maria Cortina ens va donar una bona sorpresa: Va fer donació al cine forum d'un Pack que conté les pel·lícules de Hitchkock de l'etapa anglesa.

Aquest obsequi constitueix una magnífica ocasió perquè puguem veure algunes de les obres primerenques del mestre, i, sobretot, per reparar un deute pendent: Després de 7 anys de cineforum encara no li hem dedicat cap sessió !. Una vegada fetes les següents sessions ja compromeses, algú s'animarà ? ... Esperem amb intriga quina pel·lícula veurem.

15 Octubre - El Sirviente

Divendres 15 d'Octubre Ramon Robles ens ha presentat El sirviente, pel•lícula de l'any 1963, dirigida per Joseph Losey.

Es tracta d'una pel•lícula extraordinària que en el seu moment va ser molt comentada. És cinema d'autor, una de les millors pel•lícules de Losey, junt amb Rey y patria. Es tracta d'un potent drama psicològic, que tracta de la relació de domini que exerceix un servent sobre el seu amo, propiciat per les debilitats sexuals d'aquest.

Encara que sembli que avui en dia, dins d'un ordre, el tema de les relacions / desviacions sexuals hagi perdut interès, convé revisar aquests temes, ja que pertanyen a la història del comportament social i repassar la història és com mirar-se al mirall, que, a vegades, ens fa quedar parats a nosaltres mateixos.

Ramon Robles va començar la presentació de la pel·lícula posant èmfasi en que l'arrel de la situació que mostrava era la debilitat humana, una manca de força i caràcter en el personatge central de la mateixa; de la mateixa manera que en la pel·lícula presentada en la sessió anterior (En un lugar solitario) una altra faceta del caràcter, en aquest cas per excés, una ira mal controlada, portava al personatge al seu fracàs com a persona.

El debat que es va produir després de la projecció va fer sortir moltes altres consideracions: El maquiavelisme del servent, que té un pla per aconseguir la dominació de l'amo; la metàfora de la lluita de classes o les pulsions sexuals incontrolades dels personatges.

La pel·lícula va mostrar que malgrat el pas del temps no ha perdut interès, i que provoca sensacions i reflexions molt riques.

Buried

He vist Buried al Verdi, i no m'ha drefaudat. No és fàcil traslladar-te a l'interior d'un taüt i fer-te compartir les vivències d'un enterrat viu. Doncs "Buried" ho fa i demostra que el cinema, a vegades, encara que enclaustrat, pot fer-te compartir emocions esfereïdores. A més, avui en dia, gràcies a la tecnologia, un no es troba sol ni al taüt ... o sí ?

Bright Star

Bright Star: Història d'amor romàntic. Mai més ben emprada la paraula (John Keats, un dels protagonistes de la pel·lícula, és un dels grans poetes romàntics anglesos junt amb Lord Byron i Percy Shelley). Ben relatada i fotografiada, ens transporta a un altre espai i un altre temps on les coses passaven més lentament - com la pel·lícula, que és un antidot per la trepidància en què a vegades tot sembla passar actualment - però els sentiments bullien com sempre.