diumenge, 14 de novembre del 2010

Sessió homenatge a Berlanga

Amb motiu de la mort del gran director de cinema Luis García Berlanga, proposem que la propera sessió del cineforum li dediquem com a homenatge.

D'entrada, passarem una pel·lícula, que podem triar entre tots. Dieu quina pel·lícula preferiu votant a l'enquesta que hem inclòs aquí mateix al blog. Podeu votar més d'una pel·lícula a la vegada. Si la pel·lícula no és a la llista, feu un comentari a aquesta entrada del blog i la considerarem.

La sessió no tindrà un sol ponent, com és habitual, sinó que tothom que vulgui pot ser ponent. Prepareu les vostres intervencions, i expliqueu-nos el que creieu convenient dels vostres records sobre Berlanga i el seu cinema.

dissabte, 13 de novembre del 2010

12 - Novembre - La muerte viaja demasiado

El nostre amic Pepe Martinell ens ha `presentat la pel·lícula "LA MUERTE VIAJA DEMASIADO" , pel·lícula Italo-Espanyola de l'any 1965, que va acompanyar d'un magnífic dossier.

Es tracta d'una pel·lícula de 3 episodis, en la que la mort és el protagonista comú.
El primer episodi, "El ciempés", potser el més ben acabat, ens va fer un retrat de com l'avarícia pot ser un acompanyant de la vida ... i la mort.

El segon episodi - La mandrilla - gira al voltant del món del circ, amb actors coneguts com José Luis López Vázquez o Emma Penella - i incorpora escenes força visuals i una dosi incorporada de comicitat. Ens va quedar el dubte del perquè del nom La mandrilla. Algú ho sap ?

El tercer episodi - La corneja- va ser valorat com el més fluix, tot i que incorpora diàlegs ben treballats.

Un "descobriment" de Pepe Martinell, que ens va fer veure que fins hi tot en els anys 60 hi havia "un altre tipus de cinema" que és interessant de conéixer.

Durant la sessió vam cel·lebrar els 60 anys d'en Jordi Castells, amb un pastís i cants blaugranes.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

La red social

Tenia molta curiositat per veure aquesta pel·lícula i no m'ha decebut. El món d'Internet ja porta forces anys corrent, i segueix deparant-nos sorpreses. Aquesta pel·lícula retrata com va néixer Facebook, retrata el seu creador i el seu entorn, i els conflictes que van rodejar aquest naixement. La pel·lícula discorre a ritme molt ràpid, com ràpid sembla ser tot el que volta Internet.

A en Josep Maria Cortina també li ha agradat. Per veure què en diu al seu blog, cliqueu aquí.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Donació Hitchcokiana

Josep Maria Cortina ens va donar una bona sorpresa: Va fer donació al cine forum d'un Pack que conté les pel·lícules de Hitchkock de l'etapa anglesa.

Aquest obsequi constitueix una magnífica ocasió perquè puguem veure algunes de les obres primerenques del mestre, i, sobretot, per reparar un deute pendent: Després de 7 anys de cineforum encara no li hem dedicat cap sessió !. Una vegada fetes les següents sessions ja compromeses, algú s'animarà ? ... Esperem amb intriga quina pel·lícula veurem.

15 Octubre - El Sirviente

Divendres 15 d'Octubre Ramon Robles ens ha presentat El sirviente, pel•lícula de l'any 1963, dirigida per Joseph Losey.

Es tracta d'una pel•lícula extraordinària que en el seu moment va ser molt comentada. És cinema d'autor, una de les millors pel•lícules de Losey, junt amb Rey y patria. Es tracta d'un potent drama psicològic, que tracta de la relació de domini que exerceix un servent sobre el seu amo, propiciat per les debilitats sexuals d'aquest.

Encara que sembli que avui en dia, dins d'un ordre, el tema de les relacions / desviacions sexuals hagi perdut interès, convé revisar aquests temes, ja que pertanyen a la història del comportament social i repassar la història és com mirar-se al mirall, que, a vegades, ens fa quedar parats a nosaltres mateixos.

Ramon Robles va començar la presentació de la pel·lícula posant èmfasi en que l'arrel de la situació que mostrava era la debilitat humana, una manca de força i caràcter en el personatge central de la mateixa; de la mateixa manera que en la pel·lícula presentada en la sessió anterior (En un lugar solitario) una altra faceta del caràcter, en aquest cas per excés, una ira mal controlada, portava al personatge al seu fracàs com a persona.

El debat que es va produir després de la projecció va fer sortir moltes altres consideracions: El maquiavelisme del servent, que té un pla per aconseguir la dominació de l'amo; la metàfora de la lluita de classes o les pulsions sexuals incontrolades dels personatges.

La pel·lícula va mostrar que malgrat el pas del temps no ha perdut interès, i que provoca sensacions i reflexions molt riques.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Buried

He vist Buried al Verdi, i no m'ha drefaudat. No és fàcil traslladar-te a l'interior d'un taüt i fer-te compartir les vivències d'un enterrat viu. Doncs "Buried" ho fa i demostra que el cinema, a vegades, encara que enclaustrat, pot fer-te compartir emocions esfereïdores. A més, avui en dia, gràcies a la tecnologia, un no es troba sol ni al taüt ... o sí ?

diumenge, 26 de setembre del 2010

Bright Star

Bright Star: Història d'amor romàntic. Mai més ben emprada la paraula (John Keats, un dels protagonistes de la pel·lícula, és un dels grans poetes romàntics anglesos junt amb Lord Byron i Percy Shelley). Ben relatada i fotografiada, ens transporta a un altre espai i un altre temps on les coses passaven més lentament - com la pel·lícula, que és un antidot per la trepidància en què a vegades tot sembla passar actualment - però els sentiments bullien com sempre.

divendres, 24 de setembre del 2010

Conocerás al hombre de tus sueños

Ahir vaig veure aquesta pel·lícula de Woody Allen.

Comèdia disparatada i distreta, que no amaga una reflexió sobre les relacions humanes, la felicitat, l'amor i els mecanismes substitutoris - "les receptes màgiques"´- amb les que ho volem arreglar tot plegat.

És millor viure feliç però enganyat que tocar de peus a terra, encara que les coses no siguin com ens agraden ?

Woody Allen no para de treballar ... i que ho poguem veure molts anys.

divendres, 17 de setembre del 2010

PEL·LÍCULES DE CINE NEGRE (4)


Los sobornados – 1953 – Fritz Lang La recerca dels motius del suïcidi d’un agent de policia té lloc en el marc de la connivència entre les màfies i la policia.


Anatomía de un asesinato – 1959 – Otto Preminger
Un advocat ex-fiscal defensa un home que ha matat la persona que ha violat la seva dona.

PEL·LÍCULES DE CINE NEGRE (3)


Mentira latente – 1950 – Mitchell Leisen Una noia embarassada pateix un accident de tren i la confonen amb una altra noia morta també embarassada, filla d'una família rica.





En un lugar solitario – 1950 – Nicholas Ray
Un guionista de cinema de caràcter violent es veu implicat en un assassinat.
Aquesta va ser la pel·lícula que vam seleccionar per ser visionada al cineforum-