La lengua de las mariposas

En la darrera sessió de cineforum, a més de presentar una pel·lícula de Fernando Fernan-Gómez - "La vida por delante" - es van destacar algunes de les seves pel·lícules, així, "Viaje a ninguna parte" o "El extraño viaje"; aquesta darrera la va recomanar Antonio Nuño, i, seguint la recomanació, l'he vista recentment (hi ha versió en DVD), i, francament, la vaig trobar excepcional. Si voleu gaudir una bona estona, veieu-la.

Fa uns dies, al llibre "Menú degustación - La ocupación del filósofo", de Manuel Cruz (per cert, un llibre recentment publicat i força estimulant), quan parlava de la figura del mestre, que definia com "la figura de qui acompanya el nen en les primeres passes del seu aprenentatge, en el primer contacte amb el món del saber" lloava " la mervellosa composició d'aquesta figura portada a terme per Fernando Fernán-Gómez en la pel·lícula "La lengua de las mariposas" ".

Estimulat per aquesta lloança, he aconseguit el DVD, i vull afegir aquesta recomanació a les d'altres pel·lícules d'en Fernán-Gómez (aquest cop com actor). Plena de sensibilitat del primer al darrer moment, la pel·lícula ens presenta efectivament una esplèndida recreació de la figura del mestre ... i de moltes coses més, molt especialment la sensibilitat i la tolerància ... o els seus oposats, que malhauradament també abunden. També, si voleu gaudir una bona estona, aconseguiu el DVD i no us la perdeu.

6 de novembre - La vida por delante

El divendres 6 de novembre es va presentar per part de Jordi Castells la pel·lícula "La vida por delante" de Fernando Fernán Gómez.

La sessió va servir per prendre contacte amb un dels personatges emblemàtics del cinema espanyol, mort l'any 2007; i 'per veure una de les seves pel·lícules més personals, ja que hi va intervenir com a guionista, productor, director i actor.

Encara que antiga, ja que és de l'any 1958, "La vida por delante" ens va mostrar que en molts aspectes, la vida ha canviat força, però en d'altres ... "La vida sigue igual".

En la sessió es va lliurar un dossier en el que s'exposen alguns dels trets més essencials de la trajectòria de Fernan Gómez i de la pel·lícula.

Abans de la projecció de la pel·lícula es va projectar una petita part de la pel·lícula - conversa "La silla de Fernando".

Després de les projeccions hi va haver un animat canvi d'impressions sobre la pel·lícula, i sobre l'obra de Fernan Gómez, en la que es van destacar com a imprescindibles per veure "El extraño viaje" (recomanació especial d'Antonio Nuño) i "Viaje a ninguna parte".

2 d'octubre - The visitor

La represa del cineforum, després de l'aturada d'estiu, ens ha portat una sessió molt engrescadora, amb la projecció d'una pel·lícula "The visitor", de la qual alguns dels integrants del Cine Forum han reviscut algunes escenes en directe a Central Park.

Us incloem els comentaris amb els quals en Josep Maria Cortina parlava de la pel·lícula al seu blog. Es tracta d'una pel·lícula amb contingut amable, però, alhora amb un profund contingut polític i social.

"Excel·lent pel·lícula americana d'un director i un repartiment no massa coneguts. Explica la història de la soledat i el desencant professional i vital d'un professor universitari que acaba de quedar vidu. El seu encontre fortuït amb una parella d'immigrants clandestins el porta a descobrir un altre món, un altre tipus de vida totalment allunyats del confort de la universitat i en els que en paral·lel es posen en evidència el racisme i la xenofòbia de la societat americana. El treball dels actors, especialment d'un habitual secundari com Richard Jenkins, és excel·lent però és sobretot la construcció del guió i la forma suau i reposada d'explicar una història de gran profunditat el que ens fa gaudir de veritat. Una prova que no calen grans estridències per dir coses força importants. ".

La sessió va començar amb un passi de fotografies de Nova Iork ("Retrats robats"), fetes per Josep Maria Cortina, en les que en Josep Maria ens va permetre gaudir, un cop més, de la seva mestria i art amb la càmera.

La visió de la pel·lícula va anar seguida d'un debat en el que van sortir els diferents temes que tan bé s'hi suggereixen: La soledat humana i la necessitat de companyia, la fredor de la societat occidental, les dificultats que l'immigrant troba en el món al que arriba cercant feina i humanitat, agreujades, als Estats Units, per la psicosi que l'11 S va provocar ...

Ah ! ... i la temporada ha començat amb una altra gran notícia: El Miquel i la Maria es casen !!!

Dissabte 25 juliol - La Mari 2

Dissabte 25 de Juliol - Dia de Sant Jaume i Santiago - el Cineforum Teià es va vestir de gal·la amb l'estrena de "La Mari 2". El nostre amic i col·laborador habitual Ricard Figueras, tal com ens va prometre, ens va brindar l'oportunitat de veure a la nostra seu l'obra que va dirigir l'estiu passat, a la que, per cert, alguns van tenir la sort d'assistir al rodatge.

Vam visionar l'obra dividida en dues partes. Entre la primera i la segona part, vam fer un magnífic sopar basat en pizzes.

La sessió va ser un luxe, ja que, a part de la qualitat intrínseca de l'obra presentada, i les explicacions detallades d'en Ricard, com a pare de la criatura, va donar lloc a una rica evocació i discussió sobre una multiplicitat d'aspectes de la nostra història quotidiana no tant llunyana a la que l'obra tant majestuosament ens transporta.

Una magnífica cloenda de temporada.

SESSIÓ 26 JUNY - CELEBRACIÓ

El divendres 26 vam passar la pel·lícula "Celebració" ("Festen"), que va guanyar el premi especial del Jurat a Cannes el 1998.

Esteban ens fa fer la presentació, en la que ens va remarcar que formalment la pel·lícula seguia les regles del moviment cinematogràfic "Dogma"; però més que la forma, el que ens va frappar va ser el contingut, l'argument, que, efectivament, com va avançar l'Esteban en la presentació, no va deixar indiferent ningú.

Les febelses de la natura humana i la hipocresia que preferix ocultar situacions escabroses, per conservar la tranquilitat i el poder, són alguns dels temes d'una pel·lícula dura però que va agradar i va provocar una discussió molt enriquidora.

Casualitat ... la pel·lícula gira al voltant d'una celebració del 60 aniversari del patriarca d'una família ... i just aquest dia vam celebrar al Cineforum el 60 aniversari de 2 amics: la Lina i en Pepe Molina; que, com en d'altres ocasions, van tenir la nostra felicitació, la sorpresa multimèdia de la Lola, la cançó d'en Xavier, l'escrit d'en Jordi i l'abraçada de tots plegats, en un entorn, com sempre, molt ben preparat pels nostres hostes, Joan I Carme.

La comèdia – Tipus 7 – Comèdia d’humor negre

Recordeu que aquest tipus de comèdia el vam cobrir al Cine Forum amb la pel·lícula Rufufu, que vam veure al Cine Forum.

Tot i això, no estarà de més dir unes poques paraules sobre aquest tipus de comèdia.

S’anomena humor negre un estil de fer humor, sàtira o comèdia, on els temes o objectes de la paròdia són els relacionats amb la mort, desgràcies, malaltia, lletgesa, suïcidi, etc. Són temes políticament incorrectes, tabú, delicats, o desagradables que l'humor transgredeix i capgiversa, per desvetllar la consciència vers aquests fets.

Possiblement, Rufufú no és una pel·lícula totalment “d’humor negre”, tot i que, com recordareu, té forces pinzellades de sàtira, però les desgràcies s’exposen amb un to d’ironia no punyent. A part de les seves seqüel·les, pel·lícules similars a Rufufú serien l’espanyola "Atraco a las 3", i l’anglesa “El quinteto de la muerte”.

Si ampliem l’abast de la categoria, podem aplegar també comèdies de crítica política o social i també comèdies que freguen el gènere del terror. Posem-ne alguns exemples:

· Steno, Mario Monicelli: Guardias y Ladrones (amb Totó),
· Kubrick: ¿ Teléfono rojo ?, volamos hacia Moscú
· Roger Corman: La tienda de los horrores

Us deixem que completeu vosaltres la llista ... ànim.

22 DE MAIG - AL OTRO LADO

En un ambient de febre barcelonista - la taula parada amb els colors blaugrana era un primor - hem gaudit de la presentació per part d'en Pepe Molina de la interessant pel·lícula "Al otro lado", del director turc-alemany Fatih Akin

Pel·lícula esplèndida, que va obtenir el premi al millor guió a Cannes el 2007, que, a través de diverses històries creuades profunditza en la condició humana, trobant llocs comuns en moltes circomstàncies de la vida que estan per sobre de les identitats de grup. O, dit de forma ràpida, primer som persones y després venen les etiquetes: Alemany, espnyol, turc, marroquí, etc. etc..

Com molt bé ens va explicar en Pepe, la pel·lícula forma part d'un intent de trilogia sobre l'amor, la mort i el mal, que va obrir amb la pel·lícula "Contra la pared", i segueix amb aquesta.

Pel·lícula amb molts matisos, que va donar lloc a una interessant discussió. Les escenes dels taüts que viatgen materialitzen la presència de la mort, de morts de persones que es fan apreciar i es trobaran a faltar, i que fan que la pel·lícula sigui, en el fons, un cant a la vida.

DIVENDRES 24 ABRIL - SESSIÓ DOBLE

Divendres 24 d'abril els assistents al Cinefòrum van tenir ocasió de triar entre 2 pel·lícules, ja que la sessió va ser doble: 2 pel·lícules en paral·lel (format "multisala").

A la sala habitual es va projectar la pel·lícula Crash, del director canadenc David Cronemberg, presentada per Antonio Nuño.

L'Antonio va ressaltar en la seva presentació que la pel·lícula ens presentava persones que cercaven emocions fortes, especialment a través dels xocs de cotxes i del sexe, i a la que els espectadors havien d'aproximar-se també amb els sentits, no amb la ment, igual que els personatges de la pel·lícula. Pel·lícula que no deixa indiferent a ningú: a uns agrada molt i a altres els desagrada. Precisament per això, la meitat dels assistents a aquesta sessió del cinèforum van assistir i disfrutar amb aquesta pel·lícula, mentre l'altra meitat va preferir l'opció alternativa, "Cuerda de presos".

A la "sala alternativa" es va projectar "Cuerda de presos", pel·lícula espanyola, del 1956, del director Pedro Lazaga.

La pel·lícula mostra el trasllat d'un perillós delincuent des de Lleó a Vitoria, a través de les muntanyes del nord, l'any 1.880. Amb una gran fotografia i música, els espectadors es van sentir transportats a un món ja passat, observat amb una càmera que també ens resulta distant en el temps.

Totes dues pel·lícules van constituir experiències força interessants.

Per a la propera sessió, que tindrà lloc divendres 22 de maig, Pepe Molina serà el ponent i passarà una pel·lícula de la seva elecció

La comèdia – Tipus 6 – La “Comèdia d’autor”

En aquest apartat encabim comèdies associades a un director (o actor) amb una personalitat i estil molt propis que transfereixen a la pel·lícula.

Diferenciem així els “professionals” que poden fer un cinema de qualitat en una gamma variada de registres d’aquells que sempre hi deixen una empremta fàcil de reconèixer.

Segur que les opinions són variades sobre qui es pot considerar que ha generat un estil propi “d’autor” i qui no ... no ens barallarem per això ... decidiu vosaltres ... però permeteu-me suggerir-ne alguns:

• Els Germans Marx tenen un grapat de pel·lícules genials amb un humor molt propi i particular. Així: Una noche en la ópera, Sopa de ganso

• Els Germans Coen tenen també un humor propi, irònic i punyent. Vegeu, per exemple: Fargo, Arizona baby

• Encara uns altres germans: els Germans Farrelly, amb un humor molt peculiar que desperta sentiments contraposats: Algo pasa con Mary


• Mel Brooks, rei de la farsa i la paròdia, tot i que a El jovencito Frankestein hi barreja una bona dosi de terror.

• Woody Allen. Què cal dir-ne … És un dels pocs comediants “que s’ha fet perdonar fer comèdies” i ha estat admès al “sancta sanctorum” dels “intel·lectuals”. Al cineforum hem vist “Recuerdos”, excel·lentment presentada per Ricard Figueras: Desmontando a Harry , Balas sobre Broadway

* Monty Python: L’humor en clan britànica: La vida de Brian

i, és clar, …

Pedro Almodóvar: Volver, ¿ Qué he hecho yo para merecer esto ?

Que en falten molts ? ...és clar ... animeu-vos a afegir-los.

La comèdia – Tipus 5 – Comèdia musical

La comèdia musical és en sí tot un món, amb moltes tipologies específiques: La història del cinema és plena de grans musicals. Cal, però avançar, que, més que en altres gèneres, aquest ha estat un gènere principalment americà.

“El mago de Oz”, de Victor Fleming amb Judy Garland, va constituir un dels primers grans èxits musicals.

Sovint, els musicals es van basar en parelles d’actors ballarins destacats. Així:

Fred Astaire i Ginger Rogers van protagonitzar forces pel·lícules d’èxit, com:

La alegre divorciada
Sombrero de copa

És clar que a vegades les parelles variaven. Veiem per exemple 2 grans èxits de Gene Kelly:

Gene Kelly i Debbie Reynolds – Cantando bajo la lluvia
Gene Kelly i Leslie Caron – Un americano en Paris

Un cop més, la llista és inacabable. Cadascun de nosaltres té el seu musical preferit... Alguns us decantareu per

“My fair lady” (Audrey Hepburn i Rex Harrison )

Altres preferireu potser quelcom més modern com Chicago (Richard Gere, Renée Zekkweger i Catherine Zeta-Jones) ... ?

Sigui com sigui ... segur que passareu una bona estona quan trieu un musical, el veieu, ompleneu la casella ... i ens ho feu saber