Calendari cinefòrum 2010

Estem a les portes de l'any 2010, que desitgem sigui força bo per tots els integrants del cinefòrum.

Una bona ocasió per recordar el calendari de les sessions que tenim previstes:

8 Gener - Sessió doble: Curt "La caixa màgica" i pel·lícula "Portrait of Jennie"
5 febrer
5 març
9 abril
7 maig
4 juny
2 juliol

Bon any a tots i fins divendres vinent.

NADAL

En aquestes dates nadalenques tots ens desitgem unes bones festes.

La Lola ho ha fet amb una magnífica fotografia, que podeu veure aquí.

Bon nadal i un millor i cinematogràfic any nou.

11 Desembre - Dieta Mediterránea

Aquest divendres hem tingut una altra sessió privilegiada: Hem vist "Dieta mediterránea", del director Joaquín Oristrell, i hem comptat amb l'assistència a la sessió de Yolanda García Serrano, guionista de la pel·lícula, i del director, Joaquín Oristell.

La sessió, amb una ambientació nadalenca, com correspon a les dates, va començar amb una breu presentació dels convidats, que ens van animar a veure i disfrutar la pel·lícula, i vam deixar els comentaris per després.

La pel·lícula va estar a l'alçada de l'expectació despertada: comèdia fresca, que ens posa èmfasi en mostrar-nos els aspectes agradables de la vida: l'amor, el gust i vocació per la feina ben feta, l'inestimable aportació al benestar de tots plegats que pot fer un bon menjar, amb, entre d'altres, una excel·lent interpretació d'Olivia Molina.

Com correspon a la pel·lícula - mai més adient el nom de "Cine / cena forum Teià" - vam postposar el col·loqui per després del sopar; i després vam tenir ocasió de compartir una bona estona amb els cuiners que van guisar la pel·lícula. Així, vam saber que Joaquín i Yolanda van treballar en equip en desenvolupar la idea, guió i entramat de la pel·lícula, que, per en Joaquín, pretén mostrar l'important que és que la passió i l'alegria (la "joie de vivre") siguin el leit motiv que condueix les nostres vides. I també vam saber petits secrets, com que a en Joaquín la pel·lícula que el va impactar i decidir a fer del cinema la seva vida va ser Fahrenheit 451, de François Truffaut; o que algunes escenes de la pel·lícula havien comptat amb la col·laboració de l'especialista en efectes especials Lluis Castells, que va guanyar el premi Goya amb El Orfanato.

La pel·lícula va mostrar que en certes circumstàncies els trios poden funcionar. Per aquesta raó, la propera sessió del cine fòrum serà presentada per un trio. Però d'això ja en parlarem més endavant.

La lengua de las mariposas

En la darrera sessió de cineforum, a més de presentar una pel·lícula de Fernando Fernan-Gómez - "La vida por delante" - es van destacar algunes de les seves pel·lícules, així, "Viaje a ninguna parte" o "El extraño viaje"; aquesta darrera la va recomanar Antonio Nuño, i, seguint la recomanació, l'he vista recentment (hi ha versió en DVD), i, francament, la vaig trobar excepcional. Si voleu gaudir una bona estona, veieu-la.

Fa uns dies, al llibre "Menú degustación - La ocupación del filósofo", de Manuel Cruz (per cert, un llibre recentment publicat i força estimulant), quan parlava de la figura del mestre, que definia com "la figura de qui acompanya el nen en les primeres passes del seu aprenentatge, en el primer contacte amb el món del saber" lloava " la mervellosa composició d'aquesta figura portada a terme per Fernando Fernán-Gómez en la pel·lícula "La lengua de las mariposas" ".

Estimulat per aquesta lloança, he aconseguit el DVD, i vull afegir aquesta recomanació a les d'altres pel·lícules d'en Fernán-Gómez (aquest cop com actor). Plena de sensibilitat del primer al darrer moment, la pel·lícula ens presenta efectivament una esplèndida recreació de la figura del mestre ... i de moltes coses més, molt especialment la sensibilitat i la tolerància ... o els seus oposats, que malhauradament també abunden. També, si voleu gaudir una bona estona, aconseguiu el DVD i no us la perdeu.

6 de novembre - La vida por delante

El divendres 6 de novembre es va presentar per part de Jordi Castells la pel·lícula "La vida por delante" de Fernando Fernán Gómez.

La sessió va servir per prendre contacte amb un dels personatges emblemàtics del cinema espanyol, mort l'any 2007; i 'per veure una de les seves pel·lícules més personals, ja que hi va intervenir com a guionista, productor, director i actor.

Encara que antiga, ja que és de l'any 1958, "La vida por delante" ens va mostrar que en molts aspectes, la vida ha canviat força, però en d'altres ... "La vida sigue igual".

En la sessió es va lliurar un dossier en el que s'exposen alguns dels trets més essencials de la trajectòria de Fernan Gómez i de la pel·lícula.

Abans de la projecció de la pel·lícula es va projectar una petita part de la pel·lícula - conversa "La silla de Fernando".

Després de les projeccions hi va haver un animat canvi d'impressions sobre la pel·lícula, i sobre l'obra de Fernan Gómez, en la que es van destacar com a imprescindibles per veure "El extraño viaje" (recomanació especial d'Antonio Nuño) i "Viaje a ninguna parte".

2 d'octubre - The visitor

La represa del cineforum, després de l'aturada d'estiu, ens ha portat una sessió molt engrescadora, amb la projecció d'una pel·lícula "The visitor", de la qual alguns dels integrants del Cine Forum han reviscut algunes escenes en directe a Central Park.

Us incloem els comentaris amb els quals en Josep Maria Cortina parlava de la pel·lícula al seu blog. Es tracta d'una pel·lícula amb contingut amable, però, alhora amb un profund contingut polític i social.

"Excel·lent pel·lícula americana d'un director i un repartiment no massa coneguts. Explica la història de la soledat i el desencant professional i vital d'un professor universitari que acaba de quedar vidu. El seu encontre fortuït amb una parella d'immigrants clandestins el porta a descobrir un altre món, un altre tipus de vida totalment allunyats del confort de la universitat i en els que en paral·lel es posen en evidència el racisme i la xenofòbia de la societat americana. El treball dels actors, especialment d'un habitual secundari com Richard Jenkins, és excel·lent però és sobretot la construcció del guió i la forma suau i reposada d'explicar una història de gran profunditat el que ens fa gaudir de veritat. Una prova que no calen grans estridències per dir coses força importants. ".

La sessió va començar amb un passi de fotografies de Nova Iork ("Retrats robats"), fetes per Josep Maria Cortina, en les que en Josep Maria ens va permetre gaudir, un cop més, de la seva mestria i art amb la càmera.

La visió de la pel·lícula va anar seguida d'un debat en el que van sortir els diferents temes que tan bé s'hi suggereixen: La soledat humana i la necessitat de companyia, la fredor de la societat occidental, les dificultats que l'immigrant troba en el món al que arriba cercant feina i humanitat, agreujades, als Estats Units, per la psicosi que l'11 S va provocar ...

Ah ! ... i la temporada ha començat amb una altra gran notícia: El Miquel i la Maria es casen !!!

Dissabte 25 juliol - La Mari 2

Dissabte 25 de Juliol - Dia de Sant Jaume i Santiago - el Cineforum Teià es va vestir de gal·la amb l'estrena de "La Mari 2". El nostre amic i col·laborador habitual Ricard Figueras, tal com ens va prometre, ens va brindar l'oportunitat de veure a la nostra seu l'obra que va dirigir l'estiu passat, a la que, per cert, alguns van tenir la sort d'assistir al rodatge.

Vam visionar l'obra dividida en dues partes. Entre la primera i la segona part, vam fer un magnífic sopar basat en pizzes.

La sessió va ser un luxe, ja que, a part de la qualitat intrínseca de l'obra presentada, i les explicacions detallades d'en Ricard, com a pare de la criatura, va donar lloc a una rica evocació i discussió sobre una multiplicitat d'aspectes de la nostra història quotidiana no tant llunyana a la que l'obra tant majestuosament ens transporta.

Una magnífica cloenda de temporada.

SESSIÓ 26 JUNY - CELEBRACIÓ

El divendres 26 vam passar la pel·lícula "Celebració" ("Festen"), que va guanyar el premi especial del Jurat a Cannes el 1998.

Esteban ens fa fer la presentació, en la que ens va remarcar que formalment la pel·lícula seguia les regles del moviment cinematogràfic "Dogma"; però més que la forma, el que ens va frappar va ser el contingut, l'argument, que, efectivament, com va avançar l'Esteban en la presentació, no va deixar indiferent ningú.

Les febelses de la natura humana i la hipocresia que preferix ocultar situacions escabroses, per conservar la tranquilitat i el poder, són alguns dels temes d'una pel·lícula dura però que va agradar i va provocar una discussió molt enriquidora.

Casualitat ... la pel·lícula gira al voltant d'una celebració del 60 aniversari del patriarca d'una família ... i just aquest dia vam celebrar al Cineforum el 60 aniversari de 2 amics: la Lina i en Pepe Molina; que, com en d'altres ocasions, van tenir la nostra felicitació, la sorpresa multimèdia de la Lola, la cançó d'en Xavier, l'escrit d'en Jordi i l'abraçada de tots plegats, en un entorn, com sempre, molt ben preparat pels nostres hostes, Joan I Carme.

La comèdia – Tipus 7 – Comèdia d’humor negre

Recordeu que aquest tipus de comèdia el vam cobrir al Cine Forum amb la pel·lícula Rufufu, que vam veure al Cine Forum.

Tot i això, no estarà de més dir unes poques paraules sobre aquest tipus de comèdia.

S’anomena humor negre un estil de fer humor, sàtira o comèdia, on els temes o objectes de la paròdia són els relacionats amb la mort, desgràcies, malaltia, lletgesa, suïcidi, etc. Són temes políticament incorrectes, tabú, delicats, o desagradables que l'humor transgredeix i capgiversa, per desvetllar la consciència vers aquests fets.

Possiblement, Rufufú no és una pel·lícula totalment “d’humor negre”, tot i que, com recordareu, té forces pinzellades de sàtira, però les desgràcies s’exposen amb un to d’ironia no punyent. A part de les seves seqüel·les, pel·lícules similars a Rufufú serien l’espanyola "Atraco a las 3", i l’anglesa “El quinteto de la muerte”.

Si ampliem l’abast de la categoria, podem aplegar també comèdies de crítica política o social i també comèdies que freguen el gènere del terror. Posem-ne alguns exemples:

· Steno, Mario Monicelli: Guardias y Ladrones (amb Totó),
· Kubrick: ¿ Teléfono rojo ?, volamos hacia Moscú
· Roger Corman: La tienda de los horrores

Us deixem que completeu vosaltres la llista ... ànim.

22 DE MAIG - AL OTRO LADO

En un ambient de febre barcelonista - la taula parada amb els colors blaugrana era un primor - hem gaudit de la presentació per part d'en Pepe Molina de la interessant pel·lícula "Al otro lado", del director turc-alemany Fatih Akin

Pel·lícula esplèndida, que va obtenir el premi al millor guió a Cannes el 2007, que, a través de diverses històries creuades profunditza en la condició humana, trobant llocs comuns en moltes circomstàncies de la vida que estan per sobre de les identitats de grup. O, dit de forma ràpida, primer som persones y després venen les etiquetes: Alemany, espnyol, turc, marroquí, etc. etc..

Com molt bé ens va explicar en Pepe, la pel·lícula forma part d'un intent de trilogia sobre l'amor, la mort i el mal, que va obrir amb la pel·lícula "Contra la pared", i segueix amb aquesta.

Pel·lícula amb molts matisos, que va donar lloc a una interessant discussió. Les escenes dels taüts que viatgen materialitzen la presència de la mort, de morts de persones que es fan apreciar i es trobaran a faltar, i que fan que la pel·lícula sigui, en el fons, un cant a la vida.