15 Juny - El cónsul de Sodoma

Divendres passat van tenir la sessió del cine fòrum que clou la temporada 2011/2012, en la que vam veure la pel·lícula “El cónsul de Sodoma”, basada en el personatge del poeta Jaime Gil de Biedma. La presentació la va dur a terme el propi director de la pel·lícula, Sigfrid Monleón. La sessió va tenir, com a gran sorpresa, l'emocionant lectura d'algunes poesies de Gil de Biedma per part de Lola Rodríguez.

Va estar, una altra vegada, una sessió molt enriquidora. D’una banda perquè la pel·lícula ens va acostar a un personatge, Jaime Gil de Biedma, amb una personalitat polièdrica, cercador de l’excel·lència en la poesia, de l’espurna de la passió en el sexe i en el contacte humà, amic dels seus amics, homosexual en un espai i un temps en què no era fàcil ser-ho, home d’empresa en ser fill d’una família burgesa, ... .

La pel·lícula intenta acostar-nos a totes aquestes facetes, i a fe que ho aconsegueix, ja que traspua ofici i sensibilitat. Segur que, després d’haver-la vista, més d’un s’haurà acostat, potser per primera vegada, a poesies com No volveré a ser joven , Vals de aniversario ... o la sorprenent Contra Jaime Gil de Biedma .

Va ser també una bona ocasió per comprendre que fer cinema no és fàcil, i que fer-ho adaptant la vida d’un personatge proper i complex, encara ho és menys. Les polèmiques sorgides a rel de la pel·lícula ho fan més palès. Alguns personatges propers a Jaime Gil de Biedma, van expressar la seva disconformitat per la visió que se’n presenta en la pel·lícula, molt especialment pel fet que segons ells, el sexe hi ocupa un lloc central que no li correspon. Amb o sense polèmica, el cert és que la pel·lícula mostra un personatge complex, que lluita per la vida malgrat un turment interior, i que ha deixat un llegat poètic que ara tenim a les nostres mans.

Gràcies, Sigfrid, per compartir amb nosaltres una altra gran vetllada de cinema.

Mostra Internacional de films de dones - Siempre feliz

Aquests dies se celebra a Barcelona la 20a Mostra Internacional de films de dones, el programa de la qual podeu consultar aquí.

Vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la sessió gratuïta d'inauguració que es va fer dijous passat a la Plaça de la Virreina, a Gràcia, amb la pel·lícula noruega Siempre feliz, a la qual correspon la fotografia que encapçala aquesta entrada.

Va estar una interessant mostra de com les relacions humanes, incloent de forma específica el sexe, s'entrecreuen entre sí, i en deriven diverses conseqüències encadenades. A mi em va frappar especialment el comportament que desenvolupen els fills de les parelles protagonistes de la pel·lícula.

Potser algun dia tindrem l'oportunitat de repescar-la per al cine fòrum.

15 Juny - El cònsul de Sodoma

Divendres 15 juny farem una cloenda daurada de la temporada 2011/2012 del Cineforum, amb la presentació de la pel·lícula  EL CONSUL DE SODOMA de l'any 2009, dirigida per SIGFRID MONLEON.

La pel·lícula va tenir cinc nominacions als Goya d'aquell any. El tema és un recorregut per la vida de Jaime Gil de Biedma, un dels poetes més influents de la postguerra (1929-1990).

Ens la presentarà el propi Sigfrid Monleón que ha acceptat la invitació que li havíem fet perquè vingués a presentar-la. Potser hi haurà algun altre convidat sorpresa, gran amic del Cineforum, però com no està encara confirmat, ho deixem així, a l'aire.

Una nova i magnífica oportunitat d'endinsar-nos en el món del cinema a través dels seus protagonistes.

Profesor Lazhar

M'ha agradat perquè t'acosta a una situació delicada amb sensibilitat i naturalitat.

Ens fa veure que per anar per la vida cal escoltar, alhora que les veus dels demés, incloent les dels "experts", la veu del propi cor, i que per educar la personalitat dels nois i noies cal despelgar una equilibrada combinació d'amor, dedicació, energia i sentit comú.

Un acostament carinyós al món de la pedagogia, al que recorda que els coneixements són importants, però les persones encara ho són més.

Pot semblar "una altra pel·lícula d'escoles, professors i estudiants que ve del món francès" (està situada al Quebec, el Canadà francòfon), i ho és, però té un guió molt ben trabat, una personalitat pròpia i una qualitat i sensibilitat que fan recomanable de veure-la.

3 juny - La ronda

Hem inaugurat aquesta tarda el cicle dedicat a Simone Signoret, amb la pel·lícula "La Ronda" de Max Ophuls.

La pel·lícula, tot i amb un regust melodramàtic,  és un cant a la vida i a l'amor. Potser un amor diferent de l'amor platònic i idealitzat que el propi Max Ophuls ens presenta a "Carta a una desconocida" ... Un amor més de l'instant, més fugisser, però, potser, no per això menys amor.

L'amor, el plaer, el desengany, l'alegria, la tristesa, ... són sentiments que cada dia fan girar el món com un carrussel inaturable, que qualsevol que s'aturi a observar-los, com el firaire que fa girar el carrussel o el militar que fa la ronda, no podrà més que constatar amb connivència i complicitat.

Potser no és la pel·lícula en la que Simone Signoret té una presència més intensiva en durada, però sí que brilla amb gran intensitat per la seva bellesa i força d'interpretació.

Un magnífic inici de cicle amb un gran clàssic del cinema europeu dels anys 50, de gran sensibilitat, molt bona qualitat fotogràfica, grans interpretacions  i amb una excel·lent recreació de l'atmòsfera vienesa de començaments del segle XX.

Cicle Simone Signoret

En Joan ens ha avançat que, per celebrar que tenim una nova musa al cine fòrum, li dedicarem un petit cicle de pel·lícules.

Inicialment, les pel·lícules seleccionades són:

El Ejercito de las Sombras,  de Marcel Carné.

La Ronda, de Max Ophuls (a la que pertany la fotografia d'aquesta entrada)

Paris, Bajos Fondos,  de Jacques Becker

 Policía Python, d'Alain Corneau

Therese Raquin,  de Marcel Carné

Tan aviat es coneguin, anirem informant de les dates de les sessions, que preferiblement seran en diumenge a la tarda.

NUEVA EN EL CINEFORUM

Con motivo de la presentación en el Cineforum de la película "Las Diabólicas" de H.G. Clouzot, Antonio  ha obsequiado al club con la  fotografía original de Simone Signoret que se muestra, tomada por el fotógrafo Sam Levin.

Tal como le dije en el acto de la entrega, el Cineforum le agradece profundamente el regalo, pues  con ello, en sesiones en que la programación no sea la mejor, siempre  nos podremos animar contemplando el retrato de  una mujer tan bella.

Gracias Antonio.

18 Maig - Las diabólicas

La presentació de "Las diabólicas" (1955), que va fer Antonio, va donar per molt.

La pel·lícula, que va agradar molt, constitueix un magnífic exemple de cinema de suspense, situant al seu director H. G. Clouzot a l'alçada de Hitchcok. De fet, va ser només per tres hores que Clouzot es va avançar a Hitchcok en la contractació dels drets del guió, a partir de l'obra "Celle qui n'était plus", de Pierre Boileau i Thomas Narcejac.

La pel·lícula es basa en un trio constituït per un marit, l'esposa i l'amant, que conviuen sota un mateix sostre, incloent escenes insòlites en les que l'esposa consola l'amant. En aquest sentit s'afegeix al club de les pel·lícules mítiques basades en trios com Jules et Jim o La leyenda de la ciudad sin nombre.

Amb un control del tempo i uns escenaris magnífics, la pel·lícula conté escenes memorables que han influït posteriorment en d'altres pel·lícules (per exemple, en Psicosis de Hitchcock).

El director, H.G. Clouzot, va assolir amb aquesta pel·lícula una de les seves obres mestres. D'altres obres seves destacades són El asesino vive en el 21 (1942), El salario del miedo (1953) o El misterioro Picaso (1956).

Una mica anterior a la nouvelle vague, el fet que part de la seva obra es dués a terme coincidint en el temps amb la invasió nazi, van fer que se'l menystingués, però, finalment ha assolit el reconeixement que mereix. Va morir el 1977, i, segurament, és, per a molts un gran director encara per redescobrir.

Simone Signoret, que interpreta a la pel·lícula el paper de l'amant, va néixer a Alemanya i va haver de prendre el cognom de la seva mare per amagar les seves arrels jueves. La seva carrera és farcida de grans èxits, com Therese Raquin (1953), Las diabólicas (1955),  Un lugar en la cumbre (1959),  El barco de los locos (1965) o Arde Paris (1966). El 1960 va rebre l'Oscar per la seva interpretació a Les chemins de la haute ville.

Casada el 1951 amb Yves Montand, amb qui va estar lligada fins a la seva mort, tot i els freqüents affaires de Montand (un d'ells, molt sonat, amb Marylin Monroe), la parella va ser un referent de compromís polític esquerrà, ja que la seva casa a Normandia constituïa un lloc de trobada habitual de personatges com Sartre, Simone de Beauvoir o Buñuel. Va morir el 1985 de càncer de pàncrees.

Vera Clouzot, esposa del director H G Clouzot, interpreta en la pel·lícula el paper de l'esposa del director. El seu marit, H G Couzot, la va dirigir en les seves tres úniques pel·lícules, entre les quals El salario del miedo. Quan rodava la pel·lícula, interpretant una dona malalta, ella realment també estava malalta, i va morir d'un atac de cor, pocs anys després, amb 46 anys.

Michel Serrault, que interpreta el despòtic marit, en una de les primeres pel·lícules de la seva llarga carrera, va ser un dels actors més estimats a França, a causa de l'ampla varietat d'interpretacions i registres que va dur a terme entre les que destaquen Vicios pequeños (La cage aux folles) on interpreta un travesti, que a causa del seu èxit va tenir una continuació a La jaula de las locas; o l'emotiva comèdia  Nelly y el Sr Arnaud. Va morir el 2007 després d'una llarga carrera.

En definitiva, la pel·lícula va agradar molt - no explicarem el final ja que val la pena veure-la si no l'heu vist - i la sessió va ser una lliçó de cinema.

18 maig - Las diabólicas

Divendres 18 de maig, Antonio ens presentarà "Las diabólicas", dirigida per H.G. Cluzot - de nacionalitat  francesa- de l'any 1955, interpretada per: Simone Signoret, Vera Clouzot, Paul Messuri, etc.

És una pel·lícula extraordinària, cimera del cinema de suspens. Explica una història d'amor i passió, frescor i venjança. En el seu moment, es va dir que pel lícula va establir les bases del que havia de ser un bon thriller.

Disposem-nos, doncs, ara que ja comença a fer calor, a refrescar-nos i tremolar una mica amb una avançada del bon cinema d'estiu.

Tots aquests dois

L'obra "Tots aquests dois" que s'ha produït al Círcol Maldà (el proper cap de setmana és el darrer) m'ha deixat un molt bon gust de boca.

Presenta la vida de Guillem d'Efak, cantant, escriptor i actor mallorquí, nascut a Guinea, que va estar actiu en el naixement i desplegament de la "Nova cançó", plena de ritme, vitalitat, peripècies, música, alegria i compromís amb el seu poble i el seu temps, amb un estil molt peculiar, ja que compta amb una interpretació genial de Pep Tosar, música en directe i l'acompanyament d'una narració audiovisual de la vida d'en Guillem exposada per persones que el van conèixer i ens el fan proper. Tot això en un ambient intimista i emotiu com és el Círcol Maldà.

La personalitat de Guillem, càlida i progressista, m'ha corprès. Tan sols em sap greu haver vist aquesta obra a les acaballes de la seva presentació, i no poder contribuir amb el boca a orella a que ningú se la perdi. Recomano als que encara hi siguin a temps que la vegin, o que estiguin a l'aguait si es torna a fer en alguna altra ubicació.